Llenguatge

LLENGUATGE: manera d’estar al món, una manera humana per comunicar-nos (fer frases utilitzant paraules; es concreta en llengües)

LLENGUA: materialitzacions del llenguatge.

• Les paraules són arbitràries.

• L’home per si sol no té sentit (és l’únic), ja que és un animal polític que el seu llenguatge ve dotat pel logos.

• Els animals tenen la veu (sentiments), però l’home té el logos (compartir valors: just, injust, bo, dolent...; significat de les coses).

CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE:

1) DUALITAT→ els signes lingüístics estan formats a partir d’unes partícules o elements més simples que no són signes (unitat mínima de significat).

A partir d’aquests elements simples, es poden formar paraules amb significat (dóna riquesa al llenguatge).

2) ARBITRARIETAT→ sense justificació, motius, fonaments....

Allò que les paraules signifiquen i com es formen no tenen cap vincle, per tant podem dir que entre significat i significant hi ha un vincle arbitrari.

Ajuda a haver-hi una diversitat de paraules, possibilita que hi hagi llenguatge oral i escrit, el llenguatge ens permet dir les coses amb una gran expressió.

3) PRODUCTIVITAT/CREATIVITAT→ les oracions d’una llengua són infinites, cada oració és produïda a mesura que parlem i no ha estat dita abans.

Les paraules prenen sentit només en el context d’una oració. Parlar és posar paraules al context d’una oració.

4) DESPLAÇAMENT→ el llenguatge no depèn de la situació present. Ens trobem en una situació lingüística, podem parlar de coses que han passat, del futur.... A través del llenguatge ens trobem desplaçats de la situació (és enorme i productiu).

...