Analisis texto de DESCOLA

Resulta indubtable que la tradicional distinció d’Occident entre natura i cultura no és universal. Philippe Descola ens ho mostrarà a través d’una metàfora molt original en la seva obra Más allá de la naturaleza y de la cultura, publicada l’any 2011 a Bogotà. Ens situarà dins del Museu d'Història Natural de la ciutat de La Plata, a Buenos Aires, indicant que la disposició del qual (en dos plantes separades) ens ofereix una excel·lent imatge del món i tal com l'hem concebut de manera diatòpica durant molt de temps.

Així doncs, aquest escrit com a intenció donar una imatge general de la percepció occidental de la realitat i el perquè d’aquesta, així com presentar altres comprensions del món alienes a la nostra.

LA COSMOLOGIA OCCIDENTAL

La base històrica de la epistemologia científica occidental ha estat la distinció oposada entre la natura i la cultura. I és que gairebé al llarg de tota la disciplina antropològica, des de l’època moderna fins l’actualitat, la cultura s’ha definit per allò humà, i la naturalesa com l’absència d’aquesta humanitat.  

Descola denominarà aquesta escissió dual com una «cosmología a dos planos» (2011:76), resultada de la visió antropocèntrica de la naturalesa de la cosmologia occidental. Aquesta cosmologia, doncs, ha originat una percepció paral·lela del món que Heinrich Rickert havia definit com «un objeto único [el mundo] aprehendido de dos maneras» (1997:46). Dos percepcions dirigides per dos ciències (les naturals i les socials), les quals Descola distingirà per la seva incapacitat d’arribar a un consens per distingir la frontera natural de la humana, derivant al que denominarà la «batalla de les ciències» (2011:79).

No obstant, la critica d’aquesta dicotomia agafa força al entrar en una nova època on la humanitat comença a experimentar les conseqüències del canvi climàtic, i es distingeix clarament l’impacte que té sobre la naturalesa. Aquesta dona lloc a una crítica i conscienciació de la crisi mediambiental derivada per l’acció humana. Aquesta nova era es distingirà també per altres fets que esborraran l’ontologia tradicional d’Occident, com ara el control humà sobre processos biològics com ara la genètica (fecundació in vitro) o la morfologia humana (transplantament d’òrgans), l’atribució de qualitats suposades únicament humanes a animals com als ximpanzés, com ara la fabricació i l’ús d’eines (Descola, 2011). Aquest conjunt de fets, doncs, acabaran de descartar la naturalesa com una entitat autònoma de l’home, i reasseguraran el supòsit d’igualtat entre natura i cultura.

HUMANS I NO-HUMANS

El fet és que en molts pobles no-occidentals la separació entre natura-cultura; entre el no-humà i l’humà, no ha constat mai en la seva cosmologia. Al contrari, atributs que la ontologia d’Occident ha classificat com a “propis d’una societat”, s’identifiquen amb altres éssers vius com ara els animals, les plantes o fins i tot amb les forces naturals (pluja, rius, muntanyes).

Aquest fet ens fa replantejar algunes qüestions, com ara l’annexa presumpció de superioritat dels humans respecte la resta d’éssers vius. No obstant, Descola formularà un mecanisme identificatori que donaria explicació a la diversitat de cosmologies, i per tant, a diferents formes de concebre la vida en el món.

El model que l’autor presenta és la distinció entre dos elements clau: la interioritat i la materialitat. La primera és atribuïda atributs associats a l’ànima com ara la reflectivitat, el comportament, o fins i tot elements més abstractes com ara la capacitat de somiar. La segona, en canvi, es remet a la forma exterior (com ara l’aparença del cos o els processos fisiològics).

D’aquesta manera i segons la cosmologia occidental, els humans es distingeixen dels no-humans per estar dotats d’una interioritat i una materialitat diferents i distingibles de la resta d’éssers naturals. Aquesta dualitat entre la interioritat i la materialitat, afirma Descola, es universal i omnipresent en totes les cultures del món, i presenten diverses modalitats entre les dues esferes.

TIPUS D’ONTOLOGIES

Descola definirà una ontologia com un esquema general per mitjà de la qual, afirma, «establezco diferencias y semejanzas entre unos existentes y yo mismo, al inferir analogías entre la apariencia, el comportamiento y las propiedades que me adjudico y los que les atribuyo» (2011:86). I a partir de la tesi proposada, n’identificarà quatre en funció de la relació que estableixen els humans i no humans. He realitzat la següent taula:

...