Guerra Fría

1. En quin context es va alçar el mur de Berlin? Explica les causes a més del context, la significació i les conseqüències.

Els EEUU i la URSS, fruit de la incompatibilitat mútua que mostraren i la por que l’una tenia que l’altra dominés el món, obriren el període de la Guerra Freda. El Pla Marshall, una ajuda econòmica molt important per part dels EEUU per a la recuperació d’Europa, en la qual la URSS no va participar, provocà que Europa quedés dividida en una “cortina d’acer”: a una banda se situaren aquells qui s’ajustaven al pla dels EEUU i a l’altra aquells que se sotmetien al comunisme de Stalin. La Conferència de Potsdam comportà que els vençuts perdessin territoris, en el cas d’Alemanya es dividí en quatre zones d’influència concebudes com una mera divisió administrativa (parts ocupades per la URSS, Gran Bretanya, França i EEUU) i quedà reduït perquè la URSS va imposar una política de fets consumats annexionant a Polònia importants territoris germans. Finalment, Berlin va ser dividida políticament l’any 1961 amb la construcció d’un mur que separà la zona occidental (República Federal) d’una zona oriental convertida en Estat comunista (República Democràtica).

La icona del que va ser la Guerra Freda, per tant símbol del món bipolar d’aquells anys, va ser doncs el mur de Berlín, que no va caure fins l’any 1989, després que la URSS comencés un procés reformista, i marcà així la fi dels règims comunistes.

Per últim, fer constar la relació de l’alliberació de Mandela, el mateix any, i la fi de la Guerra Freda.

2. Conflictes, expectatives, canvis i resultats a l’entorn del 1968.

L’any 1968 van tenir lloc els successos de My Lai, Vietnam, on els nord-americans s’havien regit per la teoria de “quants més morts, més eficiència”, tenint lloc una terrible matança de civils. El pitjor és que no només va succeir a My Lai, sinó també a tres pobles més.

Fins la Guerra del Vietnam els EEUU gaudia d’un prestigi absolut, però el perdé quan gràcies als mitjans de comunicació sortiren a la llum els tràgics fets, doncs les imatges de les morts de simples civils, desarmats, escandalitzaren molt i alimentaren la oposició de la opinió pública cap a la intervenció dels EUA.

D’altra banda a Vietnam va haver molts desertors, i no per covardia, sinó per la convicció de no voler participar-hi. Molt important és el fet que alguns països (Canadà, Suècia,...) afirmaren que els desertors actuaren correctament i els acolliren al país, la qual cosa confirmà el desprestigi dels EEUU. Paral·lelament, la mateixa dissidència generà idees alternatives i moviments socials (com els hippies) que als països occidentals tingueren molta repercussió. La darrera i importantíssima conseqüència, és que el 1970 els EEUU va tenir per primera vegada a la història una balança deficitària, i no cal dir que precisament per fer front al que ells consideraven uns simples indígenes, fet que comportà que Nixon finalitzés els acords de Bretton Woods (patró or) i que Europa es quedés estupefacta.

3. En poc menys de vint anys els imperis colonials havien pràcticament desaparegut. Per què? Com va ser possible? Quins factors interns i externs estimularen

...