TURISME. PER A QUI? PER QUÈ?

Debat de lectures (Barcelona ll)

TURISME. PER A QUI? PER QUÈ?

Cada any, a l’estiu, hi han problemes amb els turistes i els ajuntaments se’n han de fer càrrec.

• Per a qui?

La finalitat del turisme és aconseguir un rendiment econòmic.                                                                  El turisme no obté prous diners per cobrir la despesa social que genera, és a dir, quants més empleats hi hagi en el sector turístic més retallades hi haurà en el sector públic.                                    Els països que el turisme aporta un alt percentatge en el seu PIB acostumen a no ser països rics i desenvolupats. Espanya va utilitzar el turisme per desenvolupar-se i començar a guanyar diners i això ha fet que mai crees una bona industria del turisme.

• Per què?                                            

La gent que no coneix el sector del turisme es pensa que aporta molts ingressos, però realment no n’aporta tants com la gent es pensa.                                                                                                     La gent també acostuma a dir que el turisme no contamina i és sostenible, però no saben que el turisme em masses provoca molta destrossa al paisatge.                                                                   La societat en general gira al voltant del sector turístic, ja que aquest té el suport del govern. Un exemple d’això és el canvi dels horaris comercials, el govern ha decidit que certs establiments hauran d’obrir els diumenges per els turistes.

Hi ha molts articles que qüestionen el futur del turisme i al seva insostenibilitat, diuen que no es pot seguir d’aquesta manera i que s’hauria de fer un canvi radical però en al situació actual és difícil.

ARA. 20 D’OCTUBRE DEL 2013

ELS LÍMITS DEL TURISME

• Turisme: el repte de trobar un model sostenible.

A l’agost del 2013 van arribar a Catalunya 2.250.000 turistes estrangers, a les balears en van arribar 2.067.000 i al país valencià 845.000. El turisme a Catalunya representa un 12% del PIB i a Barcelona representa gairebé un 25% del PIB.                                                                   Les 2 coses que faran que superem la crisi és el turisme i les exportacions. El turisme però s’ha de mirar que aporti més valor, menys molèsties per a la població local i evitar-ne la massificació.

• El repte de sobreviure al turisme de masses

El record de visitants el 2013 fa que es plantegin on són els límits del turisme i com ha de ser la convivència amb els ciutadans.

Entre els mesos de gener i agost van arribar 11 milions de turistes, un 6% més que el 2012 i es van gastar 9.700 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior.

A l’estat espanyol el turisme també ha anat augmentat i al 2013 ja representava gairebé un 11% del PIB.                                                                                                                                           Per poder sobreviure al turisme s’han de fer diverses coses:

1. Resoldre els problemes de convivència que porta el turisme, hi ha llocs de Barcelona i la costa brava que tenen més persones de les que haurien de tenir.
2. Intentar que els turistes facin estades més llargues i gastin més diners.
3. Canviar el model turístic, hem d’apostar per la qualitat i no per la quantitat.
4. Atraure turistes amb capacitat econòmica alta així gasten més.
5. Omplir totes les places a bon preus. Diuen que hem de ser cars perquè som millors que la competència.

Han d’augmentar els llocs de treball en els sector, ja que el 2013 van augmentar els turistes però es va reduir el personal i els seus sous i a més els hi van augmentar les hores de treball.

També s’ha fer que a l’interior de Catalunya hi vagin més turistes perquè sinó la majoria sempre es queden a la costa i Barcelona.

Els límits del turisme són que no em podem prescindir però tampoc n’hem de dependre.                       El turisme ha de fer que es creïn més empreses.Els visitants de Catalunya un 85 % ve per vacances, un 10% per motius professionals i un 5% per altres raons. En canvi a Barcelona hi ha un 50% que ve de vacances, un 41% que ve per motius professionals i un 9% per altres motius.

La majoria dels turistes estrangers són anglesos i francesos, llavors també hi ha alemanys, italians, russos i holandesos.

Venen per l’oci, la gastronomia, la cultura, la platja i les compres. Els francesos, anglesos i russos són els que més gasten, la despesa diària és de 176 euros.

La majoria de turistes arriben amb avio i acostumen a dormin en hotels.

• Barcelona corre el risc de morir d’èxit

Volen evitar com a Venècia que el turisme ha fet marxar als ciutadans.

Barcelona el 1992 no apareixia en el rànquing del turisme i en 20 anys ha passat a liderar-lo. Per això mai hi ha hagut una bona convivència entre els turistes i els ciutadans, tot ha anat massa ràpid. Tenen por que Barcelona acabi morint per tenir massa èxit. Barcelona cada any té més visitants dels que realment podria tenir per les seves capacitats.

Un investigador del turisme va fer un estudi de com veuen els ciutadans als turistes i va poder observar 4 fases:

1. Els hi agraden.
2. Són una forma de fer diners.
3. Són una cosa que a forma part del paisatge.
4. Els hi fan nosa i resulten un problema.

Barcelona es troba a la quarta fase. La solució és escampar-los més per la ciutat, així evitaran la massificació.

• La qualitat de vida dels veïns i els comerciants s’està deteriorant

La massificació expulsa als petits comerços dels barris del centre de barcelona. Hi ha botigues de tota la vida que han  hagut de tancar perquè veuen que de cara al turisme són més rendibles altres negocis que no el que tenen.

La qualitat de vida es deteriora perquè tenir una botiga al centre vol dir obrir també els diumenges, cosa que moltes empreses no s’ho pot permetre.

...