Laura A La Ciutat Dels Sants
Enviado por Fabio5 • 12 de Octubre de 2013 • 1.965 Palabras (8 Páginas) • 2.745 Visitas
MIQUEL LLOR - LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
1. L'oncle Llibori Terra Negra
Refés els principals trets del personatge: com ha obtingut la fortuna, les referències ideològiques, el motiu del malnom "Nas de Rei" i els principals objectius a la seva vida. Desciu com tracta i com es relaciona amb els seus fills.
L’oncle Llibori Terra Negra és el cap de la família, té una gran fortuna gracies al seu treball. El seu germà, es va empobrir, i va anar-se'n a Amèrica, però va morir. I la seva dona i filla varen anar a ca'l Llibori. És un home d'ideologia conservadora i masclista. Pel que fa el seu nom “Nas de Rei” ve donat perquè està obsessionat amb els diners i per tenir un renom social. Respecte a la relació que presenta amb els seus descendents no és gaire bona. Amb en Jaume, l’hereu, el deshereda, per casar-se amb una dona pobre. Amb els altres dos, l’Angelina i en Pere, no és tan dolenta la relació però, hipòcrita.
Defineix la hipocresia del personatge a través de la seva relació amb la Teresa i amb la Laura. En què basa el seu poder?
L'oncle Llibori té una actitud de superioritat amb la Teresa i amb la LauraA més, menysprea a la Laura i al final de la història aquest té interessos carnals cap a ella.
Determina el sentit del seu nom i posa'l en relació amb "Collat Negre". Observa quins fets converteixen el personatge en una caricatura.
Aquest personatge rep aquest pseudònims “Collat Negre” i “Terra Negra” perquè representa una suma caricaturesca dels aspectes més negatius que es podrien donar. Covard, egoísta, egocentric, superior, hipòcrita, etc.
A través de l’Oncle Llibori, l’autor defineix una suma d’aspectes negatius de la humanitat en general. Com la veu Miquel Llor?
L’autor pren la societat com a hipòcrita, mentidera, sempre amagats en les aparences, educada en la religió, temorosa en el pecat, és en el fons deshumanitzada, deixant-se portar per els instints més perturbadors.
2. Defineix altres aspectes del comportament humà a tavés de les històries secundàrries descites a Laura a la ciutat dels sants. La vídua Torroella i les seves filles, l’oncle Joanet, la tia Madrona i el canonge Grau.
La vídua Torroella i les seves filles són les típiques ciutadanes que passen el dia criticant-ho tot i es deixen portar per la influència de l’església. L’oncle Joanet, per altra banda, és un senyor gran que viu servit per la seva germana Madrona. Aquests són uns personatges extremadament conservadors, tradicionals i deixats portar per l’església, igual que els anteriors. Per últim, el Canonge Grau és home que viu pels negocis i aprofita qualsevol ocasió per beneficiar-se’n.
3. Desciu la història de Beatriu l’avorrida: com la veuen i la tacten a Can Terra Negra? Quins paral·lelisme té amb la Laura? Defineix les seves relacions:
Beatriu és la neboda de l’oncle Llibori Terra Negra, és rebutjada i tractada amb molt menyspreu per part de tots els integrants. Austera en el vestir, seria, callada, vergonyosa. Enamorada en secret d’un estudiant per a capella, no ho gosa dir ni espera poder casar-se.
L’arribada de Laura mostra un paral.lelisme important; les dues són rebutjades i marginades pels seus familiars. La Laura, intenta un aproximament, però ella l’hi nega per conservar la bona reputació. Finalment começen una relació d’amistat, i tant l’una com l’altra es recolzen dins l’entorn hostil en que es troben. Amb l’ajuda de la Laura, Beatriu aconsegueix conèixer molt el seu enamorat, fins i tot aconsegueix casar-se amb ell, amb el consentiment de l’oncle Llibori. Però una vegada és casada, la Beatriu mostra el seu egoísme, el seu egocentrisme, i abandona la Laura i la deixa enrere, centrada només en la relació amb el seu nou marit.
Així doncs, Beatriu és una persona feble, però de les poques amigues de Laura, durant u temps.
5. A través del deambula final d’en Tomàs s’ofereixen ambients nocturns de Comarquinal. Descriu-los i posa’ls en relació amb el teatre, el lloc on Tomàs obliga a anar a Laura perquè tothom la vegi.
Tomàs, per passar els moments dolents amb la seva dona a casa, esperant que la Teresa aconseguixi la informació que els dos busquen, decideix anar-se'n de festa a la nit. Començà anant a sopar amb Llibori d’Om. Just després se'n van a veure, on es troben amb el vell oncle Joanet, amb qui van a un café, de poca reputació. Un cop allà, alquilen unes noies per passar l'estona, les fan beure, i altres jocs inadequats.
Un cop ja en tenen prou, van a una dona lleugereta, tot i que està casada. Però, el seu marit es dóna compte i els fa fora. Així que seguidament van a una altre dona, on si que obtenen el que busquen. Van entrant un a un, tots menys en Tomàs. Quan és el torn del vell Joanot, li volen fer una broma, i entren quan aquest està dins, cosa que fa que casi li donguí un atac al cor.
6. L’Esglèsia té un pes important en el control dels comportaments socials i la repressió sexual. Com obtenen el poder sobre la gent? Apunta algun fet que ho demostri.
Comarquinal presenta una societat tradicional, basada en el poder dels diners i de les influències de les famílies importants, que l’han dirigida durant segles,acompanyada per el poder de l’Església catòlica. Un clar exemple que reflexa aquest comportament és la mort de la Madrona, germana de l’oncle Joanet, per culpa de la seva tossudesa amb la idea que no volia que cap metge la toqués, deixa així el seu destí en mans de Déu. “Madrona:ha preferit la mort abans de veure's exposada a la tafaneria dels metges”
7. Anota alguns fragments en què s’afirma la superioritat masculina i agumenta en què es basa.
L'Oncle
...