Registro coloquial, características.

Característiques del registre col·loquial

La llengua catalana, així com la resta de llengües existents, presenta unes característiques diferents en relació a diversos factors: el temps, l’espai, el grup social o la situació comunicativa (entre altres). D’aquesta manera, en dependència dels factors esmentats,  surt el fenomen de la variació lingüística, donant pas així a diferents registres i diferents nivells dintre de la mateixa llengua.

El diàleg anterior, ens presenta una conversa entre una parella, la familiaritat entre ambdós personatges ens permet concretar que la conversa està portada a terme en un àmbit d’ús quotidià. Podem percebre per tant, que ens trobem al davant d’un registre col·loquial.

Aquest registre, és emprat pels parlants de la llengua en un àmbit d’ús més quotidià i relaxat. És una varietat diafàsica diferent a l’estàndard però també al llenguatge vulgar, encara que poden parèixer semblants ja que tant el registre col·loquial com el vulgar tendeixen a utilitzar un llenguatge poc elaborat.

Per a diferenciar el registre col·loquial dels altres registres, comentarem amb l’ajuda del diàleg, alguns dels trets i  característiques que aquest presenta:

Diàleg extret de la sèrie Porca Misèria

En la saleta, Pere està escrivint un guió per al programa “Una estona amb la Cardona” quan entra a l’escena la  Laia:

• Laia: Pere, que1 me’n vaig. Encara no has acabat?
• Pere: Si… si ja no se ni lo2 que escric, aquesta dona em farà tornar boig. Que1 si primer l’estrès, després la velocitat, ara l’engany… M’està quedant fatal!
• Laia: Va Pere no sigues tan dur amb tu mateix.
• Pere: Estic desesperat.
• Laia: A mi m’agrada.
• Pere: Ho veus? És una merda3.
• Laia: Ai4 Pere que1 t’he dit que a mi m’agrada!
• Pere: No, perdona. Has dit: “A mi m’agrada”1. Que no és el mateix que dir ”m’agrada”1 asseques, ho sent-ho. Dir “a mi m’agrada”1 vol dir que a tu t’agrada1 perquè ets la meua novia. Perquè en el fons és una puta merda3 i ja està5.
• Laia: Mira Pere jo me’n vaig que si ja ascomencem6així el dia… no se com l’acabarem, eh?7
• Pere: Hmm…4
• Laia: Val pues quedem a dos quarts de tres allà directament, eh?7
• Pere: Directament a8 on?
• Laia: Pere!
• Pere: Què!?
• Laia: Que1 ens en anem a mirar un pis al carrer Girona. Que1 estem mirant pisos, ens volem comprar un pis… te’n recordes?
• Pere: Ho recordo, ho recordo1…
• Laia: Ai… l’adreça… No te’n descuidis eh?7
• Pere: Val.
• Laia: Vindràs segur, eh?7
• Pere: Que1 sí, que aquesta vegada no fallaré, t’ho juro.
• Laia: Oii4 (li fa un petó a l’orella)
• Pere: No, no, no, no, Laia, Laia, no, no, no!1

(S’escolta com un xiulet)

• Laia: Au9, adéu!

1. Repetició de mots. Aquest recurs el trobem de forma abundant en un diàleg col·loquial ja que és una tècnica habitual en la parla oral quotidiana. Per tant, proporciona un fort caràcter d’oralitat. Es crea per tant una pronunciada redundància.
2. Ús del barbarisme lo. En la parla habitual utilitzem constantment aquest barbarisme que no utilitzaríem en cap cas en una situació formal o estàndard.
3. Ús de paraulotes i mots malsonants.
4. Constants onomatopeies que substitueixen a paraules i fins i tot a oracions completes amb un sentit ple.
5. Frases fetes.
6. Adherència de la partícula as al davant de la paraula comencem.
7. Ús de la funció fàtica per a comprovar si el canal funciona, és a dir, per a comprovar si el receptor està escoltant i comprenent el missatge.
8. Ús de la preposició a davant de l’adverbi on. Açò és un castellanisme ja que traduïm de forma literal l’expressió de l’espanyol ¿A dónde?.
9. Ús del mot Au com a sinònim de Adéu.

...