ADOLESCENTS

Les tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) generen i han generat canvis en la nostra societat. Aquesta influència és especialment notable en el món dels adolescents. Internet, mòbils, videojocs…ocupen un espai important en el procés de socialització, influïnt en comportament i actituds (Levis, 2002).

L’adolescència, doncs, és una etapa que mereix una atenció especial pel que fa la seva relació amb les TIC, sobretot perquè és un col·lectiu molt sensible al moment i a l’entorn social en el que viu i també perquè aquestes tecnologies estan especialment presents en la seva vida. Els adolescents, tal com hem pogut comprovar en les enquestes realitzades, fascinats per Internet, el mòbil, els videojocs, les xarxes socials, han trobat en aquestes tecnologies un medi extraordinari de relació, comunicació, aprenentatge, satisfacció de la curiositat, oci i diversió (Machargo, Luján, León, López y Martín, 2003).

Però com ho fa un adolescent per enfrontar-se a la multi-tasca? Com ho viu?

Conceptes com ara Internet addiction (Young, 1998), Internet addiction disorder (Grohol, 2005) són alguns dels termes que van agafant presència per a anomenar els nous tipus d’adiccions tecnològiques[1] , de desadaptacions conductuals producte de la generalització de les TIC, que segons alguns estudis són susceptibles d’afectar a la voluntat de control dels individus, fet que juntamente amb d’altres factors personals i ambientals, facilita la conducta adictiva dels adolescents (Saldana, 2001).

Segons estudis realitzats[2] que acompanyarien els estudis dels efectes de la multi-tasca que hem volgut tractar en aquest treball (concretament en la recollida de dades de les enquestes a adolescents), l’ús que en fa l’adolescent d’Internet, el mòbil, xarxes socials, videojocs, pot ser problemàtic quan el número d’hores de connexió afecta al correcte desenvolupament de la vida quotidiana d’aquest, causant diversos símptomes (alteracions dels estats d’ànim, estats de somnolència, etc.) (Echeburúa, 1999).

Així doncs, és veritat que els joves poden ser multi-tasca? Poden fer-ho tot al mateix temps?

Segons els diferents estudis realitzats i els que s’estan elaborant actualment, podem trobar respostes diverses per a respondre aquesta qüestió. Per veure doncs l’ampli ventall que existeix i es va construïnt sobre aquest tema tant negativamente com positivamente, com representa aquest darrer escrit que presentem. Deixem aquí la següent resposta:

L’expert i doctor en Neurociència, Henry Castillo[3], explica d’aquesta manera, per què els joves sí poden fer ús de més d’un element TIC (Facebook, Tuenti, Twiter, Whatsapp, sms, visionat de vídeos i escolta de música, ús del Youtube…) mentre relitzen altres tasques (observar les enquestes realitzades al nostre treball:

“El cervell d’una persona d’edat adulta es va formar a través de l’escolta, va ser dissenyat per a processar pas a pas; però els adolescents d’ara ja no depenen dels continguts auditius, sinó que és un contingut paral·lel, al temps, llavors ells poden processar diverses coses al mateix temps. Es troben en capacitat de realitzar més de 2 tasques a l’hora.

El Cervell humà pot operar 7 unitats d’informació al mateix temps. Un adolescent multi-tasca alterna normalmente en la seva memòria operativa entre 2 i 3 continguts i respondre de manera eficaç a aquests camps de treball. El jove opera en paral·lel, encara que estigui “aquí” o “allà”, està desenvolupant aprenentatges.

El Twitter o Facebook no són els enemics, són oportunitats d’acció”.

[1] Terme empleat per Griffiths (1997) per definir la interacció home-màquina. Es dividiexen entre passives (televisió) i actives (Internet, mòbil i videojocs).

[2] Extret de l’article de Castellana Rosell, Sánchez-Carbonell, Graner Jordana i Beranuy Fargues “El adolescente ante las tecnologías de la información y la comunicación: Internet, móvil y videojuegos” Papeles del Psicólogo, 2007. Vol. 28(3), pp. 196-204. http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1503.pdf

[3]

...