GUERRA CIVIL ESPAÑOLA

Eren perillosos i en vaig detenir dos en un mateix dia. Els havia espiat molt i coneixia les seves rutines. Així que no em va costar gens ni mica per molt que anés sol. Però quan anava a detenir el tercer, vaig sentir el soroll d’una pistola a la meva esquena. I després, em va recórrer una sang freda per tot el cos. Vaig caure desplomat sobre un gran toll de la meva pròpia sang. El covard que m’havia matat no va tenir valor per ensenyar-me el seu rostre. Ferran Puigjaner

4t d’ESO

La meva guerra

1936

Comença el cop d’estat. Era estiu i a Canàries feia molta calor. Estava preparat per lluitar, tot i que llavors no sabíem que el rebombori acabaria en una guerra d’aquelles dimensions. A les Canàries, els nacionalistes havíem sotmès totes les illes en poc menys d’un mes, excepte Santa Cruz de las Palmas. A la resta d’Espanya, havíem conquerit Ceuta, el Protectorat del Marroc i part del nord de la Península.

Abans de 1936, m’havia estat trobant amb dos amics italians per sopar de tant en tant. Ells havien vingut a Espanya per saber com estaven les coses aquí. I ens havíem avingut molt. Xerràvem en italià sobre política, sobre Hitler, sobre Franco, sobre Mussolini, sobre Stalin. I tot entre cervesa, vi i tabac. Molt tabac. Teníem les coses molt clares i els tres ens decantàvem per les mateixes polítiques.

- S’han de fer sacrificis per la pàtria–, deia un.

- El més important és que el poble estigui unit!

- Sí, exacte. I que l’economia del país sigui bona–, replicava jo.

M’agradava sempre dir l’última paraula.

1937

L’aixecament militar de 1936 havia triomfat a Sevilla i a Granada, però a Màlaga no. I tampoc a moltes altres ciutats espanyoles. Llavors la guerra va començar, per intentar derrotar com fos els republicans. Jo estava destinat al sud d’Espanya. Fins a principis de 1937, la ciutat de Màlaga va estar en mans republicanes. Al mes de febrer de 1937, em van cridar perquè anés a donar reforços a Màlaga, juntament amb molts altres companys meus, i hi vaig anar encantat.

- Mañana mismo cogéis el primer vuelo–, ens va dir el nostre general.

- Sí, señor!

- En cuanto aterrizéis, preparaos para luchar contra los rojos!

El nostre exèrcit va llençar una ofensiva contra la ciutat de Màlaga el 7 de febrer. Sota les ordres de Queipo de Llano vam fer una actuació magnífica. Va ser decisiva pel futur. I vam aconseguir vèncer gràcies també a l’ajuda dels italians perquè va venir un grup bastant gran del Cos de Tropes Voluntàries. Entre aquest grup i per sorpresa meva hi havia els meus dos companys. Des d’aquell moment ja no ens separaríem més.

Quan vam entrar a Màlaga i els republicans van rendir-se, calia posar ordre. Amb els meus amics, els italians, bé que ho havíem parlat. Tots els republicans es posaven davant nostre i disparàvem. I així moltes i moltes vegades. Era el moment dels afusellaments. Nosaltres ens posàvem en fila recte

...