Comparativa Modelo ADDIE

ADDIE COM A MODEL GENÈRIC DE DISSENY TECNOPEDAGÒGIC.

COMPARATIVA AMB ALTRES MODELS

PAC4

Fonaments de Disseny Tencnopedagògic

Màster TIC i Docència

ANTONIA LECHÓN ROMERO

INDEX

PÀG.

Introducció

3

ADDIE, principals característiques

3

ASSURE, principals característiques

4

Model quatre components 4C/ID

4

Model de prototipització ràpida

5

Comparativa models

6

Esquema de les fases dels diferents models

7

Exemples de formació basades en els diferents models

8

Bibliografia

9

INTRODUCCIÓ.

El present treball pretén presentar de manera molt breu les principals característiques del model ADDIE per al disseny tecnopedagògic i fer una comparativa amb altres models com l’ASSURE, el 4C/ID i el model de Prototipització ràpida. Es farà una petita presentació dels models des de la perspectiva de la formació on-line. Posteriorment es presentarà una breu comparativa entre els mateixos i l’aportació d’una sèrie d’exemples de formació basats en els diferents models.

ADDIE, principals característiques.

El model ADDIE ha tingut un gran impacte i una gran influència en els darrers anys en el disseny instruccional i en el disseny tecnopedagògic; encara que no està lliure de critiques, el seu ús confirma que es encara un enfocament important i valuós però que potser avui en dia s’ha de sabre interpretar la seva utilització i adaptar-la a cada necessitat i a les noves tecnologies.

S'ha considerat un model genèric, és simple i és pot utilitzar en una gran varietat de situacions instruccionals tan presencials com virtuals. El model té una seqüència cronològica ja que té una sèrie de fases i alguns autors el consideren un sistema tancat i poc flexible; altres autors com Molenda (2003, pp. 35-36) consideren que enlloc es prescriu que es basi en una teoria o en una altra, ni que els dissenyadors no puguin avaluar el procés i ho hagin de fer de manera lineal.

El model ADDIE està compost per una sèrie de passos clau: Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació. El model no té perquè desenvolupar-se de manera lineal o seqüencial, el que suposa una avantatge per el dissenyador ja que el resultat de l'avaluació formativa de cada una de les fases permet tornar a l'anterior.

Molt resumidament cada una de les fases consistiria en:

Anàlisis, en aquesta fase que és la base del disseny, s'ha de realitzar una avaluació de les necessitats, definir el problema i cercar possibles solucions. S'ha de recollir la informació preliminar per a la planificació i disseny del curs.

Disseny, en aquesta fase es desenvolupa un programa del curs, per a McGriff (2000, p.2) alguns elements de la fase de disseny poden incloure: escriure una descripció de la població meta, conduir l'anàlisi d'aprenentatge, escriure els objectius i temes a avaluar, seleccionar el sistemes d'entrega i ordenar la instrucció.

Desenvolupament, és aquí a on és generaran les unitats, mòduls i els materials didàctics de les mateixes; incloent l'escriptura dels textos, la creació de l'storyboard, la programació de les pàgines web i dels materials multimèdia.

Implementació, en aquesta fase s'implanta el curs, és publiquen els materials i és realitzen les activitats que fan que es realitzi la transferència del coneixements.

Avaluació, es un component integral de les quatre fases anteriors, es realitza una avaluació formativa al llarg de tot el procés i una avaluació sumativa al final del procés de formació.

ASSURE, principals característiques.

Parteix d'un enfocament sistemàtic del disseny instruccional, la seva finalitat és guiar la selecció, utilització òptima, aplicació i adquisició de medis i materials didàctics. Té una sèrie d'avantatges com són la selecció de continguts pertinents i consistents, la vinculació dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals a contexts reals i immediats dels usuaris, el procés de disseny és realitza d'una manera molt ràpida. És un model fàcil d'aplicar.

• Las fases del model són les següents:

• Analitzar les característiques dels alumnes.

• Fixar els objectius.

• Seleccionar els mètodes de formació, triar i dissenyar les materials, la tecnologia i els mitjans de distribució.

• Utilitzar els mitjans i els materials.

• Exigir o estimular la participació de l'estudiant.

• Avaluar i revisar.

El model està basat en les categories de Gagnè, se'ns ofereix com a guia per a dissenyar i conduir la instrucció incorporant mitjans i les tecnologies de la informació i la comunicació en el aprenentatge; amb tot això el que es cerca és la participació activa de l'estudiant.

La mancança del model és que no contempla l'avaluació continuada, només al final del procés i tampoc fa una anàlisi de l'entorn.

És un model molt eficaç per a professorat que vol dissenyar un curs on-line, li permet realitzar una planificació objectiva basada en les característiques dels alumnes, així com seleccionar estratègies, mitjans i recursos, dissenyar els seus materials, les activitats d'aprenentatge i la forma d'avaluar.

Model dels quatre components, 4C/ID.

Aquest model va ser creat per a ser aplicat a tasques complexes de coneixement, com per exemple assignatures relacionades amb la programació informàtica, matemàtiques avançades, càlcul avançat...etc. La base del model és ensenyar habilitats complexes per a resoldre problemes en situacions reals. Es basa en la pràctica d'habilitats amb informació sobre aquestes habilitats proporcionada en aquesta mateixa pràctica, "learning by doing".

El model té dues etapes: anàlisis i disseny, que es poden dividir en quatre components:

Descomposició d'habilitats en principis. Es descomponen les habilitats en les seves "habilitats components" i es formulen els objectius d'aprenentatge.

Anàlisis d'habilitats constitutives i coneixement relacionat. Es tracta de dividir els objectius en les habilitats que els composen i relacionar aquests habilitats amb la pràctica i els continguts del curs.

Seleccionar el material

...