Técnico

els capçals dels torns són:

• Capçal monopolea: El moviment prové d'un eix, mogut per una corriola única. Les diferents velocitats o marxes s'obtenen per desplaçament d'engranatges.

• Transmissió directa per motor: En lloc de rebre el moviment a través d'una corriola, ho poden rebre directament des d'un motor. En aquest tipus de muntatge és normal col•locar un embragatge, per evitar el canvi brusc del motor, en parar o invertir el sentit de la marxa. La potència en transmetre és més directa, doncs s'eviten pèrdues per lliscament de corretges.

• Caixa del canvi: Una altra disposició molt freqüent és la col•locació d'una caixa o canvi, situada a la base del torn; des d'allí es transmet el moviment fins al capçal per mitjà de corretges. Aquest sistema es presta molt bé per a torns ràpids i, sobretot, de precisió. L'eix principal queda descarregat de tensions, fent que la corriola recolzi en suports adequats

Eix principal: És l'òrgan que més esforços realitza durant el treball. Per tant, ha de ser robust i estar perfectament guiat pels rodaments, perquè no hi hagi desviacions ni vibracions. Per facilitar el treball en barres llargues sol ser buit. En la part anterior porta un con interior, perfectament rectificat, per poder rebre el punt i servir de suport a les peces que s'han de tornejar entre punts. En el mateix extrem, i per la seva banda exterior, ha de portar un sistema per poder col•locar un plat portapeces.

Capçal mòbil: El capçal mòbil o capçal mòbil, cridat impròpiament contrapunta, consta de dues peces de fosa, de les quals una es llisca sobre la bancada i l'altra pot moure's transversalment sobre la primera, mitjançant un o dos cargols. Ambdues poden fixar-se en qualsevol punt de la bancada mitjançant una rosca i un cargol de cap de grans dimensions que es llisca per la part inferior de la bancada. La superior té un forat cilíndric perfectament paral•lel a la bancada i a igual altura que l'eix del capçal. En aquest forat entra suaument un maniguet el buit del qual acaba, per un extrem en un con Morse i, per l'altre, en una rosca. En aquesta rosca entra un cargol que pot girar mitjançant una manovella; com aquest cargol no pot moure's axialment, en girar el cargol el maniguet han d'entrar o sortir del seu allotjament. Perquè aquest maniguet no pugui girar, hi ha una ranura en tota la seva longitud en la qual ajusta una xaveta. El maniguet pot fixar-se en qualsevol part del seu recorregut mitjançant un altre cargol. En el con Morse pot col•locar-se una punta semblant a la del capçal o bé una broca, escarriador, etc. Per evitar el frec s'empren molt els punts giratoris. A més de la forma comuna, aquests punts giratoris poden estar adaptats per rebre diversos accessoris segons les peces que s'hagin de tornejar.

Carros: En el torn l'eina tallant es fixa en el conjunt denominat carro. L'eina ha de poder apropar-se a la peça, per aconseguir la profunditat de passada adequada i, també, poder moure's amb el moviment d'avanç per aconseguir la superfície desitjada. Les superfícies que es poden obtenir són totes les de revolució: cilindres i cons, arribant al límit de superfície plana. Per tant, l'eina ha de poder seguir les adreces de la generatriu d'aquestes superfícies. Això s'aconsegueix per mitjà del carro principal, del carro transversal i del carro inclinable

27. Anomena tres operacions de mecanització que es puguin fer amb el torn i la fresadora i fes-ne un

...