Fundacions no lucratives.

1.  El sector no lucratiu es defineix com un conjunt d’organitzacions de la societat que exerceixen activitats per l’interès col·lectiu, aquestes organitzacions son de propietat privada i no tenen ànim de lucre en la seva activitat. Per tant, una empresa com Coca-Cola encara que sigui privada no pot ser considerada del sector no lucratiu perquè te afany de lucre; i un grup com els Mossos d’Esquadra que no pretén recaptar diners, es finança públicament i, per tant, tampoc estaria dins del grup que ens interessa. Per tant, considerem els exemples proposats:

. Fundacions d’empresaris filantròpics: podem dir que aquestes fundacions es poden considerar part del tercer sector sempre i quan siguin organitzacions creades voluntàriament, finançades de forma privada majoritàriament, no persegueixin fins lucratius i tinguin com a objectiu el servei que poden prestar al col·lectiu.

Es de sobres coneguda la filantropia d’alguns dels empresaris més importants dels món, històricament, podríem mencionar a la família Rockefeller o, més recentment, el cas de The Bill&Melinda Gates Foundation  i la gran donació de l’inversor Warren Buffett a aquesta.

Els motius d’aquestes donacions poden ser diversos i poden anar des del simple altruisme a temes d’imatge o temes d’estalvi fiscal, però al cap i a la fi, son uns diners que fan molt bé al món en general i no hauríem de criticar a les persones que creen i financen aquestes fundacions sinó encoratjar a altres empresaris a participar en aquestes fundacions.

.Fundacions relacionades amb empreses privades: des del meu punt de vista, considero que una fundació relacionada amb una empresa privada que té com a objectiu el lucre, no pot ser considerada com a part del tercer sector. Per tant, només consideraríem part del tercer sector les fundacions relacionades amb empreses sense afany de lucre.

Que no sigui part del tercer sector no treu que sigui una activitat molt beneficiosa per a la societat i que el tercer sector ha potenciat a traves de mecanismes externs de pressió com la mobilització dels consumidors o en l’aplicació de determinats criteris d’actuació interna com en l’oferta d’espais concrets de col·laboració.

.Obres socials de caixes d’estalvi i bancs: com en el cas anterior, la distinció per ser part del sector no lucratiu rau en l’afany de diners que té l’empresa com a objectiu. En el cas dels bancs es pot dir que tenen afany de lucre i que, per tant, no formen part d’aquest sector. Per altra banda, les caixes d’estalvi no basen la seva activitat en l’obtenció de diners i, per conseqüència, si que podrien considerar-se part d’aquest tercer sector.

.Clubs esportius: encara que pot semblar una mica estrany pel tipus d’activitat que desenvolupen, alguns clubs de futbol es poden considerar part del sector no lucratiu. Els equips son clarament de propietat privada, per tant, la diferencia rau en la seva forma institucional i, per tant, si tenen afany de lucre o no. En el cas del Futbol Club Barcelona estaríem parlant d’un club part del tercer sector, ja que els seus propietaris son els seus socis i l’entitat té una finalitat esportiva i no econòmica. En el cas d’altres clubs com el Reial Madrid no podríem parlar de part del tercer sector perquè es tracta d’una Societat Anònima i, per tant, amb afany de lucre.

...