Reseña hispania antigua para la clase

Pau Canal Farreny – Grup E – NIUB:16360842 – Hispània Antiga

El text proposat forma part del llibre Geografia d’Estrabó, geògraf i historiador grec importantíssim per l’estudi dels coneixements geogràfics del territori mundial conegut fins aleshores (als inics de la nostra era), també per la geografia d’Iberia donat que va dedicar tot el tercer llibre a parlar-ne. Així doncs, el text el situem en aquest tercer llibre i concretament en el capítol dos que parla de la Bètica.

Estrabó, ciutadà romà d’ascendència grega, va escriure en grec aquesta obra en un context on l’imperi Romà, tan el d’Orient com el d’Occident, dominaven gairebé tot el planeta. Una primera edició va publicar-se el 7ac. El llibre es basa en els estudis d’Hiparc, Èfor, Posidoni, Eratòstenes i Polibi i conté, a més de geografia, observacions filosòfiques i apunts històrics.

El text, per la seva banda, ens parla directament de la riquesa en minerals, concretament en aquest paràgraf de les mines de plata, que es podien trobar a la Península Ibèrica. A Iberia trobem mines d’or a tota la Turdetània, mines de plata a Cartago Nova i, entre d’altres indrets, el citat en el text, a Castalón (Kastalōn en grec clàssic). No obstant això, avui en dia s’ha demostrat que el topònim Castalón, abans Cazlona, és una variació de Castulona per tant no correspon amb Cazorla i sí amb Cástulo, un important assentament al sud-est de Linares. En tot cas, resulta evident que la capçalera del Guadalquivir o Mons Argentarius era molt rica en mines de plata i que els romans explotaven, extreien i exportaven el material. Un altre geògraf grec una mica posterior, Ptolomeu, esmenta algunes ciutats oretanes de la zona que han estat identificades com a enclavaments propers a Castalón.

Un altre aspecte rellevant del text és la menció a Tartessos. Aquest ens abstracte pels historiadors, situat aparentment amb certa comunió entre el s.VIII i el s.VI ac com a segles de màxima esplendor, fou un poble situat al sud de la Península Ibèrica amb un focus més important situat entre les poblacions actuals de Huelva, Sevilla i Cadis. Tartessos és un concepte encara avui en dia molt debatut entre la comunitat científica, indígenes o orientals? Una evolució concreta de les comunitats indígenes? O una societat ramadera potent que entra en contacte amb els colonitzadors fenicis i grecs? La veritat és que no ho podem saber del cert, però la tesis més acceptada vindria a ser que fou un poble indígena que va rebre les influències fenícies que contactaren amb la Península per obtenir-ne i extreure’n matèries primeres, concretament tenien un especial interès en els seus metalls. Les mines abundaven i els fenicis no tindrien la intenció d’assentar-se a Ibèria sinó mantenir un contacte amb les elits tartèssiques per obtenir aquells metalls a canvi de productes orientalitzants. Aquest concepte vindria a referir-se a tot allò que tingués influència oriental donat que a la zona tartèssica es van viure uns grans canvis en les comunitats indígenes suposadament influenciades pels fenicis.

...