ESQUEMA HISTÒRIA DE LA MÚSICA Edat Antiga (4000aC-400dC):

ESQUEMA HISTÒRIA DE LA MÚSICA

1. Edat Antiga (4000aC-400dC):

Cerimònies socials de tipus ritual i màgic.

1.  Música a l’antiguitat.

• Prehistòria:

• Veus i objectes rudimentaris.
• Instruments de percussió i corda.
• Rituals de caça i festes al voltant del foc.
• Música que imiten els animals.
• Manifestacions de sentiments distingits de la parla.

• Civilitzacions antigues:

• Extrem Orient:

1. Xina: petits instruments de vent. La música ocupa un lloc destacat a la cultura i la societat. La melodia té cinc notes (pentatonia).
2. Índia: llibres dels Vedes amb himnes i cançons vocals on l’escriptura es feia amb esquemes melòdics basats en notes donades i, a partir d’aquí, el músic improvisava.

• Pròxim Orient:

1. Egipte: importància a la música. Transmissió oral gràcies a l’escriptura jeroglífica. Instruments: arpes, lires, flautes i instruments de percussió.
2. Mesopotàmia: influenciada per cultures diferents. Instruments: flautes, cròtals o campanes de bronze.

1.  Antiga Grècia.

• Influència de Mesopotàmia, Egipte, Índia, Xina i Roma.
• Fonament de la cultura occidental.
• Mousiké.
• Capacitat d’influir en l’ànima i el cos.
• Una forma pròpia d’educació.
• Un paper important dins la societat i present a molts àmbits.
• Apareixen les primeres notacions i referències musicals en literatura.
• Musica vocal homòfona.
• Els cors formen part de la tragèdia grega.
• Instruments: lira, cítara, aulos, krótala, Tympanon.

1.  Música cristiana.

• Música a Bíblia amb la funció de lloança, adoració i glorificació de Déu.
• Llibre dels Salms🡪 una exhoratació de lloança a Déu amb cants grupals i instruments de vent, corda i percussió.
• Música al servei del culte i esdeveniments importants en la vida del poble.
• La música es transmetia de forma oral.
• Nou Testament: forma de culte a Déu amb preponderància de la música vocal.
• Papir d’Oxirinc: primers exemples. S’hi trobà un manuscrit d’un himne cristià amb lletra i notació musical. Cant de la lloança a la Trinitat (en grec i notació alfabètica grega).
• Divisió de l’Imperi Romà, cant cristià a Europa Oriental en grec, cant en bizantí; Europa Occidental en llatí, pas previ al cant gregorià.

1. Edat Mitjana (S.V a S.XIV):

Predomina la música religiosa. Naixement de la música popular.

1.  Cant Gregorià.

• Papa Gregori I fa una reforma de la litúrgia romana per unificar-la a tot l’Occident.
• Es crea l’Schola Cantorum i es difon per tota Europa. Aprenentatge del cant i la teoria musical.
• Repertori adaptat a les festivitats de l’any.
• Notació pneumàtica.
• Trets musicals:

• Cant monòdic a capella de ritme lliure.
• Interpretat per homes
• En llatí.
• Música modal (8 modes).
• Alternança de sant sil·làbic (cada nota-una síl·laba), cant melismàtic (mateixa vocal d’una síl·laba fa moltíssimes notes) i pneumàtic (una combinació del cant sil·làbic i el melismàtic).
• Responsorial, antifonal o directe.

1.  Inicis polifonia-Ars Antiqua.

• Polifonia d’Aquitània: S. XII al sur de França.

• Dues tèniques: l’organum  i el discantus, sobre melodies gregorianes i altres de nova creació.

• Polifonia de Notre Dame: finals S.XII-XIII. París.

• Estil polifònic més grandiós.
• Difusió cap a Anglaterra i Espanya.
• Cants responsorials de Missa amb més de dues veus.
• Manuscrits de Montpeller: conjunt d’obres polifòniques a l’estil de Notre Dame.

1.  Inicis polifonia-Ars Nova.

• Primeres misses polifòniques.

• Missa de Tournai: primera missa polifònica coneguda que abasta més d’un estil polifònic.
• Guillaume de Machaut: autor de la Missa de Notre Dame, la primera missa polifònica coneguda amb autor.

1. Música profana medieval.

• Música profana feta per trobadors, cantautors i poetes que pertanyien a la noblesa.
• Joglars: intèrprets de les composicions dels trobadors que pertanyien a estaments socials humils.
• Ús de llengües romàniques autòctones com el francès, germànic, castellà o el català.
• Cant acompanyat d’instruments com la dolçaina i l’arpa amb una riquesa rítmica.
• Guillem de Berguedà (trobador) o Alfons X el Savi (rei).

1. Edat Moderna (S.XV a S.XIX):

Música per al temps d’oci de l’aristocràcia.

1.  Renaixement.

• Itàlia.
• Inicis de la Edat Moderna.
• Sortir de la foscor de l’edat Mitjana.
• Neix l’humanisme.
• Fets: revolució artística i cultural.

Característiques musicals Renaixement:

• Època daurada de la polifonia.
• Inici de la consciència harmònica.
• Accents musicals basats en text i amb gran riquesa prosòdica.
• Consolidació del pentagrama de 5 línies.
• Musica religiosa: misses i motets en llatí i corals en alemany.
• Música profana vocal i instrumental distinta a cada indret, feta amb llengües romàniques i amb una dansa lligada a la música.
• Instruments: corda punxada i viola de gamba en música popular.
• Alguns músics: Palestrina i Mateu Fletxa el Vell.

1.  Barroc.

• Música culta de temàtica no religiosa.
• Període de monarquies absolutistes.
• Barroc= sobrecarregat, poc natural, artificiositat.
• Esfondrament de la filosofia vers la ciència.
• Coincideix amb la reforma catòlica= Concili de Trento.

Característiques musicals Barroc:

• Època del baix continu i el contrapunt vocal.
• Dificultat harmònica i melòdica produïda per l’artificiositat.
• S’ensenya música a l’església, la cort i la burgesia.
• Neix la orquestra de corda completa, instruments de vent i timbals.
• Gèneres: òpera, passions, oratoris i cantata.
• Compositors: Bach i Händel.

1.  Classicisme.

• Clàssic= proporcional, senzill, comprensible.
• Equilibri de forma, contingut, sentiment i raó.
• El mode de vida es decanta per la senzillesa i la naturalitat.
• Coincideix amb la Il·lustració.
• Ruptura de la societat estamental amb la revolució francesa.
• Rousseau li dona importància a la música.

Característiques musicals Classicisme:

• La melodia té un ritme regular.
• Auge de la música pura, del sinfonisme i de la música de cambra.
• La música és present a la nova burgesia (cafès, salons, petits cercles socials, etc.).
• El música fa feina a canvi d’una remuneració, per tant, neix la figura del solista i del geni musical.
• Hi ha una gran presència de música de cambra i òpera.
• L’òpera és més acceptada i neix el gènera d’òpera buffa.
• La polifonia està en decadència.
• Es composen obres sacres que compaginen solistes amb cor i orquestra.

1. Edat Contemporània-Actualitat (S.XIX):

1.  Romanticisme (S.XIX). Música per a tota la burgesia.

• Neix a Alemanya i abasta tot el segle XIX.
• Romanticisme= expressivitat, sentiment.
• És l’expressió del jo, el subjectivisme i l’emoció.
• La cultura s’independitza del mecenatge, L’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen una recompensa econòmica del seu treball.
• Hi ha llibertat creativa, és dir, l’obra ha de ser original, creativa i imaginativa.
• Hi ha una visió malenconiosa de la vida.
• El nacionalisme es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble.

Característiques musicals:

• Canvis de tempos, intensitat i velocitat.
• Gran orquestra simfònica vs. Piano (romanticisme mitjà amb Mendelssohn).
• Nacionalisme (romanticisme tardà amb Txaikovski).
• La música sacra ja no és tan present però es recupera la tradició del renaixement.
• Es recupera l’escriptura coral a capella amb la importància actual del sentiment.
• Els grans compositors s’han convertit en professionals.
• Serà un pont amb les músiques del segle XX: Postromancitisme amb Strauss i l’impressionisme amb Fauré.

1.  Avantguardes (S.XX). Totes les capes socials tenen accés a la música.

• Hi ha un plurasime d’estils amb la seva constant evolució.
• Strauss marca la frontera del romanticisme tardà amb la nova onada.
• Els esdeveniments històrics com la revolució tecnològica marquen tendències.
• Hi ha una obertura a nous elements tímbrics, rítmics i harmònics.
• Hi ha la revolució tecnològica.
• I també té diferents èpoques de transgressió sonora:

• 1920-30🡪 expressionisme/dodecafonisme/atonalisme amb Shoenberg.
• Finals dels 30🡪 neoclassicisme que torna a la tonalitat amb Stravisnsky.
• 1950…🡪 darreres tendències= els -ismes, com poden ser sons de la natural, l’atzar o noves grafies.

...