ELS VIDEOJOCS

Els videojocs

1. Introducció:

El seu origen es a la dècada de 1940 a l’ acabar la Segona Guerra Mundial.

El videojoc o joc de vídeo és un conjunt d’obres artístiques, literàries i científiques creades per un autor o per varis autors o col·lectivament baix la direcció d’una persona natural o jurídica, aquestes obres són programades y compilades gracies al software sense ser considerat el videojoc com un programa d’ordinador ni com una obra audiovisual, tenint un tractament diferenciat. El videojoc està creat per l’entreteniment en general o desenvolupat de disciplines professionals, educatives o de salud i basat en la interacció entre una o varies persones per mitja d’un controlador i un aparell electrònic que executa dit videojoc, aquest dispositiu pot ser un ordinador, un mòbil, una tablet, un ipod o una videoconsola.

Entenem per videojoc top tipus de joc digital interactiu. Hi han més senzills i altres de més complexos.

Moltes vegades els videojocs recreen entorns i situacions virtuals on el jugador pot controlar varis personatges o algun altre objecte del entorn. Normalment s’ interactua mitjançant un televisor, un monitor o un projector, alguns els portes a la butxaca. Alguns tenen dispositius ecterns com el teclat o el ratolí, el joystick o detectors de moviments. Els videjocs els pots jugar tu contra la màquina o mab altre jugar que estigui a altre lloc o al mateix lloc que tu.

Els joves són els més afectats a aquest nou vici, però també ja es poden involucrar també els nens. Amb el simple fet d’observar el germà major, un amic, el nen també voldrà fer-ho. Tot comença com una experiència, després segueix amb un “hobbie” i acaba sent involucrat i es torna un vici.

2. Història dels videojocs:

William Higinbotham, un físic nord-americà, va dissenyar un sistema de joc simulant al tennis amb el objectiu d’entretenir als visitants en una de les seves exposicions on una línia horitzontal y altre petita cèntrica vertical a modo de xarxa simulaven la pista. Però 15 anys aproximadament més tard es va perfeccionar aquesta idea i es va convertir afegint alguna modificació i implementant un registre de marcador de punts. Atari es va encarregar de desenvolupar-lo i comercialitzar-lo amb el nom de Pong, el qual va aparèixer en les primeres maquines arcade recreatives, un any abans el fundador d’ Atari, Nolan Bushnell va crear el primer arcade comercial per 1 o 2 jugadors i es deia "Computer Space". La primera videoconsola que va apareixer va ser la Magnavox Odyssey que va sortir al mercat a l’any 1972, la videoconsola era tan primitiva que els jugadors tenien que anotar els seus punts en un paper ja que l’ aparell mancava de memòria alguna. Tres anys després contraatacar Atari creant la seva primera videoconsola domèstica, amb el nombre insígnia del aclamat joc Atari Pong, la videoconsola solament permetría jugar aquest joc lo qual per aquells temps era lo més paregut a portar-te la màquina recreativa a casa. Aleshores en 1977 dos anys més tard Atari va conseguir el seu merescut i perseguit éxit amb la seva nova consola la Atari 2600 tota una revolució fins llavors en el món dels primers videojocs. Atari2600 contaba con la innovació de poder canviar de jocs mitjançant el nou sistema de cartuxos. Aquesta consola solament posseïa 8 bits de potència Però li va bastar en aquells temps per combatir la competència que començava a ressorgir en les ombres. La 2600 es va mantenir en lo més alt durant molts anys gracies al seu ampli catàleg de jocs, les seves ganancies van permetre a la companyia comprar llicencies de pel·lícules lo qual encara va impulsar moltissím més el seu èxit que va durar més d’una dècada fins que fou finalment destronada per Nintendo. Va seguir sent habitual al llarg de la historia que Nintendo va incorporar e innovar per primera vegada el pad o comandament, també va ocorre amb el sistema posterior Nintendo 64 on el controlador incorporava los primers sticks analògics, sensació de vibració i gallets amb els que es podia moure per primera vegada la càmera i mirar al nostre entorn dins de les 3D del Super Mario 64 que després van ser copiats pel reste de sistemes futurs. Nintendo va jugar a favor de la exclusivitat i el monopoli dels seus jocs que obligava a les empreses desenvolupades a mantenir-se fiels a ella y no cedir les seves creacions a altres plataformes competents en el mercat. Va aprofitar per abaratir el seu cost de fabricació a posteriori i va aconseguir un negoci completament rodó i rentable. Mentre a la rereguarda esperava Sega impacientment amb el seu Master System per plantar cara y arrabassar amb èxit que tant havia collit Nintendo la seva màquina. En 1986 Sega da per començar la seva batalla i porta la seva nova videoconsola domèstica al territori americà i europeu on realment si va ser capaç (a diferencia de Japó) de aconseguir un notori èxit arribant fins i tot a superar les ventes de la NES. Encara així dos anys més tard SEGA va decidir apostar per una nova màquina de 16 bits que li disparés millors ventes i major popularitat davant una suposadament millora a la qualidad tècnica de l’ aparell. Va presentar el seu Sega Mega Drive que encara que difícil en els seus primers anys de vida finalment va aconseguir estar a l’alçada i competir quan uns anys més tard exactament en 1992 llegó Super Nintendo que de la misma forma contava amb una potencia de 16 bits. MegaDrive va aconseguir lllaurar-se un prestigi digne amb jocs tan famosos com Sonic el Puerco espín ultrasonic rival directe de Nintendo: Mario, entre altres títols també cóm "Outrun", y "Virtua Fighter" molts altres convertits directament de les seves recreatives. En els anys següents nintendo va decidir centrar-se a crear més i millors jocs. Sega mentre es enfocar més al llançament de multitut de consoles. En els últims temps va arribar la Sega Saturn amb la que termina l’era de les consoles de 16 bits, el marketing de Sony va aconseguir tenir en suspens a tot el món davant la expectació que començava a crear la seva nova consola.

3. Gènere de videojocs:

3.1. Acció: És el tipus de videojocs que més s’ha jugat i naturalment la més ample en quantitat de jocs. Els jocs d'acció són caracteritzats per l'èmfasi en accions que el jugador ha de actuar reflexivament, en temps real sobre el combat cos a cos o bé amb armes blanques o de foc. A més a més, també s'inclou el combat amb vehicles, és a dir, que no només ha de ser entre humans. Per exemple: Resident Evil.

3.1.1. Beat ‘em up: També és diu videojocs de lluita

...