Psicologia Social

Psicologia Social

La psicologia social te per a objecte d’estudi les determinacions socials de la conducta i els processos psicològics, així com en la interacció entre els individus.

III Grans qüestions;

-Que es social? Que es psicològic?

-Quina es la relació entre el que es social i el que es psicològic?

-Quins son els mètodes que es fan servir per estudiar aquesta relació.

II Grans Paradigmes

-PSP; psicologia Social Psicològica. Considera que el que es social i el que es psicològic son dues divisions del que es real, es a dir que entre ells existeix una relació mútua, exterior, ja que son diferents. Utilitza la metodologia de les ciències naturals.

-PSS; psicologia Social Sociològica; Considera que el que el que es social i el que es psicològic no es pot distingir, son àmbits solapats, amb una relació de continuïtat. Utilitza la metodologia interpretativa, es a dir, l’estudi del que es simbòlic, i que per tant no es inherent o natural en els éssers humans.

IIIII Dualismes o Dicotomies

-Les persones som úniques? O tenim unes característiques comunes?

-L’individu es un producte de la societat? O es la societat que es produeix pels individus?

-La relació entre lo social i lo psicologia, té sentit? O no te sentit i son ideologies dominants?

- L’individu es egoista per natura i cal socialitzar-lo? O es naturalment sociable?

-Els subjectes son lliures o estan determinats per les estructures?

Totes aquestes dicotomies influeixen en l’estudi psicosocial. PSP soviet s’hi queda atrapat, mentre que el PSS es més relativitzador.

Autor; ARONSON (1954)

-No es fa cas al que es simbòlic.

-Societat es una realitat objectiva.

-No es poden fer lleis de relació entre l’individu i la societat, només es poden acotar en un context històric concret.

-No es tenen en compte les formes de poder que donen unes interaccions social i identitats.

-Metodologia positivista, experimentalista, nomotètica, objectivable (lleis universals), la realitat social es un espai sense conflicte, on es formen normes i lleis.

Autor; IGNACIO MARTIN BARÓ

PSS; La psicologia social es l’estudi de la relativització pel que fa d'ideologia (esquemes cognitius i valors produïts per la classe dominant). Sabent aixó existeixen més oportunitat d’emancipar-se.

(LOCKE antecedent històric)

Construcció de les respostes segons el tipus de nexe que es precursora present entre el que es social i el que es psicològic.

Paper del que es Innat / Paper del que es Ambiental o Adquirit.

PSP com a branca de la psicologia, amb un estatus científic; Metàfora de la plastilina (la societat produeix modificacions, però la realitat psicològica es asocial o pre-social).

PSS es mes interdisciplinari, no te reduccionismes sociologistes/sociologistes.

Autors; BRUNER i GOODMAN

Estudis sobre la percepció social; Quins son els impactes que lo social te sobre lo psicològic? Modificació d’aquesta percepció (visual en aquest cas) condicionada/influenciada pels estímuls socials. Sociocognitivisme.

Exemple de les monedes;

Estímul social; Valor simbòlic convencional de les monedes. Sobreestimació del seu tamany.

Grup control; tenen cercles de cartró i no monedes.

A més valor de la moneda, més sobreestimació del seu tamany. Això encara es dona més en la classe treballadora (perquè en tenen més necessitat)

Condicions

-Moneda absent; sobreestimació del seu tamany (com mes valor mes sobreestimació)

-Moneda present; el mateix XD

-Grup Control; no existeix aquesta sobreestimació (inclús existeix una subestimació)

Per tant, percepció del que es físic esta condicionat pel que es social (el valor convingut de la moneda en aquest cas).

-Nens rics i monedes presents; sobreestimació

-Nens pobres i monedes presents; encara més sobreestimació.

Preguntes plantejades;

Quin es l’estímul als processos cognitius del que es social? Punt de partida es que l’individual i el que es social es diferents. Forma objectiva de la realitat percebuda.

La construcció social dels processos psicològics; MEAD lingüista relativista.

La seva funció; llenguatge i simbologia. Serveix per organitzar la realitat objectiva: li donem sentit amb el llenguatge, categoritzant el mon físic. El que es psicològic donç, esta impregnat del que es social. “nosotros solo podemos expresar nuestra realidad psicològica a traves del lenguaje”.

Whigotski

“El habla egocèntrica”, ens explica que un bebè parla sol mentre actua perquè el pensament existeix gracies a les paraules.

Exemple llenguatge a Àfrica, que només te dos temps verbals, l’ara i el no ara.

Quan contribueix l’ambient en l'herència? Herència/Ambient/Intel·ligència.

Elaboració de conceptes psicosocials, El significat deriva de l'experiència.

Antecedents de la psicologia social;

Reaccions humanes comunes davant d’alguns aconteixments. Caràcter intuïtiu i institueixen del que es social com a creació humana.

Les lleis del que es social es poden canviar.

PSP; la metodologia de les ciències naturals els aplicada a la psicologia Social Psicològica.

Dos grans grups;

Centrats en l’individu i els seus determinants socials (anglesos)

Spencer 1873; El individu i els seus instints (sexual..)dins de la evolució

Mcdougal; Tractat de psicologia, també mencionant a l’instint.

Mcdougal i Ross; tenen tres grans temes;

1.1 La reproducció de la societat; el que fa que aquesta existeixi (a traves de la imitació, socialització i interiorització de normes). Es per tant la pròpia actuació individual que busca aquesta estabilitat social.

1.2. Construcció social de la persona; suggestió, o cedir a voluntats externes. Que es el que fa que ens inculquen certs valors a traves de la socialització, estudis sobre conformitat de Binet.

1.3. La conducta Col·lectiva; produccions simbòliques col·lectives (llenguatge, cultura, tradicions..) (de Levon i la seva psicologia de masses, amb despersonalització dels seus instints primaris, pervertit per les masses.

Darwin; parlava de la imitació animal com a creadora de societat.

Centrat en els determinants socials de les conductes.

A França

Debat Nancy-Slavatiene?

...