SOCIETATS AGRÀRIES

TEMA 1: LES SOCIETATS AGRÀRIES:

-La revolució agrària de la prehistòria marca el començament d'un ràpid progrés en l'evolució de la humanitat.

-L'home es transforma en productor empès pel creixement de la població.

-La seqüència densificació de la població->intensificació del treball, va ser teoritzada per Boserup( quant la fam té presencia, l'home ha de confiar la subsistència en el treball agrari).

-Les societats agràries han de confiar la subsistència en el treball agrari.

-Les societats agràries exigeixen sedentarisme.

-l'antic

-Dins d'aquestes societats hi trobem 2 models

- el modern

-El model demogràfic antic: es des de les societats depredadores fins a les societats industrials (Natalitat alta, Mortalitat alta i Esperança de vida baixa)

La mortalitat era irregular depenguen de: èpoques d'epidèmies, fams i guerres.

Els naixements també depenen de factors culturals ( casaments + o – joves, nº de solters...),factors econòmics ( terres + llocs de treball disponibles),factors aleatoris ( contagis, guerres i desastres naturals).

-Thomas R.Malthus: qualsevol població té un límit en la quantitat d'aliments (sostre Malthusià), la població creixia de forma aritmètica i el nombre de boques en forma geomètrica).Quant les societats arriben al sostre malthusià es crean 2 tipus de frens:

.F:compulsius:detenen el creixement augmentant la mortalitat ( reduint la quantitat d'aliments).

.F:preventius:disminueixen la natalitat mitjançant; l'endarreriment de l'edat de matrimoni,

l'augment de la solteria...

Segons Malthus el factor limitador del creixement de la població es la manca de terra suficient ( com + homes ,- terra)

-Característiques de les agricultures tradicionals: Depenen de la terra, el treball i el capital ( tot és limitat) , són agricultures en que tot prové de la terra ( l'alimentació, l'energia).

El creixement de la població va provocar un doble efecte: L'emigració i el pas de l'agricultura itinerant a una agricultura més sedentària.

La població era escassa i vivia en pobles.

A l'Europa Mediterrània la terra era explotada per cada pagès, els camps eren irregulars, el menjar dels animals es solucionava en transhumància. Hi trobem també un sistema biennal ( un any es conreava i l'altre any es deixava).

A l'Europa del nord l'organització de l'agricultura era comunitària ( el poble determina quina terra s'havia de conrear i què s'hi conreava).

Aquí trobem el sistema triennal ( 1 cereal d'hivern, el següent any un cereal de primavera i l'altre any es deixava descansar).

El bestiar s'alimentava amb el guaret (camps oberts), estaven servits a ala servitud de la pastura comunitària.

-El sistema feudal: Polític: desapareix l'estat com a organització política superior.

Jurídic:Els homes no son iguals davant la llei.

Econòmic:Els senyors al.leguen drets de propietat sobre la terra.

Els senyors feudals imposaven als pagesos prestacions en el treball.

Els pagesos eren serfs ( depenien en molts sentits del senyor) fins a homes lliures.

El senyor s'expropiava d'una part de la producció i el treball dels pagesos (cens),a més havien de pagar el delme( impost per a la església).

Tot va canviar degut a la pesta negra; els pagesos gràcies a aquest fet van aconseguir el domini de tinences (cessions de la terra a llarg termini), degut a això hi trobem l'emfiteusi->( que es un contracte indefinit que implicava el repartiment dels drets de la propietat sobre la terra), a partir d'aquí trobem l'ascens social de famílies pageses (degut a l'atzar familiar, herències, a l'esforç de cada pagès per obtenir mes o menys producte...)

Hi trobem pagesos rics i pagesos pobres.

La productivitat deixa de créixer quant no es disposa de suficient terra.

-La crisi del sistema feudal: és degut a la retroalimentació negativa entre la caiguda de la productivitat i dels salaris ( com - renda tenien els pagesos + misèria trobem al camp).

Les principals causes de la crisi van ser: el gran impacte de la pesta negre, la disminució de la població, la reducció dels salaris dels nobles...

A causa d'això els reis van aprofitar per recuperar el poder (exigien pagar alts impostos) i degut a aquest fet va augmentar la conflictivitat.

La sortida de la crisi va comportar 1 canvi en les relacions; és comencen a utilitzar contractes a curt termini a canvi de pagaments en diners/fruits ->(renda de la terra).

La renda de la terra:

.L'arrendament: és un contracte a curt termini ( de 3 a 15 anys) a canvi d'un pagament

s'obté la plena possessió de la terra)

.La parceria: és una societat temporal entre el propietari i el conreador; el propietari aporta

la terra i part del capital de l'explotació.

Entrant a l'any 1000 va aparèixer el ressorgiment de la vida urbana ( creixement de la producció + millores en l'instrumental i tècniques agràries).

El punt de trobada entre la ciutat i el camp era el mercat (espai d'intercanvi regulat i protegit).

-Factors de la revolució comercial: L'Occident Europeu capgira la llarga etapa governada per el món musulmà degut a la millora de la potència militar, el comerç entre camp-ciutat (que fa crèixer la manufactura urbana), es milloren els transports (construcció de la xarxa ferroviària + la millora de camins)...

També creix l'activitat artesana-> es creen els gremis.

Es creen fires.

Apareix l'aportació del crèdit i de la banca.

Apareixen les societats i les assegurances.

TEMA 2 – FEUDALISME TARDÀ I CAPITALISME

1. Reis, senyors i mercaders

La superació de la recessió econòmica i de la primera crisi del feudalisme va anar seguida d’unes importants transformacions, que van posar en peu unes estructures:

• Polítiques, en l’ordre polític, el poder estava en mans de les monarquies i on les terres les manaves els senyors feudals.

...