Economia i societat XIX

ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XIX

•A Catalunya i a Espanya es van desmantellar al segle XIX les estructures feudals de l’Antic Règim i es va consolidar un model econòmic basat en la indústria i el capitalisme.

•La industrialització es va realitzar amb retard i Espanya va continuar sent un país agrícola, amb només alguns nuclis industrialitzats.

•Aquesta situació va significar el manteniment d’un gran nombre de pagesos amb unes condicions de vida miserables.

1. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

1.1. AUGMENT DE LA POBLACIÓ

• Al segle XIX, la població espanyola es va incrementar en un 60%. Aquest augment demogràfic va ser degut a una disminució de la mortalitat i a un manteniment de la natalitat.

• Les causes principals del descens de la mortalitat van ser l’increment de la producció agrària, el millorament de la dieta alimentària i la desaparició de  les epidèmies. El descens de la mortalitat a Espanya va ser menor que en altres països industrialitzats, com a conseqüència principalment de les crisis de subsistència.  

•A Catalunya el creixement demogràfic va ser més elevat que a la resta del país.

1.2. EMIGRACIÓ A ULTRAMAR

• Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un increment significatiu dels processos migratoris, per les escasses oportunitats de feina.

• s va iniciar un èxode rural cap a les zones més industrialitzades de la Península.

• L’abolició del règim senyorial, la concentració de la propietat, les dures condicions de vida de la pagesia i diverses causes van animar molts pagesos a emigrar:

– En una primera etapa, a partir del 1860, els emigrants van anar cap a nuclis urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia, les zones més industrialitzades de la Península, procedint de Galícia, cornisa cantàbrica, les Canàries i Catalunya.

•A Catalunya, les migracions internes van ser més intenses que a la resta d’Espanya.

– En una segona etapa, a finals del segle XIX, l’augment de població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar molts espanyols a emigrar, sobretot a Cuba i a l’Amèrica Llatina.

1.3. URBANITZACIÓ CREIXENT

L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització, en detriment dels nuclis rurals. En el cas de Catalunya es va concentrar en els nous nuclis industrials, com Barcelona, Sabadell, Manresa, Badalona, Mataró…  

• A Catalunya, el creixement de les ciutats va ser més intens.

2. CANVIS AGRÍCOLES A CATALUNYA I A ESPANYA

2.1. REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

• La reforma agrària liberal és el conjunt de reformes que tenia com a objectiu la dissolució de l’Antic Règim, i la introducció de formes de propietat i de producció capitalistes. Es va dur a terme a Espanya al llarg de la primera meitat del segle XIX, a partir de l’accés al poder dels progressistes el 1837.

• Va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i va desamortitzar bona part de les propietats de l’Església i dels ajuntaments, i va liberalitzar el mercat agrícola.

D’aquesta manera, la terra es va transformar en propietat privada:

– Una part de la terra, adquirida pels burgesos i pagesos acomodats, va incrementar la pro­ducció (propietaris actius). Però la major part va quedar en mans de rendistes.

– A Catalunya el nou sistema afavoreix a la millora de la producció

Limitacions

Aquesta reforma millora la producció i comercialització agrícola però:

• La reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir a la propietat i la majoria van continuar com a jornalers i una minoria van emigrar a les ciutats.

• Endarrariment del avenços en el camp agràri que obstaculitza la industrialització

• La distribució de la terra va ser irregular:

– Extremadura, Castella i Andalusia hi havia grans latifundis, amb uns propietaris absentistes que obtenien beneficis contractant jornalers amb uns salaris molt baixos.

– Submeseta Nord i a Galícia hi predominava el minifundi.

A catalunya

A Catalunya l’estructura de la propietat de la terra era més favorable als pagesos que no pas a la resta  d’Espanya, per l'existència de contractes especials, com el de rabassa morta, que donaven més estabilitat.

• L’edat d’or de la viticultura; els vins catalans van substituir els europeus

•  També van expandir-se els conreus d’oliveres, d’arbres fruiters, dels fruits secs, suro i la d’arròs. Però va patir un dèficit alimentari en llegums.

3. Industrialització a Catalunya i Espanya

El model de població lligada a una indústria, que aquí s’anomenà colònia, s’importa del Regne Unit.

3.1. A Espanya

La industrialització es va realitzar amb retard en relació amb els països europeus més avançats.

• Els factors principals que van influir negativament en la industrialització

• L’escassa capacitat de compra de la població
• Falta d’inversions, el capital va ser absorbit pel deute públic
• Escassetat de fonts d’energia
• Una posició geogràfica excèntrica (allunyada respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa)
• Els problemes de transport

3.2. Industrialització catalana

• Catalunya va ser considerada la fàbrica d'Espanya, pel seu caràcter pioner en el procés d'industrialització de l'Estat  i pel seu pes en el conjunt de l'economia espanyola.

La industria tèxtil catalana

• A mitjan segle XVIII, a Catalunya ja existia una important producció manufacturera d’indianes.
• La indústria tèxtil catalana va ser la primera a mecanitzar-se, el 1833 va començar a funcionar la primera màquina de vapor.
• A partir de 1860, moltes indústries es van establir als marges dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica, i van constituir colònies industrials.
• Trobàvem dos tipus d’indústries; les colònies (assentament industrial separat del nucli urbà i format al voltant de la fàbrica) i els vapors (indústria ubicada en un entorn urbà).
• OBSTACLES:  La manca de carbó i escassos mercats van ser un problema, a més davant de la competència estrangera, Espanya va recórrer al proteccionisme.

3.3. Expansió de la mineria

• El sol espanyol és ric en jaciments miners i la seva explotació massiva va començar a partir de la legislació de mines de 1868.

•Van ser importants els jaciments de plom, coure, mercuri i zinc.

• La producció minera va quedar bona part va ser concedida a estrangeres i destinada a l’exportació.

• Les dues principals activitats mineres, eren l’extracció de carbó i de ferro, minerals indispensables per a la industrialització.

Siderúrgia

• Els primers alts forns es van instal·lar a Andalusia però no va accedir al carbó de coc. Astúries també va allotjar forns, però finalment es va consolidar al País Basc com a centre siderúrgic potent, que exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc gal·lès, de més poder calorífic i més barat.

...