Mikel Aramburu

Mikel Aramburu en el llibre “Los comercios de inmigrantes extranjeros en Barcelona y la recompensación del inmigrante como categoría social”, exposa el punt de vista dels comerciants autòctons protestant sobre les noves botigues dirigides per immigrants de la ciutat de Barcelona en el districte de la Ciutat Vella. Tanmateix exposa diverses opinions de la gent que hi viu i fa ús de les noves botigues.

L’arribada d’immigrants a la ciutat de Barcelona ha provocat que aquests s’instaurin obrint diversos comerços amb diverses polítiques d’empreses, és a dir, estableixen altres horaris, altres productes... Aquests grups d’immigrants se’ls ha establert dins d’una categoria social anomenada “els immigrants”, els quals per la majoria de comerciants autòctons són de gran competència i pels habitants l’immigrant pertany a una categoria social plena d’estereotips com la pobresa i la delinqüència. “En la calle Conde del Asalto hay tres tiendas que han abierto moros también. Pasamos el otro día y estaban abiertas ‘Mira, también hay moros aquí’. Ahora, yo hasta prefiero verlos así que verlos que vayan robando”.

En les opinions dels habitants que exposa Mikel, hi trobem dos conceptes. Trobem l’etnocentrisme per part dels comerciants autòctons i també trobem una societat multicultural. Les societats multiculturals, les quals hi conviuen diferents grups culturals i es toleren entre si, deriven al multiculturalisme. Una societat multicultural té una filosofia social que defensa les diverses cultures, les quals poden conviure una al costat de l’altre. Trobem reflectida la mentalitat del multiculturalisme en diverses opinions dels habitants de Barcelona que exposa l’autor del text.

Tanmateix trobem el fenomen del fundamentalisme cultura.. Aquest es distingeix del racisme tradicional encara que té connotacions del racisme i la xenofòbia. Dins el fundamentalisme cultural trobem que el ciutadà autòcton està en contra dels immigrants. Des del meu punt de vista crec que l’habitant autòcton en aquest cas, el comerciant autòcton veu “enemic” a l’immigrant per qüestions d’integritat nacional i cultural. Es veu reflectit en la societat barcelonina una segregació molt diferenciada en grups culturals.

Per solucionar aquest conflicte, des del meu punt de vista, crec que l’ajuntament de Barcelona hauria d’instaurar un reglament per a totes les botigues tan autòctones com les noves botigues (botigues d’immigrants), amb uns horaris establerts, uns preus, uns productes... O subvencionar a les botigues autòctones perquè puguin atraure el públic. Així no sorgiria el fonamentalisme cultural ni la distinció entre categories socials.

...