DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-1939)

TEMA 9: DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-1939)

1. La crisi de les democràcies liberals

1.1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La victòria dels estats democràtics va provocar el naixement de nous països que es van convertir en repúbliques i adoptaren sistemes polítics de caire liberal parlamentari com Alemanya, Àustria… Als països de l’Europa occidental s’hi va implantar la democràcia. El sufragi universal masculí a Gran Bretanya i Itàlia. Anglesos i francesos van adoptar la jornada de vuit hores.

Es va produir inflació i els preus van triplicar. Una gran part de les produccions lligares a la guerra es van enfonsar, les empreses van acumular estocs i l’atur va augmentar.

El 1919 i el 1920 es van produir vagues que van ser sufocades per la policia i per l’exèrcit, i es van limitar els drets sindicals.

1.2. Les democràcies davant de la crisi

Els països on més havia arrelat el parlamentarisme van aconseguir integrar el socialisme emergent en el sistema a través del sufragi universal i de la formació de coalicions polítiques.

La GB tenia una situació econòmica greu. La situació es va agreujar amb la guerra a Irlanda. El 1921 el govern britànic va acceptar la partició d’Irlanda. El Partit Laborista va permetre canalitzar de manera parlamentària les demandes populars i reconduir la crisi.

A França la situació de crisi va produir protestes obreres i mobilitzacions. Això va generar una coalició de radicals socialistes i comunistes que van formar el Front Popular dintre del marc parlamentari i democràtic. A Suïssa, a Bèlgica i a Holanda l’estabilitat es va aconseguir a partir de la formació de coalicions governamentals al voltant dels partits liberals i als països nòrdics Noruega Suècia i Dinamarca la socialdemocràcia hi va tenir un paper decisiu.

1.3. El sorgiment de règims autoritaris

En els països on els partits liberals o conservadors es veien impotents davant de la crisi econòmica i la revolta social, s’hi van establir dictadures que prometien restablir l’ordre, exalçaven el nacionalisme i es recolzaven en els grans propietaris, l’exèrcit o l’Església, amb la finalitat de combatre l’avenç de les idees socialistes i comunistes.

A España el general Primo de Riviera va protagonitzar un cop d’Estat (1923) i va instaurar una dictadura que va caure per donar pas a una república democràtica (1931-1936. Aquesta experiència democràtica ca ser avortada arran de l’aixecament militar dirigit pel general Franco que va donar pas a una llarga dictadura.

D’aquets processos cal destacar l’arribada al poder a Itàlia del Partit Nacional Feixista dirigit per Mussolini (1992) i la del partit nazi a Alemanya liderat per Hitler (1933).

• Què és el feixisme?

El Feixisme es el model polític que va tenir la primera expressió a la Itàlia i a l’Alemanya d’entreguerres. Designa una reacció violenta i autoritària contra l’expansió del principi d’igualtat entre els ciutadans (democràcia i socialisme). Es recolza en els principis: -Nacionalisme exacerbar. –L’exalçament de l’Estat. –El rebuig del liberalisme i de la democràcia. –El culte al líder. –La desconfiança en la raó i la defensa a la legitimitat de la violència.

2. La Itàlia feixista

2.1. La crisi de la postguerra

Quan es va acabar el conflicte, les organitzacions obreres van intentar recuperar el poder adquisitiu. Aquest va ser l’origen del moviment vaguístic. Els obrers van ocupar fàbriques i al camp van desenvolupar un moviment d’ocupació de terres. Aquests moviments van ser reprimits, però la por de la bolxevització i de l’esclat d’una revolució social es va entendre entre la burgesia, que va reclamar la necessitat de solucions més estrictes.

En l’àmbit polític cap partit aconseguia majories estables. El règim descansava sobre una coalició de partits liberals de centre que es va veure fortament contestada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Italià i pel Partit Popular.

2.2. La formació del partit feixista

L’any 1919 Mussolini va fundar un moviment que agrupava antics combatents i que tenia un programa populista i nacionalista el Fasci Italiani di Combattimento però el 1921 es va transformar en el Partito Nazionale Fascista dotat d’un programa que barrejava

...