HISTORIA CONTEMPORANIA ECONOMICA

[pic 1]

CARPETA DE L’ESTUDIANT

HISTORIA ECONÓMICA CONTEMPORANIA

[pic 2]

[pic 3]

PREGUNTES TEMA 1

Com evoluciona el comerç internacional durant el període 1815-1913?

Al llarg del segle XIX mentre  que el PIB creixia a una taxa aproximada del 2.5% anual, el comerç internacional ho va fer entorn al 4%; el resultat va ser que comerç exterior per càpita es va multiplicar per 25 al llarg del segle, encara que el comerç exterior va ser abans y mes important que el comerç  exterior.  El creixement del comerç es a la vegada conseqüència y factor de desenvolupament tècnic i econòmic que representa la Revolució Industrial.

Son conseqüències que van portar la especialització, tan geogràfica, sectorial i personal, i perquè en una economia especialitzada cada persona, sector o país necessitava intercanviar mes coses amb els altres, tant per obtenir matèries primeres com aliments de primera necessitat o compradors per els seus productes. Disposen d’un major poder adquisitiu gracies a la combinació de l’augment de la renda i la baixada de preus que això els permetia accedir a productes que abans no podien. La industrialització posa a disposició del comerç mitjans de transports eficaços i barats i això amplia les àrees de mercat.

L’increment del comerç es també factor de desenvolupament perquè permet una millor assignació de recursos econòmics i una major eficiència aconseguida a traves de l’especialització i difusió de la tecnologia industrial.

Les característiques del comerç en aquest període va ser per el ran creixement tant en termes absoluts com per càpita, va ser tant com a l’augment de la població com el creixement de la producció.  Va ser un creixement molt desigual per el que fa a la participació del comerç internacional tant com dels diferents països com de diferents productes.

Un clar predomini de l’Europa sobre el comerç mundial tant per el volum comercialitzat com pels beneficis obtinguts del comerç.

Quins factors determinen aquesta evolució?

Va ser degut a l’impuls dels països mes avançats, les economies dels quals produïen bàsicament per a vendre i aportaven els mitjans de transport i l’organització comercial i financera necessàries: requerien a la vegada matèries primeres i aliments i per sostenir la seva producció, i mercats per a les seves manufactures.

Per tant els productes que van canviar les estructures comercials mundials van ser els relacionats amb la industrialització en una primera etapa, el cotó, el carbó, la maquinaria i els minerals, més tard s’hi van afegir els aliments i altres productes industrials: cereals, carn, sucre, cafè, olis, fertilitzants, tints, cautxú.

La major part del comerç va ser intraeuropeu, ja que a mitjans del s. XIX Europa representava una quarta part de la població mundial, però un 70% del seu comerç, però el cas mes extrem era Gran Bretanya que aquest amb el 2% de la seva població acaparava un 20% del comerç. Per alta banda Europa va ser l’incentiu per la producció i comercialització de productes de fora de l’Europa, tant de manera directa com indirecta ( emigració, inversió de capitals europees), de manera que la dependència del països no europeus respecte a la demanda europea va anar creixent.

De fet l’impacte de la producció industrial sobre la resta del mon va generar un procés de retroalimentació; el desig d’accedir als productes industrials, va ser també un factor que va proporcionar aquesta evolució.

Com evolucionen les polítiques comercials durant el segle XIX?

Les relacions comercials van experimentar un fort creixement al llarg del s. xix., però els ritmes d’aquest creixement i de la riquesa que generava van ser molt diferents segons productes, zones i moments.

Encara que el comerç quan creix en principi afavoreix a tots aquells països que hi participen, aquest no es simètric. Sinó que beneficia a uns més que a altres. La competència dels productes estrangers pot arruïnar la producció pròpia i crear dificultats econòmiques a traves del dèficit de balança comercial.

L’evolució de les polítiques comercials les podem posar per fases:

De 1815-1847 va haver-hi polítiques proteccionistes i fins i tot prohibicionistes cosa que va fer que l’expansió comercial fou moderada.

De 1847-1868 va haver-hi una acceleració del creixement comercial que mostra taxes de creixement superior del 5% anual, això va ser provocat per la demanda de matèries primeres industrials i l’oferta de productes manufacturats, construcció de línies ferroviàries, la divisió internacional del treball, sobretot a l’escala europea. Això va ser reforçat per l’adopció del lliurecanvisme a GB i la seva difusió cap a altres països, a partir de la teoria del creixement complementari a la industrialització.

Tot i que el gran moment lliurecanvista no va arribar fins a 1860, amb l’anomenat tractat de Cobden-Chevalier, encara que la imposició del lliurecanvisme no va ser fàcil, per una banda la part que estava a favor del proteccionisme (a GB sobretot als terratinents), i per l’altra banda hi havia el fet que es drets de duana constituïen una part gens negligible dels ingressos estatals, per tant abans d’introduir el lliurecanvisme calia introduir impostos substitutius, sense impopulars, com l’impost sobre la renda a GB.

Què és la clàusula de nació més afavorida?

Consistia en que un país coincidia a un altre (generalment de forma reciproca) una rebaixa automàtica dels aranzels pactats si un tercer país obtenia una tarifa mes baixa. D’aquesta manera qualsevol rebaixa aranzelària es difonia a molts es països que els signats del tractat.

Com afecten les polítiques comercials als intercanvis internacionals durant segle XIX.

Va provocar una crisi agrària que va ser; l’arribada del gra d’ultramar que arribava a Europa a preus inferiors als costos de producció europeus, a causa de la major productivitat de l’agricultura nord-americana i el fort abaratiment dels transports, que feia que els costos de transport fossin menys costos i això va provocar que el preu pràcticament fos la meitat del que era. Hi havia moltes empreses agràries familiars europees. Amb excés de mà d’obra i poca terra provocava una productivitat baixa, i no podien subsistir davant la competència dels cereals, i així altres productes primaris.

...