LA SOCIETAT AL S. XIX

LA SOCIETAT AL S. XIX

Les transformacions socials del s. XIX representen el pas de la societat estamental de l’Antic Règim a la societat de classes contemporània.

En l’Antic Règim, nobles i eclesiàstics tenien privilegis socials i econòmics per herència i les diferències socials estaven determinades per l’estament a què es pertanyia.

La revolució liberal va fer desaparèixer aquestes diferències i va implantar la igualtat jurídica entre tots els individus. A partir d’aquest moment, les diferències socials van passar a dependre del grau de riquesa de les persones.

Les desigualtats de riquesa i les dures condicions de vida de la classe treballadora van donar lloc a nous moviments socials (obrerisme i sindicalisme) i a ideologies polítiques que reclamaven millores salarials i laborals.

Aquests canvis van fer que la societat esdevingués classista.

La burgesia, els obrers industrials i els jornalers del camp van constituir un conjunt social de característiques diferents de les dels segles anteriors.

L’església, que s’havia oposat a la revolució liberal va perdre influència social i el seu poder econòmic va disminuir força com a conseqüència de les desamortitzacions. Tot i així, va continuar mantenint influència política.

Jornalers del camp:

La situació més miserable de la població camperola era la dels jornalers (el grup més nombrós). Al sud d’Espanya representaven més de dues terceres parts de la població camperola.

Els jornalers només tenien feina uns dos-cents dies l’any. La resta del temps no percebien cap sou ni cap subsidi o ajut. La misèria i l’extrema pobresa en què es trobaven provocaven nombrosos aixecaments i motins populars, que gairebé sempre acabaven de manera dramàtica per a les famílies dels jornalers. La creació del cos de la Guàrdia Civil (1844) tenia com a finalitat principal posar ordre a les zones rurals, ja que des de mitjans de segle s’hi va començar a viure una forta agitació i un gran descontentament davant les pèssimes condicions de vida de les famílies camperoles.

Obrers industrials:

El nombre d’obrers va anar creixent lentament durant tot el s. XIX, tot i que limitat a les ciutats on hi havia indústries. A finals de segle ja hi havia uns tres-cents mil, la majoria concentrats a Catalunya i el País Basc.

Les condicions laborals i econòmiques dels treballadors en el nou marc industrial, així com la manca de qualsevol tipus de protecció social, van comportar l’aparició del moviment obrer.

Les seves primeres reivindicacions, sense intencions polítiques ni de canvis en l’estructura social, es van centrar en el dret d’associació i en el manteniment del sou (dècada del 1850).

A partir de la dècada de 1870 es van començar a elaborar formulacions ideològiques i polítiques amb la intenció de canviar el sistema econòmic i la societat: socialisme i anarquisme.

El moviment obrer

Es pot definir com el conjunt de manifestacions dels obrers industrials en defensa dels seus interessos com a treballadors. Les dures condicions de vida i de feina imposades van afavorir-ne el desenvolupament.

Al 1840 neix la primera organització sindical a Espanya: l’Associació de Teixidors de Barcelona. (S’encarregava de les reivindicacions laborals: puja de salaris, reducció de la jornada...).

També hi havia la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Barcelona. Aquesta organització tenia un caràcter de societat mutualista (atur, malaltia...)

Aquests sindicats eren federacions d’oficis (cada ofici tenia el seu sindicat) on el obrers afiliats pagaven una quota.

1.- els orígens i les primeres manifestacions

Les primeres reaccions dels obrers contra l’explotació van ser els atacs violents contra les màquines (ludisme) i els empresaris, a qui feien responsables de l’atur i la misèria.

A Catalunya hi va haver dos moments especialment violents: el 1835 i el 1854.

Al 1835 es va produir l’incendi de la fàbrica Bonaplata, el primer vapor que havia funcionat a Espanya.

Al 1854 es va produir una vaga en contra d’una nova màquina de filar: la selfactina. A la vaga s’hi va sumar una reacció violenta amb la crema de fàbriques. La repressió de la vaga fou molt dura però va generar un moviment solidari que va atemorir a les autoritats i va forçar als amos a augmentar els salaris.

Al 1855 es va produir una vaga, considerada la primera vaga general de l’estat, en la qual es reivindicava:

• Llibertat d’associació

• Establiment d’un horari fix de treball i d’una comissió d’amos i treballadors per solucionar els conflictes laborals

...