AFUSELLAMENTS DE LA NIT DEL 2 AL 3 DE MAIG.

AFUSELLAMENTS DEL 2 DE MAIG

FITXA TÈCNICA

El quadre es titule el 3/2 de maig de 1808, és una obra de 1814.

Un oli sobre tela i les mides són 2,65x3,45 metres. Goya va néixer a Fuendetodos l’any 1746 i mor a Bordeaux l’any 1928, de jove es trasllada a Saragossa i allí aprèn l’ofici de pintor, en aquesta primera estada a Saragossa coneix a Martí Zapater i Francesc Bayeu, aquest últim serà el seu futur cunyat. Fa un primer viatge a Itàlia i a la tornada es case amb Josepa Francisca Bayeu, aquest matrimoni l’ajude a introduir-se en el món de l’aristocràcia perquè el pare de la seva esposa estava molt vinculat amb els cercles de la reialesa durant el regnat de Carles III. Comença a treballar per la fàbrica de tapissos i gràcies als cartons que dibuixava, aquests treballs a la fàbrica li van permetre l’any 1780 que fos admés a l’acadèmia de Sant Fernando. Durant aquesta època pinte retrats com per exemple el compte de Floridablanca. A partir d’aquest moment Goya té la necessitat de trencar amb les normes acadèmiques i es converteix en un pintor amb un clar compromís social amb obres com per exemple el albañil herido. L’any 1789 és nomenat pintor de cambra de Carles IV, pinta a tots els membres de la família real i això li permet també tenir relacions amb la casa de Alba.

L’any 1792 la vida de Goya tindrà un gir molt radical, una malaltia el deixa totalment sord, a la mort del seu cunyat es nomenat director de l’acadèmia amb la guerra de la independència, Goya pren posició al costat dels afrancesats(no es una postura a favor de Napoleó sinó d’una revolució) Pinte els desastres de la guerra, o una obra com és el colós considerada per a molts un precedent de l’expresionisme. Amb el retorn a l’asolutisme amb Ferran VII, Goya no se sent còmode ja que és un personatge liberal i s’exilie a Bordeaux, aquí pinta diverses obres i entre elles, la més madura de totes és la Lletera de Bordeaux considerada per a molts un precedent de l’impresionisme.

DESCRIPCIÓ

La composició està dividida en tres espais, grups, i un paisatge al fons. A l’esquerra hi trobem un grup de persones mortes i d’altres just en el moment abans de ser afusellats, a continuació hi ha un grup que espere amb por, desesperació i resignació la seva mort, és un moment realment dramàtic, a la dreta els soldats francesos situats en diagonal amb una disposició que ens ajude a orientar el quadre, al mig del quadre hi ha una llum, una llanterna, que ho il·lumina tot però que deixa en la penombra els elements que l’artista considera com a secundaris. La llum serveix per deixar constància dels fets, la llum ens permet jutjar la història, una llum que fa que els soldats quedin en la penombra mentre que la figura amb els braços oberts queda plenament identificada, Goya situa la línia de l’horitzó en una posició elevada i això fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més de l’obra.

En tot aquest quadre destaca l’expresivitat dels personatges, les actituds, les formes violentes, en una barreja de por, horror, resignació i heroisme, en canvi els soldats, semblen robots, no són els resposables, no representen a una homes en concret, sinó que simbolitzen la represió.

COMPOSICIÓ

Quadre obert, la disposició que fa Goya dels personatges obre la porta a que l’espectador participi com a observador dels afusellaments.

L’espai obert que queda entre els soldats i els que seran afusellats és un espai de llum que invita a l’espectador a observar l’escena.

La disposició que fa dels soldats, aquesta diagonal, aconsegueix dues coses:

• D’una banda limitar el quadre a la dreta
• Els soldats marquen la línia de perspectiva del quadre situada per sobre de la meitat del quadre de manera que els protagonistes s’apropen a l’espectador  

El fet de situar aquesta línia, nosaltres podem veure amb més detall el realisme de l’escena.

TEMPS I RITME

Representa un moment concret, Goya vol mostrar l’instant en que el poble de Madrid es afusellat pels soldats francesos, és una fotografia.

El ritme tot i que els personatges estan quiets, la tragèdia és tan gran, la tensió del quadre és tan forta que dóna la sensació de que tot el quadre es mou per si mateix, és la mateixa escena la que transmet aquest moviment virtual, en canvi en mig d’aquest moviment virtual, al fons la ciutat de Madrid dorm, allà si que hi ha una tranquilitat absoluta.

TEXTURA

Goya, sobretot quan treballa la tècnica a l’oli fa servir una pinzellada molt carregada de pasta i acostuma a jugar amb moltes tonalitats a través de jocs, llums i ombres, hi ha zones del quadre on Goya hi posa més pintura, això fa que alguna zona aparegui com a rugosa, acostumen a ser les zones fosques, i d’altres una textura molt més suau, molt més fina, tan en un cas com en l’altre, la pintura és brillant no mat.

ESTIL

En els seus inicis Goya va rebre influència de pintors academicistes com eren Mengs i Bayeu, després d’un viatge a Itàlia abandona el classicisme i comença una etapa en la que pinta temes religiosos, fa els frescos de la basílica del Pilar a Saragossa. Introdueix també en la seva pintura temes populars i caricatures, durant aquesta època pinta els cartrons per la real fàbrica de tapissos i ho alterna amb retrats de la família real, de l’aristocràcia i d’algun intel·lectual.

...