EL TENNIS.

TREBALL EDUCACIÓ FÍSICA:

EL TENNIS

Alumnes: Ramon Navarro, Marcel Prats, David Ciria.

Curs: 1r Batxillerat.

Institut: Escola Gravi (Barcelona).

Índex del treball

1. Origen del tennis Pàgina 2

2. Descripció del tennis Pàgina 3

2.1. Material Pàgina 4

2.2. Normativa i manera de comptar Pàgina 5

3. Sessió pràctica del tennis Pàgina 6

3.1. Escalfament Pàgina 7

3.2. Exercicis

* Practiquem el drive i revés

* La roda

* Winner

* Bola ràpida

3.3. Tipus de cops Pàgina 8

4. Webgrafia Pàgina 9

1. Origen del tennis

El tennis actual té els seus orígens en un esport francès del segle XIV anomenat “jeu de paume”. El disputaven entre els membres de la cort. Inicialment, es colpejava una mena de pilota amb les mans, però més endavant es va introduir l'ús d'una mena de raqueta. Posteriorment, aquest esport es va expandir per Anglaterra. En els primers anys de desenvolupament l'esport s'anomenava tennis on the lawn (tennis sobre la gespa), nom que va deriva en lawn tennis (tenis gespa) fins a l'actual tennis. La versió actual de l'esport té dues arrels diferents. Per un costat, el 1859, Thomas Henry Gem i Juan Bautista Augurio Perera, residents a Birmingham (Anglaterra), jugaven a una mena de predecessor de l'actual joc de pilota, anomenat racket. El 1872 es van traslladar a Leamington Spa, i, juntament amb dos doctors del Warneford Hospital, van continuar practicant l'esport. Perera, juntament amb els doctors Frederick Haynes i A. Wellesley Tomkins van fundar el primer club de lawn tennis al món l'any 1874, el Leamington Tennis Club, on van establir les primeres regles del joc.

Per tant el tennis modern es va originar al Regne Unit a finals del segle XIX. Després de la seva creació el tennis es va fer popular entre les classes altes dels països angloparlants, estenent­se per tot el món al segle XX. Va estar present als primers Jocs Olímpics moderns el 1896 a Atenes, sent esport olímpic fins a París 1924. Després d'haver estat esport de demostració en les edicions de 1968 i 1984 va tornar a assolir la categoria d'esport olímpic a Seül 1988.

2. Descripció del tennis

És un esport en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles. Es juga en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa i les mides exactes estan definides segons el sistema anglosaxó de mesures i varien segons si es juga individualment (els passadissos no són vàlids) o per parelles (els passadissos són vàlids). Consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar. Els jugadors (o parelles) juguen separats per la xarxa.

Cada punt s’inicia amb el servei. Es treu des de darrere de la línia més allunyada de la xarxa, entre la marca central i la línia lateral. La pilota ha de passar per sobre la xarxa (sense tocar-la) i caure sobre el rectangle de servei diagonalment oposat. Si la pilota toca la xarxa però cau al quadre de servei, serà let/net o servei de xarxa, que significa servei nul, i el servidor haurà de repetir el servei. Una falta és un servei que surt fora del quadre de servei o que no passa sobre la xarxa. Si realitzes dues faltes és punt pel contrari.

2.1 Material

Per realitzar una sessió d’entrenament necessitarem raquetes, pilotes i un mínim d’una xarxa amb les mides m corresponents.

2.2 Normativa i manera de comptar

El partit es va comptant per jocs. El primer jugador que arriba a 6 jocs amb diferencia de 2 aconsegueix guanyar un set. El partit es disputa a dos o tres sets depenent del torneig, per tant, el primer que arriba als dos/tres sets guanya el partit.

Un joc esta format per un total de 4 punts però es conten d’una manera particular un punt equival a 15, dos a 30, tres a 40 i un cop guanyes el quart punt aconsegueixes un joc. En el cas d’empat (els dos jugadors empaten a 40) es fa un desempat guanyant per una diferència de dos. Si s’empata a sets o jocs es disputa un tie-break a 7 punts que també s’ha de guanyar per diferència de dos.

...