LA CREACIÓN SOCIAL: Relaciones Y Contextos Para Educar. Antonia De Vita
Enviado por juliacat • 11 de Enero de 2014 • 981 Palabras (4 Páginas) • 700 Visitas
En el llibre, l’autora es proposa buscar quines són les condicions per la creació de contextos capaços de promoure processos educatius i socials, vincles creatius i relacions de benefici mutu entre totes les persones presents dins la comunitat.
Està clar que en la societat en què estem vivint actualment no disposem d’un ambient adequat per tal d’afavorir la creació dels contextos esmentats anteriorment. Estem immersos en la societat del capitalisme on hi escassegen les capacitats elementals i de relació, on lo únic quantificable és el treball material, excloent i limitant els éssers humans a fer activitats lliures que els permetin desenvolupar-se fora de la feina.
En aquesta societat hi predomina la pedagogia del capital, basada en el consum i la desvalorització de la realitat. Aquesta realitat la podem concebre de dues maneres: la proposada pels pares i les persones que ens eduquen i ensenyen amb sensibilitat, amb l’objectiu d’aprendre a viure amb la naturalesa, gaudir de la vida sana i cultivar vincles i intercanvis humans; i l’altra la que ens imposa la societat del capital, que està disposada a amagar al món real i ocultar la realitat basada en relacions i contextos que possibiliten el creixement com a persones.
S’ha de canviar la concepció del coneixement actual en la que el saber és necessari per aconseguir un producte material, cap a la finalitat de compartir-lo amb i per els altres, relacionant-nos i creant nous coneixements.
“La creación de condiciones para que los contextos formatives, formales o informales, de la vida o del Trabajo, puedan vivirse e interpretarse como contextos educatives o formatives en sentido pleno.” (pàgina 90)
Així doncs, hem de ser capaços d’obrir els ulls i deslligar-nos d’aquesta última realitat. No és possible crear coneixement i compartir-lo amb aquestes condicions. És per això que és necessari un canvi compromès, primer individual i després global.
“El mundo en que vivimos nos crea la ilusión de poder serlo todo y de que todo está a nuestro alcance. Y así van disminuyendo las necesidades y las posibilidades de escuchar las necesidades reales sin confundirlas con las que el mercado sugiere.” (pàgina 75)
Si des de les persones no propiciem aquest canvi, “els de dalt” no ho faran perquè ja estan d’acord amb aquest sistema en el qual ens tenen dominats i només es mira pels interessos individuals, deixant de banda la col•lectivitat. Aquests han fet lo impossible per evitar la revolució social, que serà la que ens “salvarà” d’aquest moviment.
Així doncs, el millor canvi seria caminar cap a la creació social. Aquesta es basa en les relacions com al màxim motor de coneixement i de fer comunitat. Dóna importància a les relacions entre individus dins d’una comunitat. Establir una connexió entre la diversitat de coneixements que existeixen entre les persones, veient-ho com una font de coneixements a compartir.
Aquesta creació social no serà possible dins la concepció de la societat que tenim. Per tant, és bàsic haver de crear un context idoni. S’ha de retornar a lo essencial: les relacions.
...