RESSENYA CONFERÈNCIA GRAMÀTICA..

En la conferència sobre la Nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, vam trobar les ponències de diversos personatges importants en l’estudi d’aquesta llengua que van presentar les novetats i els canvis que havien fet a la gramàtica catalana creada per Pompeu Fabra l’any 1918, que encara era vigent.

Els discursos que vam poder escoltar es podem dividir en dos tipus, uns amb la intenció de presentar els demés oradors, i d’altres que van presentar els nombrosos canvis i les afegidures que han fet a la nova publicació.

A aquest primer grup són destacables Maria Àngels Francés Díez, Maria Teresa Cabré i Castelleví i Joandomènec Ros i Aragonès.

Maria Àngels Francés Díez, la directora i representant del departament de Filologia Catalana de la UA, declarà que aquesta publicació es presenta al si d’una etapa prometedora on s’han dut a terme la Declaració de Palma (que inclou les Balears, el País Valencià i els Països Catalans) i la nova elecció del president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. També destacà que aquesta nova gramàtica ha sigut feta per un grup d’experts i que suposa l’actualització de la descripció de la llengua, gràcies a la prescripció que conté dels bons usos de la llengua.

Maria Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va presentar la nova publicació com la primera gramàtica institucional. A més, va destacar quina va ser la primera funció de Prat de la Riba en la primera publicació d’aquesta obra l’any 1918, que va voler estudiar i preservar el patrimoni cultural i general. De fet, aquest va crear l’any 1911 dues seccions, entre les que es troba la filològica que pretenia estudiar científicament la llengua.

D’altra banda, també va exposar que la nova gramàtica pretenia i ha aconseguit flexibilitzar i matissar el model de Fabra, fent d’aquesta gramàtica un obra de proximitat. Trobem, alhora, un esquema de variació a la publicació, on cada comunitat de parlants amb el seu propi model de llengua és identificada perquè aquesta llengua, el català, també els pertany.

Pel que fa a la gramàtica, Cabré va destacar 4 característiques:

1. És institucional, perquè en ella han tingut un paper tots els membres de la secció filològica de l’IEC.
2. Ha estat elaborada de fora cooperativa, amb la col·laboració d’experts de dins i fora de l’IEC de tot el domini catalanoparlant.
3. Té en compte els avanços de la lingüística catalana, ja que trobem mostres representatives del català actual. Destaca la figura de Joan Solà que tenia en compte el concepte de llengua com un conjunt d’usos que s’inspira en la primera gramàtica de l’any 1994, que va tindre la gosadia d’incloure la descripció, la preinscripció, al variació funcional i la dialectal.
4. Vol representar el conjunt de la llengua i tractar les sues varietats no com iguals, sinó com equitatives, perquè totes les varietats han de ser tractades amb els mateixos criteris, una varietat no pot estar per damunt de les altres.

Joandoménec Ros i Aragonés, president de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2013, va destacar que “100 anys són molts anys” com per a tindre encara vigent un gramàtica de l’any 1918. També ens ha informat de que per a la creació de la nova gramàtica s’han necessitat 20 anys, que ha sigut una obra de consens i, com també va fer Maria Teresa Cabré, ha fet un símil del grup de treball que ha fet possible aquesta publicació amb una orquestra amb el seu director i tots els músics que la fan possible.

...