Historia Del Paper

1.- Historia del paper

1.1.-Xina i Japo

Es creu que el paper va ser inventat en Xina, en l’any 200a. C., gracies als exemplars de paper trobats. Els primers papers son de seda i de llenç, però de pobre qualitat per a l’escriptura i per això es va començar a utilitzar per embolicar.

La invenció del paper es creu que va ser gracies Ts’ai Lun, en el 105 a. C., que era el capità de els eunucs del Emperador, va ser el primer en organitzar la producció de paper a gran escala.

En aquesta època quan el paper va començar a ser usat per registrar l'escriptura, i ja sorgeixen els mètodes tradicionals de fabricació de paper kozo (és probablement la fibra més forta i resistent de de totes les fibres emprades en la fabricació manual de paper. Les seves llargues i fortes fibres no es deformen amb l'ús, són d'uns 10 mm de llarg, i es mantenen ferms fins i tot quan s'arruguen o doblen) i els d'escorça de morera.

Xina al segle IX, utilitza el bambú com fibra, anticipant-se a la polpa de fusta emprada els fabricants de paper a Europa, ja al segle XVIII. Per al segle X, ja s’utilitzava el paper per als diners i la impressió.

La manufactura del paper es va estendre de la Xina a Corea. L'any 610, el sacerdot Ramjing de Koryo a Corea, va anar a Japó per brindar assessoria en la producció de pinzells, tinta i paper. Aquest va ser el començament d'una seriosa producció de paper al Japó.

1.2.-Occident

El paper va entrar per la ruta de l'Oest, va creuar el Turquia, Pèrsia, i Síria, per a finals del

segle V, el paper era usat en tota Àsia Central. Gràcies a una invasió en territori xinès, la fabricació del paper es va estendre cap a l'oest, els fabricants de paper xinesos es van veure forçats a revelar el secret de l'art de fabricar paper a canvi de la llibertat o de les seves vides. La producció s'estableix en Samarkanda en l'any 751, utilitzant l'abundant lli local i cànem per produir un paper de suau i fibrosa aparença.

En el 795, una segona fabrica començar a funcionar a Bagdad, utilitzant fabricants de

paper xinesos. Des d'allà s'estendria un art perfecte cap al nord d'Àfrica, els àrabs

van ser els que van introduir diverses innovacions, incloent mesures estàndard i colors.

1.3.-Europa (732)

No van passar més de mil anys, quan Espanya és conquistada pels Moros, i la producció de paper arriba a Europa. Els àrabs no van perdre temps a establir tallers locals per a la producció de paper. El primer taller va ser fundat a Còrdova en 1036, seguit per un altre en 1144, al poble de Xàtiva a la costa oriental de la Península Ibèrica. Un dels primers exemples de paper realitzat a Espanya pot trobés en el Monestir de Santo Domingo, de Sitges, prop de Burgos, incloent manuscrits del segle X, la majoria de les pàgines es feien de vitel•la, les de paper estaven fabricades amb llargues fibres de lli i contenien una proporció de midó similar a la del clàssic paper àrab. En aquest temps Espanya, va ser el principal centre dels ensenyaments clàssiques, de la medicina i matemàtiques. Posteriorment és a Itàlia on trobem la fabricació del paper, i es pensa quela seva extensió va tenir lloc a través d'Espanya o Sicília. La primera referència sobre producció del paper a Itàlia, és de 1275-1276, al poble de Fabriano, encara famós tant pels seus papers realitzats a mà, com els obtinguts en motlles cilíndrics o en modernes màquines industrials per elaborar paper. Altres tallers s'estendria aviat per tota Itàlia. Fabriano, és important per al desenvolupament del paper, per la seva introducció de paper de drap, setinat amb una cua de gelatina animal. Aquesta tècnica va ser molt ben rebuda pels escribes i va portar a una major acceptació del paper com a substitut del pergamí, ja que permetia a les agudes plomes d'au del moment, traçar lliurement sense esquinçar la superfície del paper, i que la tinta no penetrés en les fibres absorbint com un assecant. La tècnica d'escriptura amb ploma.

Per al segle XIV, Itàlia va avantatjar a Espanya en la producció del paper, una clara aportació dels productors de paper europeus va ser la invenció del taller de estampat, això es feia amb un roda hidràulica, els timbres es manejaven per acció de cops en forma vertical per tal de desfibrar la polpa en aigua, aquesta tècnica es ús fins al segle XIII. Aquesta màquina produïa i hidratava molt bé les fibres. Superior a això els holandesos, van produir un colpejador. No obstant això alguns dels estampats van ser ferrats i això contamino al paper. La producció va ser lenta, entro pel nord cap a la resta d'Europa, però a mitjan segle XIV.

En els següents vuit anys de guerra, (1568-1648), Holanda, va ser productor important de paper quan Amsterdam, va arribar a ser un alberg per als refugiats i comerciants de tot Europa. Per 1579, continu la invenció

...