La Realitat

LA REALITAT

Per començar anem a vore diverses teories filosòfiques al voltant de la realitat com:

Realitat objetiva

En Descartes, la realitat conceptual, la realitat pròpia de les idees. Es refereix al contingut representatiu de les idees: les notes, característiques o propietats incloses en un concepte.

Realisme

Teoria filosòfica segons la qual l'objecte conegut té una realitat independent de la ment que el coneix i pot existir encara que ningú s'ho pense.

Realitat primordial

Ortega diu "realitat primordial" a la realitat primera, aquella de la qual depenen o sobre la qual descansen la resta de realitats

Realisme immanent o moderat

Teoria per a la qual els universals existeixen, però no separats de les coses concretes ja que són les seves formes o essències. Els seus defensors principals van ser Aristòtil i Sant Tomàs.

Realisme transcendent o exagerat

Teoria per a la qual els universals existeixen i són entitats separades i independents de les coses particulars, incloses les ments humanes. El seu principal representant va ser Plató.

Continuarem, explicant l´oposició entre experiència i raó, bè la concepció és una cosa que tots tenim si recorrem al sentit comú, és molt bàsica (no té un coneixement científic ni tècnic) i elemental (tots els éssers humans tenen concepcions del que els envolta). És la que tenen els éssers humans, sense cultura, educació, etc., Relacionat amb el sentit comú.

Està bé per a les primeres etapes de la vida però després ens cal alguna cosa més, i per a això, recorrem a la filosofia i a la ciència. La concepció de la realitat és una cosa innata, espontània (es refereix al concepte de la realitat que té algú per sentit comú) i natura. No ens conformem amb el sentit comú, i per obtenir respostes acudim al coneixement filosòfic i científic. Si tenim en compte això, l´Experiència és el conjunt de fenòmens, fets, objectes, etc., Que ens envolten i formen la nostra vida. Són tangibles, visibles, es poden captar i reconèixer. En el món real es manifesten i captem la seva manifestació. Tots els sistemes filosòfics que estudien la realitat i l'experiència es diuen empiristes.

En canvi, els que es basen en la raó es diuen moviments racionalistes. Els empirismes aporten les dades visibles que són a la realitat i els coneixements experimentals. El racionalisme pensa que un conjunt de dades si van sols no serveixen de res, perquè tinguin utilitat hem de raonar.

Bè, com parlavem abans de l´empirisme, anem a matitzar la seua definició; lempirisme és una teoria filosòfica que emfatitza el paper de l'experiència, lligada a la percepció sensorial, en la formació

...