EL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC

[pic 1][pic 2][pic 3][pic 4]

APLICACIONS

DEL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

[pic 5]

PAC 4 PAC4.

Fem un assaig!

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ        2

EL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC        2

Principals models        4

APLICACIONS DEL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC ALS CENTRES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA        4

Paper del docent i les seues competències        6

Paper de l'estudiant i coneixements previs        7

BIBLIOGRAFIA        8

INTRODUCCIÓ

El present treball naix amb la finalitat de donar resposta al paper que desenvolupen dissenyadors al meu àmbit laboral, en aquest cas farem referència a l’àmbit educatiu, concretament a un centre d’educació primària. Es necessària la funció d’un dissenyador tecnopedagògic a les aules? El treball estarà composat per tres apartats clarament diferenciats, primerament es donarà una descripció del que entenem per disseny tecnopedagògic, així com una breu descripció dels principals models, en segon lloc realitzaré una contextualització del meu àmbit laboral, amb la finalitat de poder entendre la relació entre els dos factors, i finalment parlaré de les aplicacions dels models dtp a l’educació.

EL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC

Com a concepte va nàixer fa més de 50 anys i, encara que potser no li posaves nom, és probable que hages recorregut al disseny tecnopedagògic o bé ho hages necessitat sense saber-ho. No existeix una definició exacta de què és el disseny tecnopedagògic ni el disseny instruccional. El disseny instruccional va evolucionar naturalment cap a disseny tecnopedagògic, de tal forma que tots dos conceptes es confonen i utilitzen de manera indistinta en multitud d'ocasions.

El concepte de disseny instruccional naix en els anys 60 com a manera de relacionar l'anàlisi pedagògica de les necessitats d'un estudiant amb el disseny i desenvolupament de recursos d'aprenentatge. Aquesta aproximació sobre el disseny instruccional avança amb els anys, donant lloc a diverses definicions. De manera breu, totes elles convergeixen en la necessitat d'una reflexió abans, durant i després del procés d'aprenentatge. Aquest concepte de disseny instruccional evoluciona juntament amb l'evolució tecnològica que va viure (i viu) la societat a la fi del segle passat. La tecnologia avança i la societat s'adapta, això és així. Pocs queden que no tinguen un telèfon intel·ligent o un pc, veritat?. El mateix li va passar al disseny instruccional, es va adaptar a les noves tecnologies i va evolucionar en disseny tecnopedagògic. Així que, el disseny tecnopedagògic és el resultat de múltiples disciplines i es pot definir com un procés reflexiu i dinàmic que utilitza de forma combinada la pedagogia i la tecnologia per a optimitzar els processos d'aprenentatge.

Per tal de poder crear materials adequats, és fonamental donar un pas enrere i plantejar-nos, com aprèn la gent? A continuació resumiré breument algunes de les teories principals en les que es fonamenta el disseny tecnopedagògic.

Teoria descriptiva i teoria prescriptiva: Reigeluth (1999) divideix les teories en dos grups: teories descriptives i teories prescriptives. Les primeres descriuen el fenomen de com aprenen les persones. Les segones, que ell anomena “teories de disseny instructiu” , proporcionen una guia específica sobre com hauria de ser la formació i la manera de dur-la a terme. El seu propòsit és ajudar a assolir un objectiu d’aprenentatge més que descriure com es duu a terme l’aprenentatge.

Diferents enfocaments a la teoria

Mayer (1999) resumeix els principals enfocaments per a aprendre la teoria de desenvolupament durant els darrers cent anys i els descriu com a:

• Aprenentatge com a enfortiment de la resposta: correspon als enfocaments behavioristes de l’aprenentatge, està basat en l’experimentació amb animals en laboratoris, i en aquest cas, l’alumne rep passivament recompenses i càstigs (estímul/resposta).
• Aprenentatge com a adquisició del coneixement: Basat en la idea que l’aprenentatge té lloc quan un alumne col·loca nova informació en una memòria a llarg termini” (Mayer, 1999, p. 143). Aquest enfocament a l’aprenentatge es va desenvolupar principalment en estudiar els humans en escenaris artificials, i consisteix en el fet que l’alumne adquireix informació passivament mentre el professor proporciona la informació
• Aprenentatge com a construcció del coneixement: basat en la idea que l’aprenentatge té lloc quan un professor construeix activament una representació de la memòria activa. El paper que exerceix el dissenyador tecnopedagògic és crear un entorn en què l’alumne interactuï significativament amb material acadèmic, estimulant els seus processos

Finalment trobem les teories didàctiques i d’aprenentatge,on entre moltes altres trobem la teroria de l’esquema, on una persona té estructures organitzatives cognitives en què integra nova informació per formar conceptes significatius. S’incorpora nova informació en un esquema basat en la seva relació amb la informació o amb un coneixement prèviament establert. Altre exemple és l’aprenentatge per descobriment, Jerome Bruner va llançar la teoria que quan els estudiants estan activament compromesos descobrint regles o principis, els aprenen millor. L’aprenentatge va des dels exemples específics fins als principis generals. El professor estableix la situació, presenta les dades específiques o la informació i, per mitjà d’una sèrie de preguntes o un procés estructurat minuciosos, guia els alumnes fins a conclusions basades en les dades presentades.

Principals models

El model genèric: ADDIE

Hi ha molts models de processos de disseny tecnopedagògic, però la majoria contenen els elements bàsics coneguts en anglès com ADDIE, un acrònim dels passos clau: analysis (anàlisi), design (disseny), development (desenvolupament), implementation (implementació) i evaluation (avaluació). Aquests pasos es poden seguir seqüencialment o ser utilitzats de manera ascendent i simultània alhora.

Prototipatge ràpid

En el procés de prototipatge ràpid, els dissenyadors de programari, i més recentment els dissenyadors tecnopedagògics, desenvolupen un prototip a petita escala, que està dotat de les característiques clau del sistema complet, en els moments inicials del procés de disseny. Aquest prototip s’avalua rigorosament utilitzant alumnes potencials i, en molts casos, es descarta abans que es desenvolupi el sistema de manera més completa. L’avantatge de confeccionar ràpidament un prototip és que les primeres concepcions del producte acabat estan subjectes a revisió abans d’invertir massa recursos i d’efectuar canvis importants.

...