Historia

Tomás Otegui

La Gran Ciutat

El senyor Axel  és un home de 40 anys que  treballa en una gran empresa en la ciutat de Nova York. Té 3 fills, un d’ells no viu a casa i els altres 2 van a l’ institut a prop del centre de la ciutat. Avui 20 de Març, l’Axel té una reunió  important a prop del Big Center. Sap que és una reunió molt important, ja que el seu cap no hi pot anar perquè ha de fer una reunió a les afpres de la ciutat de rellevant importància, degut això, l’Axel no pot faltar.

El nostre personatge aniria en cotxe, si no fos perquè la setmana anterior  va tenir un accident  per estar  mirant el mòbil com sempre fa. A causa d’això, ha d’anar amb autobús fins allà, per tant ha de aixecar-se d’hora.

Sona el despertador, són les 7:00 del matí, com cada dia l’Axel s’aixeca i el primer que fa es anar al lavabo a rentar-se la cara, es mira, i es queda pensant l’accident de cotxe de la setmana anterior. Va cap a la habitació, s’asseu i mira el mòbil. Entra als missatges i veu l’última connexió de la seva dona, posa les 2:00 de la matinada, ell es gira,mira a la seva dona en el llit i fa un sospir. Després de canviar-se es dirigeix cap a la cuina, a fer-se unes torrades amb mantega, va cap al saló i seu a la taula principal. Torna agafar el mòbil  i va a la pàgina del diari The New York Times. Mira el successos setmanals i després va cap a la habitació del seus dos fills, lis fa un petó i marxa. Just quan surt de la habitació, sent la veu de la seva filla petita, la petita Katy.

- Bon dia pare! Un moment, no marxis – va dir-li la petita.

- Bon dia amor meu , què passa ? He de marxar a treballar.- va contestar l’Axel estranyat.

- Avui tenim una excursió a l’estàtua de la llibertat i he de portar 5 dòlars per al transport públic, em pots deixar  diners? La mare em va dir ahir que en tenia i que te’n demanés a tu. – va dir-li la Katy amb felicitat.

- Clar filla meva no pateixis- Va somriure, va treure 10 dòlars de la butxaca i li va donar.

- Gràcies pare! Et portaré el canvi- Va contestar-li amb una cara de felicitat absoluta.

- No fa falta filla, si vols pots comprar-te un gelat a les paradetes que hi ha al costat de la estàtua. – Va dir-li l’Axel.

L’empresari va agafar el mòbil i va mirar l’hora, es va adonar conta que ja eren les 7:30 i que d’aquí poc arribaria l’autobús a la parada.

Va anar cap a la porta principal i va agafar la seva americana preferida, la que sempre li dóna sort a  les reunions importants. Va mirar si no li faltava res i va marxa.  

Després de  baixar per totes les escales de l’edifici, va sortir pel portal i va mirar cap al carrer, va veure molts cotxes i taxis i es va començar a aclapara. Mentre anava cap a la parada de l’autobús l’Axel començà a pensar sobre la seva dona i les seves estranyes connexions a la nit. Podria ser que tingués un amant? O que només fos algun missatge que estigués esperant? O a potser  el mòbil que no funciones bé, es fàcil saber que les dues últimes preguntes són les menys probables, ja que no seria normal que el mòbil per voluntat pròpia s’encegués cada dia sol i seria estrany que cada dia parlés amb algú a les dues de la matinada, primer de tot perquè si parla amb algú a les dues de la matinada és perquè és algun familiar d’un altre país o  també podria ser  que esperés algun missatge important, però no és normal que cada dia tingui missatges importants i que cada dia parli amb algun familiar de l’estranger. Per tant, la pregunta amb més possibilitats de ser certa és la primera, l’Axel vol pensar que no, però no li queda  més remei que acceptar-ho.  

...