UNA NOVA CULTURA CATALANISTA

1.UNA NOVA CULTURA CATALANISTA

Al principi del segle XIX, a Catalunya hi havia un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. Degut a aquesta política, el català havia quasi desaparegut com a llengua administrativa i de cultura, no tenia cap presència a l’administració estatal, ni en el sistema d’ensenyament ni en la vida oficial eclesiàstica. Malgrat aquest retrocés, el català continuava viu com a llengua en la parla quotidiana entre la majoria de la població i també s’utilitzava per cançons, o llibres religiosos o d’entreteniment.

La Renaixença va ser un moviment cultural on es pretenia reivindicar l’ús públic i cultural iniciat el 1830. L’any 1859 es van celebrar els Jocs Florals, per promoure i difondre la llengua i la literatura catalana. La Renaixença va situar la llengua com a element central de la identitat catalana.

La Renaixença popular defensava la utilització del Català “que es parla” i comptava amb una literatura i un teatre popular que tractaven temes quotidians. Els escriptors d’aquesta època criticaven els partidaris del català culta, dient que feien una llengua medievalitzant, arcaica i carrinclona plena de paraules incomprensibles. Aquesta Renaixença es va donar a conèixer per Josep Anselm Clavé, Abdó Terradas i Frederic Soler. Clavé va contribuir a l’arrelament del català entre les classes populars fent cançons i obres de teatre, però l’autèntic renovador del teatre popular va ser Frederic Soler, que va escriure un teatre caricaturesc i sarcàstic. Durant la dècada del 1870 els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una plataforma de difusió del català gràcies als autors que hi participaven, com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Oller.

...