Calidad De Vida

INTRODUCCIÓ

L’interès per la qualitat de vida ha existit des de temps immemorables. Tanmateix, l’aparició del concepte com a tal i la preocupació per l’avaluació sistemàtica i científica és relativament recent. Sembla que va ser als anys 60 quan va començar a popularitzar-se i a partir dels anys 80 va començar a adquirir gran importància en el plantejament de dissenys de polítiques, programes i projectes socials amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones.

Quan ens disposem a parlar de qualitat de vida, ens trobem davant d’un concepte força complex, multidimensional i subjectiu determinat per factors de diversos àmbits (socials, econòmics, relacionals, laborals, sanitaris...).

Segons Levi i Anderson (1974/1980), la qualitat de vida es tracta de l’ajustament entre els desitjos i les aspiracions d’una persona o un col•lectiu i els recursos disponibles per assolir-los. D’altra banda, l’OMS (1996) ens parla sobre la percepció de l’individu sobre la seva posició a la vida, en el context cultural i el sistema de valors en què viu, en relació amb els seus objectius, les seves expectatives, els seus valors i les seves preocupacions. Així doncs, aquesta valoració subjectiva es basa en les aspiracions i la realitat de cada individu i el referent comú seria la satisfacció de necessitats bàsiques.

Per tant, cal considerar que en la formació del concepte subjectiu de qualitat de vida hi intervenen molts elements.

Ara bé, des d’una perspectiva psicosocial, les valoracions de la qualitat de vida no només depenen de la persona, sinó que tenen una dimensió de col•lectivitat, és a dir, dels grups socials de referència.

D’aquesta manera, cada persona, depenent de les característiques del grup social al que pertany, l’hàbitat i l’entorn, crea una sèrie d’expectatives determinades formant al mateix temps la seva pròpia imatge i identitat personal i social.

L’Estat del benestar encamina els seus objectius a millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans (pensions, serveis públics, proteccions als treballadors, consumidors i residents...). Tot i això, poden tenir un efecte positiu o negatiu.

Acutalment, les persones que vivim en una societat occidental ens trobem pressionades per tal de no expressar la nostra insatisfacció davant la vida. Tot i això, els mitjans de comunicació actuals orienten la nostra existència oferint-nos un plantejament de vida basat en el consum i el plaer de les coses materials. Les ofertes i la publicitat fomenten la satisfacció immediata i els capricis que al llarg del temps acostumen a ser un decepció. Però res del que s’anuncia ens planteja l’esperança d’acabar tenint una vida satisfàctoria.

L’afany de tenir coses ens desplaça de l’afany d’arribar a ser una persona capaç de mantenir l’autoestima alta i és fa difícil identificar una vida exitosa sense relacionar-la amb riqueses o béns materials.

Tot això ens fa crear altes expectatives que quan no són cobertes, impliquen una gran insatisfacció i frustració.

Tot i que sembla que tinguem clar que allò que ens fa feliços és estimar i ser estimats per la família, els amics i l’entorn que ens envolta, molt sovint ens deixem guiar i enganyar pel que ens planteja la societat i intentem buscar la nostra felicitat i benestar en el fet de posseir béns materials, aconseguir objectius per sentir-nos valorats pels altres, arribar a l’èxit, la fama...

D’aquesta manera, sovint oblidem els béns immaterials, que segons els filòsofs clàssics són els que ens aporten una bona vida, i els substituim per valors contraposats amb la dinàmica de tenir, competir i consumir.

1. SALUT I QUALITAT DE VIDA

Deixant de banda la visió tradicional que definia la salut com a absència de malalties, en l’actualitat el concepte de salut és molt més ampli. L’ OMS entén la salut com un estat de benestar complert a nivell físic, mental i social, i no només com l’absència de malalties i segons Schumaker i Naughton, el concepte de qualitat de vida està lligat a l’estat de la salut.

L’estil de vida, definit per Henderson, Hall i Lipton (1980) com el conjunt de pautes, hàbits i comportaments quotidians de la persona està molt lligat a la salut. Així doncs, l’anàlisi dels estils de vida té un interés creixent per a les ciències sociomèdiques i per la psicologia de la salut (Badura, 1984 i Rodríguez-Marín, 1992). Per tant, l’estil de vida ve determinat per les nostres condicions i depèn també de la motivació.

Un estil de vida actiu, és associat al concepte de saludable i fonamentalment es basa en l’àmbit de l’esport i l’activitat física. Així, la realització d’activitats físiques i esportives constitueix elements beneficiosos per la salut (Carbin, Pangrati i Welk, 1994).

La nostra societat mostra un notable sedentarisme característic de les societats occidentals modernes.

En la nostra societat de consum, sovint acosutmem a consumir moltes calories buides, la publicitat i la societat ens marca unes modes i ens influeix alhora a consumir aliments de disseny. D’altra banda, els mitjans de comunicació cada vegada

...