NOU MOVIMENT: EL NACIONALISME.

NOU MOVIMENT: EL NACIONALISME.

Què és la nació? És la voluntat per compartir una identitat.

Grup humà que és conscient de formar una comunitat per un conjunt de trets diferenciadors, generalment vinculats a un territori, amb un passat (real o inventat) i un projecte de futur comú que reclama el dret d’autogovern.

La nació depèn de les persones, és un producte històric, un invent que neix a l’època contemporània i que és vigent a l’actualitat.

Què és l’estat? Institució que reivindica i exerceix amb èxit el monopoli de la violència legitima dins d’un territori (Max Weber) decideix que es pot fer i que no per llei.

Què és l’estat-nació? Fusió de la dimensió cultural i la maquinaria política.

Realitat complexa, als estats hi ha diferents nacions, minories. Es crea per donar resposta als problemes dels s. XIX (Crear un estat fort i un mercat únic). Ara hi ha altres problemes, canvi climàtic, evolució de la tecnologia... aquesta no seria una solució al nostres problemes per que, tot ara és internacional, no estem sols al món. Només hi ha dos països amb estat-nació: Portugal i Islàndia.

Què és l’estat plurinacional? Ho reconeguin o no, tenen moltes nacions dins del seu Estat (majoria).

El nacionalisme crea la nació i no al revés.

No és que el grup es diferenciï de la resta per que tingui trets culturals particulars, sinó que, els grups singularitzen determinats trets per que han optat prèviament per diferenciar-se.

És una ideologia, un moviment polític plural, a dins trobem de tot. Aquest nacionalisme pot construir o destruir. Hi ha dos corrents principals: els civilistes (francesos) i el culturalistes (alemanys).

NACIONALISME, 2 CORRENTS:

• Civilistes: la nació existeix si hi ha voluntat de compartir institucions, “la nació és un plebiscit diari” (Renan), és a dir, és una votació constants, i per tant, depèn de les persones.
• Culturistes: la nació és un organisme viu, te vida pròpia, depèn de la història, cultura, llengua...

• Kulturenation: la cultura ho engloba tot.
• Volksgeist: és l’ànima col·lectiva.

La nació existeix independentment de les persones, és una visió idealista, la nació esta per sobre de les persones. (Herder i Fichte) si canviem llegua i cultura per raça i sang ens porta al nazisme (Hitler agafa aquesta referencia).

Quan comença el nacionalisme? Amb les revolucions liberals i les idees il·lustrades (revolució francesa). I del corrent romàntic (sentiment en contra de la raó). Les fonts són contradictòries (il·lustració raó i romanticisme sentiments)

EXEMPLES HISTÒRICS s. XIX

UNIFICACIÓ ALEMANYA

Alemanya: en aquell moment no existia, el territori estava repartit per diferents regnes amb coses en comú. El romanticisme vol recuperar el que tenen en comú. S’unifiquen econòmicament amb el Zollvereing, Prússia és la impulsora, ara tenen una cultura i un mercat comú, però realment, això era una excusa, per que Àustria no va se unificada malgrat tenir una llengua i una cultura en comú, i això és per que, el que vol Prússia és poder, el rei vol ser emperador i el que li falta és Alemanya. Després de la unió econòmica va venir la unió política, justificada per la cultura.  

Per unificar el territori es van portar a terme 3 grans guerres contra Dinamarca, Àustria i França. La guerra contra Àustria la van guanyar els prussians per que tenien millor tecnologia, ja que, estaven industrialitzats. Després volen ocupar Alsàcia i Lorena que són territoris francesos però que parlen alemany, en aquell moment el governant era Luis Bonaparte. La guerra va ser tan dolenta que va tenir que marxar, guanya Prússia, amb aquesta victòria va aconseguir unificar tot el territori i es va coronar emperador a Versalles (per humiliar als francesos, els francesos es venjaran a la Primera Guerra Mundial)  

• Guerra austro-prussiana (1866)🡪 la tecnologia ajuda a guanyar les guerres, guanyen els prussians.
• Guerra franco-prussiana per territoris d’alsacia i Lorena (1870-1871)🡪 territoris sota domini frances però la població parla alemany. Guanya prussià.
• 1871: derrota II imperi francès= pau de versalles= II imperi alemany= II reich =26 estats federats que conservaven institucions pròpies.

Itàlia: la situació és similar, en aquell moment no existia Itàlia com a tal, sinó que un territori dividit per diferents estats, al sud una monarquia absoluta (Regne de les dues Sicílies) al centre es troba regnant el Papa (estats Pontificis) el Regne de Llombardia i Venècia el tenien els austríacs i el Regne de Piemont - Sardenya, el més industrialitzat, amb institucions mes avançades, tenia una monarquia parlamentaria. El estat que impulsarà la unificació serà el Regne de Sardenya que és el que estava més industrialitzat.  Reivindica un passat en comú , malgrat ser a l’imperi romà, reivindica un idioma en comú, malgrat no ser massa semblant.... aquest moviment rep el nom de Ressorgiemento (versió italiana del romanticisme) el regne de Sardenya agafa aquestes idees, i vol ser rei d’Itàlia.

Tenen dues guerres amb el austríacs, Itàlia guanya y annexa la part del nord (Llombardia), elimina les potencies estrangeres. A diferencia d’alemanya, a Itàlia hi havia un moviment popular, voluntaris que participaven en la unificació, un moviment lliberal, democràtic republicà. Giuseppe Garibaldí crearà un exercit amb els voluntaris anomenat camises vermelles. Aquests expulsaran als borbons del sud. Al nord es trobava Victor Manuel. Aquests dos volien unificar el territori però tenien formes de poder diferents, per evitar entrar en guerra, Garibaldí renuncia a les seves idees per unificar el territori (considerat pare de la partia per aquest gest)

Al 1861 Victor Manuel II, és anomenat pel parlament com rei d’Itàlia. El Papa encara conservava el seu territori, el objectiu dels italians és incorporar Roma, com el Papa no volia, s’incorpora per la força, li treuen poder polític i li deixen el religiós. Es crea un país molt dividit la part del nord és una part molt rica i la del sud és una part molt pobre, una part molt feble del Estat per això apareixen les màfies.

PREGUNTA EXAMEN; Similituds entre Itàlia i Alemanya: utilitzen la cultura per justificar la unificació. Eliminen les influencies estrangeres. Hi ha un estat impulsor, l’estat més fort.

...