El Cafe De La Marina

El Cafè de la Marina és una obra teatral de Josep M. de Sagarra representada per primera vegada el 1933. La peça està escrita en versos decasíl·labs blancs (de 10 síl·labes i sense rima). L’acció de l’obra passa en un poble empordanès proper al Cap de Creus, segons diu en acotació el seu autor, i en un mateix espai: El Cafè de la Marina. En aquest cas, en el primer acte es presenten els personatges i s’explica la seva situació; el segon acte ens mostra el conflicte en què estan immersos els personatges, i en el tercer veiem el desenllaç.

Josep M. de Sagarra (1894-1961). És un escriptor barceloní, de família benestant. És un advocat, amb carrera diplomàtica, que l’abandonarà per dedicar-se a la literatura. És un autor que es mou en molts àmbits en el món de l’escriptura: el periodisme, la poesia, el teatre, la traducció... Algunes obres teatrals seves són L’Hostal de la Glòria, La corona d’espines... La seva millor novel·la és Vida privada.

Del món de la poesia volia transcriure-us aquí alguns versos perquè pugueu comprovar com és de popular Josep M de Sagarra com a poeta, del qual coneixeu alguns poemes, encara que no sapigueu qui n'és el seu autor. Alguns han estat musicats per autors diversos.. Aquí en van alguns fragments:

VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar:

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

EL CEMENTIRI DELS MARINERS

Quan la passada del vent afina

la tarda tèbia del mes d'agost,

penges com una morta gavina

dalt de la pedra grisa del rost.

VILA DEL MONTSENY

Sojorn humit de prats i de comelles,

de pins i de pollancres i d’albons,

lleganys de boira, fines penjarelles

de les muntanyes pàl·lides del fons.

CANÇÓ DE BON MATÍ

Si tinc son, si no tinc son,

prou la llevaria

una gota de la font

a punta de dia.

Me’n vaig amb el pensament

i el vestit de festa;

i duc entre dent i dent

un brot de ginesta.

POEMA DE NADAL

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós

i diguem: “Glòria a Déu en les altures”

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,

i l’orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat!

RESUM DE El Cafè de la Marina

ACTE PRIMER

El Cafè de la Marina és un establiment d’un poble de la costa empordanesa, vora el Cap de Creus, tocant a la platja.

En aquest primer acte ens situem en aquest bar a mitja tarda. Allà romanen una colla de pescadors, que normalment es reuneixen per passar una bona estona jugant a les cartes i prenent alguna prisa amb una anxova. Entre aquests pescadors hi ha en Rafel, en Baldiri, en Gallaret, l’Antonet i en Moreno. En una altra taula hi ha en Rufí, un pescador gandul, que sol beure més del compte i ja ha arribat al 50, i la Salvadora, parlant amb en Libori, l’amo del bar, i amb els de les taules.

En Libori té dues filles: la Caterina, la gran, i la Rosa, la petita, que es casarà l’endemà amb el seu promès Rafel. En Libori i la Salvadora tenen una conversa sobre les seves filles. Ella marxa i entra la Rosa, la futura esposa, acompanyada de les seves dues amigues, la Gracieta i la Maria. Els nois fan broma amb les noies i també marxen. Queden en escena en Libori, darrere el taulell i en Rufí, que s’ha adormit. En Moreno juga sol a cartes acompanyat per les tres noies. Continuen xerrant, passant l’estona i rient dels roncs d’en Rufí. Entra la Rufina, l’esposa d’en Rufí, farta de les ganduleries del marit, el desperta i s’escridassen. La Rufina discuteix amb en Libori per permetre que el Rufí passi la vida al bar i begui. Paga els deutes que el seu marit tenia al cafè i se’n van. A causa de la discussió que se suscita entra en escena la Caterina, que era al darrere fent els preparatius per al dinar del casament de l’endemà. Totes les noies admiren la germana de la Rosa, i lloen la seva sort de tenir-la com a germana gran. Totes elles comenten el desig de la Rosa de tenir un fill aviat.

Entra en Rafel i les noies li expliquen de què parlaven. En Rafel vol dur la Rosa a la font per passar junts les darreres estones de solters. Ell expressa el gran amor que sent per ella. La Caterina plora pensant que potser Rafel només vol aprofitar-se de la seva germana i no n’estigui realment enamorat. Ell ho nega. Surten tots dos. A la Caterina li sap greu la separació de la Rosa, per la seva companyia. Se sent sola, cansada de la rutina de l’avorrit dia a dia al cafè. Les dues noies tracten de consolar-la. Les amigues de la Rosa marxen i entra al bar en Luard, un pescador vell, solter, fantasiós, i en Tià, un altre mariner del poble. Més tard entren en Claudi i en Baldiri. En Claudi, fill de

...