El Franquisme

El Franquisme

(1 d’abril de 1939-20 de novembre de 1975)

Postguerra (1939-1959) → s’aprova el pla d'estabilització

El ‘’Desarrollismo’’ (1959-1975)

Postguerra (1939-1959)

-

Característiques de la repressió política del Franquisme:

Tot i que la repressió va ser especialment dura durant els anys 40 fins al 75 va ser un règim repressor que va perseguir i eliminar a aquells contraris a les seves idees. De fet, el règim va mantenir la pena de mort fins el final i les últimes sentències es van produir al 75, lligades amb la repressió política.

Aquesta repressió (anys 40), en aquells moments, a l’abril del 39, hi havia 450000 o 500000 persones que es trobaven a l’exili, majoritàriament a França i alguns a Amèrica per la repressió del Franquisme. Durant aquests primers anys uns 200000 van tornar a Espanya.

Es calcula que en aquell moment, en acabar la guerra, hi havia unes 300000 persones en les presons d’Espanya, moltes d’elles eren exsoldats republicans que havien estat directament empresonats i altres per privacions polítiques.

Però, a l’Espanya de la posguerra hi havia també camps de treball, on hi havia centenars de milers de persones que eren obligades a treballar per part de l’estat. L'Espanya de la primera meitat dels anys 40 hi havia treballs forçats que consistien en la construcció, adaptació infractures, carreteres, ferrocarril i també el treball forçat a les mines.

Es calcula també que durant aquest període unes 400000 persones van ser sotmeses a un tipus de procediment judicial, regulació de caràcter polític. S’ha de tenir en compte que durant aquest període a Espanya es va mantenir l’estat de guerra, és a dir, una situació d’excepcionalitat política i jurídica fins el 1948. Per tant, aquest estat de guerra li permetia al govern aplicar mesures excepcionals i sobretot li permetia aplicar la jurisdicció militar, la justícia militar en tots els casos. Per tant pràcticament a tots els ciutadans se'ls hi aplica la justicia militar i són sotmesos a consells de guerra, que son molt ràpids, sense garanties i molt durs.

Una part molt important d’aquesta repressió política era l’aplicació de la pena de mort en alguns casos significatius. Durant els anys 40 fins a final de l’estat de guerra es van executar a unes 50000 persones després de la guerra. Però aquesta repressió política es manisfestava de moltes maneres. Una altra manera molt important va ser la depuració de funcionaris públics, és a dir, tots aquells funcionaris que no eren considerats fidels o que havien treballat per la República van ser expulsats de la seva feina. De fet, es van formar a tota Espanya unes anomenades ‘’comissions de depuració’’ que van ser les encarregades de senyalar els funcionaris que havien de ser expulsats. Es calcula que uns 300000 funcionaris van ser expulsats. Especialment important va ser la depuració dels mestres, de fet es calcula que un 25-30 % dels mestres de la República van ser depurats de la seva feina.

Una altra aspecte molt important d’aquesta repressió va ser l’aprovació per part del govern d’un document anomenat ‘’Causa General Informativa de los Hechos Delictivos’’. Aquest document el que establia era que qualsevol ciutadà podia denunciar o delatar a qualsevol altre ciutadà i acusar-lo sense cap mena de proves de no ser fidel al règim, haver ocupat càrrecs polítics… La denuncia sistemàtica va crear un ambient de por, terror i de desconfiança que era el que buscava el règim.

Un altre aspecte d’aquesta repressió van ser les expropiacions sistemàtiques de propietat a tots aquells que havien col·laborat amb la República o no eren fidels al nou règim, també es van expropiar tots el béns dels partits polítics i propietats.

Un aspecte essencial va ser l’aplicació d’una llei aprovada al febrer de 1939, que era l’anomenada ‘’Ley de Responsabilidades Políticas’’, de fet era la llei que permetia i justificava la persecució de qualsevol ciutadà. Tots aquells que des de l’1 d’octubre del 1934 haguessin contribuït a crear o a agreujar la subversió política d’Espanya. Per tant, tots aquells que havien format part d’un partit o un sindicat podia ser perseguit, empresonat i executat. Això creava una situació de por. Tot i aixì, al règim no li semblava suficient i al març del 1940 es va aprovar una altra llei anomenada ‘’Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo’’. La maçoneria té el seu origen al segle XVIII a Europa, França, lligada amb la il·lustració i la Revolució Francesa. Defensaven la llibertat, el coneixement, la raó i per tant eren molt crític amb l’antic règim, amb la monarquia absoluta, amb l’església, ignorància, superstició… Eren els que defensaven el progrés de l'ésser humà a partir de la raó. Es van crear organitzacions maçoniques secretes que sovint conspiraven per canviar la política i per tant Franco i l’església consideraven que els maçons eren un delicte. Tot i que a Espanya hi havia organitzacions maçoniques no eren massa importants, però eren perillosos pels interessos dels franquistes. De fet, dintre de la propaganda del règim es repetia que hi havia un ‘’Contubernio Judeo-Masónico-Comunista’’, era una conspiració, un complot mundial que volia destruir Espanya i els seus valors, el catolicisme i per això Franco i el seu règim havia de defensar Espanya i el catolicisme. La ‘’Ley de Represión de la Masonería’’ permetia perseguir a tots aquells que difonguessin idees contràries a la patria i a la religió, a les institucions fonamentals de l’estat….

Un altre aspecte molt important de la repressió va ser la qüestió policial, és a dir, la policia passa a ser servei del règim i va substituint a l’exèrcit en aquesta repressió. Es va crear dintre de la policia l’anomenada ‘’Brigada Político-Social’’, que no serà l’encarregada de perseguir delinqüents comuns sinó que persegueix delictes polítics i socials, vigilava a la població. Era una policía política al servei de l’estat. Al març del 1941 es va aprovar l’anomenada ‘’Ley de Seguridad del Estado’’, que permetia perseguir a qualsevol, ciutadà i establia que qualsevol podia ser sotmès a un judici militar.

Un altre element va ser la persecució política específica a Catalunya, es posa en marxa un procés de descatalanització, que té com a objectiu eliminar la llengua, la història i la cultura de Catalunya, per tant la repressió serà més dura que a la resta d’Espanya.

Aquesta repressió brutal li va permetre a Franco eliminar qualsevol tipus d’oposició al seu règim. Durant els 50 pràcticament ja no hi ha oposició. De fet, la propaganda

...