Teoria De La Educación

Durkeim, É. (1991): L’educació: natura i funció.

Émile Durkheim (1858-1917) pioner en la ciència sociològica i en la relació educació-societat, impulsor de la teoria funcionalista, pensador interessat en la cerca de l’equilibri social, entén l’educació com acte socialitzador evitant pel contrari el individualisme, veu la societat com el patró a seguir per la formació pedagògica dels essers immadurs (infants), entén que l’educació s’adequa a l’espai i temps social de on prové i és transmesa per les generacions adultes.

La seva visió pedagògica esta fortament lligada amb l’idea de societat, l’esser com ha individu no te cap finalitat, per tant l’objectiu de l’educació és la preparació per la vida en societat, la comprensió de les seves normes i costums junt amb la transmissió de coneixements regulats per aquesta.

I jo em pregunto, qui estipula aquestes normes i costums? Dons entenc que segons l’autor són creades per l’acumulació i de l’evolució històrica, les societats estan formades com a tals degut al camí que han recorregut, en les que l’educand es veu arrossegat per les idees establertes en espai i temps d’aquestes, la forma d’entendre la societat és conserva d’una generació a un altre i així successivament generació rere generació és transmet aquesta herència social i cultural.

Durkhiem entén l’educació com a concepte únic i múltiple, per una banda ens trobem amb diferents tipus d’educació definida per classes, castes, llocs de procedència, etc, (múltiple) i per un altre trobem una base comú en totes les maneres d’entendre l’educació, és tracte d’algunes idees i d’uns sentiments que s’inculquen sense distinció (únic), sense fer diferencies entre categories socials, que encapçalen idees sobre la natura humana, sobre drets i els deures, sobre la societat, sobre l’individu, sobre el progrés, sobre la ciència, sobre l’art, etc...(pàg.39).

“L’educació, per ella mateixa, només és el mitja amb el qual prepara en el cor dels infants les condicions essencials de la seva pròpia existència” (Pàg. 40)

Aquesta cita em sembla molt il•lustrativa en referència a l’autor, entenc que l’objectiu de la funció educativa que defensa és la preparació per l’existència, és a dir, per la vida en societat.

El sistema que s’encarrega de controlar i assegurar que aquesta herència social / cultural es traslladi a les noves generacions és “l’Estat” i ho fa per mitja de l’escola garantint la permanència d’unes idees, valors i sentiments determinats. És per això que les escoles es veuen condicionades en llibertat i no poden decidir l’ideal educatiu que impartir si no que s’han de cenyir al model establert.

“L’escola no pot reclamar el dret d’impartir, amb tota llibertat, una educació antisocial” (Pàg. 48)

L’agent que realitza aquesta funció pedagogia a les escoles (mestres) ha de saber que recau sobre ell una gran responsabilitat social i que disposa d’un “poder” immens, ja que s’enten a l’educand com a mal•leable i flexible, el nen no neix predestinat a esser d’una forma concreta, el factor congènit no avala el seu futur, si no que serà per mitja de l’educació que arribarà a ser un tipus de persona amb unes facultats, coneixements i moralitat determinades, per tant és de la seva competència la formació de essers per a la cohesió social. Per dur a terme aquesta finalitat a de comptar amb una característica imprescindible i així aconseguir l’èxit de la formació, és tracta de l’autoritat, entesa com un arma coherent i no dictatorial, ha de disposar d’aquesta aptitud per fer-se respectar davant dels educands e inculcar un sentit del deure que els farà entendre els corresponents càstigs i recompenses que formen part de l’idea pedagògica vinculada a Durkheim.

“L’educador és l’òrgan d’una gran persona moral que l’ultrapassa: la societat” (Pag.55)

Dons bé, aquí explico la meva postura, penso que el costat social que defensa Durkheim és molt beneficiós per l’educand, els individus han d’estar preparats per viure en societat, és aquest caràcter social el que ens diferencia d’altres animals i es lògic que el fomenti ja que és un factor indispensable en l’educació, en canvi desprès de llegir a Dewey i Meirieu m’ha canviat la perspectiva envers aquesta visió pedagògica, ara discrepo amb el factor càstig i recompensa marcat per una figura autoritària com a imprescindible, ja no em sembla tant coherent com al principi, i he trobat que resulta incompatible amb els conceptes de llibertat, capacitat crítica, decisió i creativitat, indispensables per la pràctica educativa (Colom, mòdul 3, pàg.9) mostra un sistema educatiu coix, en el que l’alumne no intervé com a partícip recíproc de l’aprenentatge, simplement es limita a acatar unes normes, unes regles socials i uns valors, sense tenir l’opció de desenvolupar les seves virtuts innates e interaccionar amb el món, enterrant aptituds com l’iniciativa i l’autoestima que hauria de ser el que l’Estat necessita, la formació d’individus competents, pel contrari prefereixen construir essers submisos, dòcils i passius que en un futur exerciran de marionetes mogudes pels fils de l’Estat i com a conseqüència perpetuaran l’evolució social.

Dewey, John (1994): Democràcia i educació.

Dewey, John (1859-1952) filòsof, pedagog i psicòleg, fundador de la psicologia del pragmatisme, també va exercir com a figura de la pedagogia progressista a EEUU. Defensor de la relació entre democràcia-educació i del mètode educatiu basat en l’aprenentatge mitjançant l’acció.

L’acció educativa que defensa Dewey fonamenta l’aprenentatge mitjançant l’acció, basada en la pràctica, gràcies aquesta l’individu aprèn. Defensa un sistema pedagògic que dona importància al cos i que desbanca la força de la teoria, parteix de l’idea que en els actes és troben uns valors i unes realitats i la forma més lògica per portar a terme l’educació per part de l’educador es per mitja dels fets, mitjançant aquesta forma d’aprenentatge l’infant segueix uns processos mentals fins arribar a l’objectiu mitjançant l’acció i la comprensió d’aquesta sense veure’s obligat a memoritzar teories interminables. Per tant la satisfacció de l’educand gràcies als fets serà tal que l’empentarà en l’iniciativa per aprendre coses noves.

“El valor moral de treballar per amor d’allò que és fa sense dubte superior al de treballar per recompensa” (Pàg.89)

En aquesta cita mostra la crítica a l’educació tradicional basada en la memorització

...