Platon I Les Classes De Realitat

REDACCIÓ: La realitat i les classes de realitat

]

El títol d'esta redacció dóna per assentat que hi ha diferents formes de realitat, i ens porta a plantejar-nos els interrogants següents: Què és la realitat? Hi ha efectivament diferents classes de realitat? Hi ha coses més “reals” que altres? En relació a esta última qüestió pareix clar que, per exemple, una ombra és menys real que l'objecte que la produïx, perquè sense este no existirà l'ombra. En esta redacció ens centrarem en la filosofia platònica i la seua visió ontològica. Per a això tractarem d'anar responent a poc a poc a preguntes com les següents: Quines classes o formes de realitat existixen, segons Plató? Quines són les seues diferències i semblances? Com es relacionen les distintes classes de realitat? El nucli de la nostra exposició serà la Teoria platònica de les Idees i tractarem d'explicar també com afecta esta teoria de la realitat a altres àmbits com el coneixement o la política.

Com se sap, Heràclit defenia que la realitat estava en un permanent esdevindre. Res roman constant, tot canvia. Plató accepta esta idea, però modificant-la a la seua manera. El diu que no tot esdevé, ja que si tot canviara, no existiria coneixement sobre res, perquè quan creguérem haver conegut quelcom, per a llavors ja hauria canviat, i el coneixement verdader i la veritat serien impossibles, tal com defenien els sofistes amb el seu escepticisme. En contra d'esta opinió, Plató formula la seua Teoria de les Idees, que afirma l'existència d'un àmbit de realitats, superior a l'àmbit de les realitats sensibles. Així, a banda de les realitats sensibles, materials, canviants, sotmeses al naixement i a la mort, accessibles als sentits i sobre les quals no cap coneixement, hi ha un altre àmbit de realitats (les Idees) que es caracteritzen per no ser materials, per ser conceptuals, eternes (açò és, ingènites i imperibles), indivisibles, immutables, accessibles només per mitjà de la intel•ligència, i sobre les quals sí que cap coneixement. Plató no es conforma amb açò, i en el símil de la línia (“Llibre VI” de República) dividix en dos cada un d'estos àmbits de realitat. Dins del món sensible distingix els objectes naturals i fabricats, d'una banda, i les ombres o imatges d'estos. Les realitats intel•ligibles es dividixen al seu torn en Idees i objectes matemàtics, que, encara que pertanyen a l'intel•ligible, són no obstant còpies de les Idees.

A més, Plató establix una jerarquia entre estos quatre nivells de realitat, segons el seu grau de realitat (més o menys real). Les coses més reals i autèntiques són les Idees, seguides dels objectes matemàtics, seguits de les coses naturals i objectes fabricats, i finalment es trobarien el que Plató anomena les imatges. Per a Plató el menys real còpia o imita el més real; Així, les coses sensibles i els ens matemàtics copien

...