Els Nacionalismes I El Territori

Joan Nogué és doctor en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia de la Universitat de Girona. Forma part dels consells de redacció de diverses revistes, tant de caràcter especialitzat ( Documents d'anàlisi geogràfica) , com de divulgació ( Vitrina, Revista de Girona ). És membre de la Societat Catalana de Geografia, de la Societat Catalana d'Ordenació del territori, de l'Association of American Geographers, de la Commision on the History of Geographical Thought de la unió Geogràfica Internacional i de la Junta Directiva de l'AGE. Ha publicat Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa (1985), La percepció del bosc (1986) i Regió i geografia regional (1990) , i ha col.laborat en el volum Dwelling, Seeing and Building : Toward a Phenomenological Ecology (1991), editat per David Seamon. També ha publicat nombrosos articles en revistes catalanes i estrangeres. Ha treballat sota la direcció dels professors YI-Fun Tuan i Robert D. Sack, com a post-doctoral fellow, al Departament de Geografia de la Universitat de Wisconsin (Madison, Wisconsin, EUA).

L'assaig sobre el nacionalisme està bassat en l'estudi de varis nacionalimes que s'han donat desde que el 1887 Ferdinand Tönnies feu la primera definició que es podria considerar nacionalista, fins els nostres dies. Trobem diverses cites que li serveixen per anar configurant l'evolució del nacionalisme, en el temps, com per exemple; la referència a les dècades dels seixanta i setanta en que es creia que la integració mundial de l'economia comportaria una progressiva reducció del fenomen nacionalista. Per contra les hipòtesis formulades en aquell temps són simplement això; hipòtesis.

Tot aquest anàlisi és realitzat principalment a nivell d'occidental, fent una especial incís a nivell estatal i més concretament al català, sent el que més pròxim li queda i per tant més influenciat s'ha vist. Això no treu que poguem trobar cites sobre països d'altres continents com podria ser els Estats Units i el seu revifat nacionalisme vers la guerra d'Iraq.

El llibre o més ben dit l'assaig, consta de tres parts que dissecciona l'anàlisi del nacionalisme.

En el seu primer apartat tracta el concepte de nacionalisme, la seva teoria, diferentes concepcions i els sues diversos components. En la segona s'apropa al tema d'estudi des de la geografia política.

Es tracte de veure què aporta la geografia política, una de les especialitats més dinàmiques de la geografia contemporània. Per últim i més important, l'estudi de la dimensió territorial del pensament nacionalista. Aquest últim apartat es subdibideix en set sub apartats. Aquests serveixen per analitzar els diferents components que l'autir considera per definir la seva teoria; Límits i fronteres, Divisions territorials, Nacionalismes i cartografia, Identitat nacional i ensenyament de la geografia, Paisatge i siumbologia nacionalista, Del Volkgeist al determinisme ambiental i a l'espai, Recursos naturals, ecologia i nacionalisme.

Finalment dedica una curta conclusió per tal d'aclarir o acabar d'explicar ,de forma molt resumida, els conceptes analitzats al llarg del libre.

El llibre en qüestió tracta d'aportar una perspectiva diferent del fenòmen que normalment s'entén per nacionalista. Més concretament en referència al concepte de la dimensió territorial dels nacionalismes. Trobem diferentes teories que expresen de forma prou aclaridora el que s'entén per nacionalisme, però en la majoria d'ocasions d'una forma parcial. Aquestes són tractades i explicades per tal de posar de manifest la gran mancansa que l'autor els hi troba en totes elles. No és més que la poca dedicació a la dimensió territorial que hi ofereixen. Per contra la forma en que l'autor el defineix, és a partir

...