A Eduard Valentí

A Eduard Valentí

Bartomeu Rosselló i Pòrcel neix a Palma el 3 d’agost de 1913, ve d’una família modesta, va estudiar el batxillerat a d’Institut, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Vilallonga.

Va estudiar en la universitat de Barcelona on va conèixer a diversos poetes en els quals va compartir moltes experiències.

Uns mesos desprès de la seva mort a causa de tuberculosi van publicar els seus llibres.

Que se’ls va dedicat a Salvador Espriu, està distribuït en tres parts: Fira encesa, Rosa secreta i Arbre en flames. Són trenta-un poemes escrits a partir de 1934 i fins al 1937, que mostren el mestratge poètic de Rosselló ja d’una manera plena, i hi apareixen combinades les influències del purisme, el neopopularisme i el surrealisme, encara que decantades i matisades per la veu personal d’un escriptor d’una marcada ascendència mallorquina.

Rosselló va escriure aquest poema a l’agost del 1937 a Barcelona i sal va dedicar a l’Eduard Valentí.

En aquest període a Barcelona ja portava un any de la guerra civil que havia començat al juliol del 1936, i va agafar per sorpresa a Rosselló i a molts escriptors, perquè s’havia censurat moltes coses y no podíem transmetre bé els seus pensaments, a banda d’això, Rosselló no va poder marxar a Mallorca la seva ciutat de naixement perquè Mallorca es va passar al bàndol nacionalista i no deixaven sortir ni entrar a ningú de Barcelona. I un any després va morir.

“Noça” és l’únic poema que, arrencant amb versos clarament influïts pel folklore “petits tambors toquen, toquen/damunt la pell de l’ase”, se’n separa per acostar-se d’una manera tímida al surrealisme i a la imatge simbòlica, propers a “Auca” poema escrit dos anys abans.

Josep Maria Llompart considerava “Noça” un dels més importants poemes de la poesia rosselloniana.

A un to inicial de rondalla, hi segueix l’anunci de la mort presidit per la figura del rellotge com símbol del pas del temps.

Analitzen el poema de “Noça” que pertany a fira encesa d’una manera que la presència de tambors en una festa nupcial simbolitza que estava cerca la mort, destaquen la construcció sintàctica segons la qual són els tambors els que copegen la pell de l’ase, també en el text trobem una hipèrbole a “Aixecaràs la cortina,// la duràs a l'altra cambra //i et traurà sang per la boca //a la primera besada.”

Usa també comparacions com El nuvi cau desmaiat,// més blanc que la porcellana i de més.

Aquesta obra transcorre en el període de maduresa del autor, es a dir als 25 anys i el tema d’aquest poema es el transcurs del temps, i Rosselló aproxima la seva mort en els seus versos. Aconsegueix l’esforç pel domini del llenguatge en un lloc comú en la poesia intel•lectualista de l’època, per això ja aprecien els trets de la poesia futura de Rosselló-Pòrcel,

...