La crisi del 1917
Enviado por adanamaya • 20 de Mayo de 2014 • Trabajo • 679 Palabras (3 Páginas) • 277 Visitas
1. La crisi del 1917
El règim de la Restauració va ser incapaç de donar la solució a la creixent conflictivitat social dels primers anys del segle XX. L'any 1917 la situació de la crisi econòmica i la tensió social van desembocar en una greu crisi política i una vaga general revolucionària.
Crisi econòmica
• Puja dels preus interiors sense augment dels salaris motiu de l'exportació a països de la Primera Guerra Mundial.
• Encariment de vida per a les classes populars per la puja del preu de productes bàsics.
Crisi social
• Les centrals sindicals CNT i UGT van signar un manifest per aturar la puja de preus i una crida a la vaga general, però aquesta va fracassar i la repressió va afeblir el règim i radicalitzar l'oposició obrera (per anarquistes).
• Trienni bolxevic (1918-1921). Propici de canvi brusc de les condicions econòmiques, disminució de la producció, augment atur i pujada de preus. Revoltes camperoles (crema de collites, ocupació de terres i repartiment de propietats) iniciades a Andalusia i esteses per Extremadura i la Manxa.
• Hi ha la vaga a la Canadenca, empresa d'electricitat que va durar molt i va acabar amb un acord amb la patronal, però va haver un incompliment de la promesa.
• Revoltes, enfrontament entre les posicions dels sindicats i de la patronal.
• Creació del Sindicat lliure per restar força al sindicalisme anarquista i enfrontar-s'hi.
• Pistolerisme: Ús de pistolers per assassinar dirigents obrers i atemptats contra les autoritats i forces de l'ordre. Entre les víctimes hi havia Salvador Seguí i Layret.
• Radicalització de les postures:
Atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti, García Oliver, Acaso)
Sindicats lliures i pistolers a sou patronals
Estat d’excepció i llei de fugues (Martínez Anido)
• Radicalització de l'obrerisme.
• El govern en les mateixes mans.
• Acaba amb una repressió dels obrers.
Crisi política
• El govern davant les acusacions va clausurar les corts i va declarar l'estat d'excepció (intervenir amb l'exèrcit per posar ordre).
• L'assemblea de parlamentaris va exigir unes corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'estat, es va convocat una reunió amb diputats i senadors però el govern ho va prohibir i va ser dissolta per la guàrdia civil.
• L'assemblea va desaparèixer sense aconseguir la reforma constitucional ja que ni les forces monàrquiques ni les juntes de defensa van donar-hi suport i per les discrepàncies entre catalanistes conservadors i grups d'esquerra.
• Es formar un govern de concentració per renovar la política, però les diferències van dificultar l'estabilitat
...