Diferències i desigualtats de gènere i sexualitat. Dialèctica social

Diferències i desigualtats de gènere i sexualitat. Dialèctica social.

Introducció:

En el món actual i des d'un punt de vista sociològic, estem en un moment posterior a la cerca de les veritats absolutes, ens trobem en un estadi intel·lectual on es desdibuixen conceptes com rol, identitat, gènere, sexualitat i orientació sexual, normalitat, desviació, etc. Acceptem la laxitud dels límits i les identificacions, i la realitat social ens assenyala camins oberts a seguir dubtant i preguntant-nos sobre la societat construïda fins al moment i projectar-nos cap a un món plural de normalitats diverses. Estem al mateix temps qüestionant aspectes relacionats amb el poder dels qui etiqueten i els rols socials que acceptem com a certs i/o nostres, i desentrellant els diversos mecanismes de control social.

Mirada sociològica:

Per comentar els aspectes canviants que com a societat ens qüestionem sobre gènere, adaptació, identitat i rol farem us de la narració d'en Pol, un noi transgènere (terme que per cert encara no apareix a tots els diccionaris) que ens explica com la seva identitat topa amb les inquietuds dels nois de la seva edat, o si més no les d'un grup de nois

D'ençà de l'entrada al segle XXI on la globalització és ja una realitat i les interaccions socials travessen fronteres, cultures i clixés, estem posant en dubte allò que per Bergen i Luckman era el món donat per descomptat, la interiorització del “manual” d'actuar en societat (part del procés de socialització i fase de l'educació de l'individu en societat). En qüestions de gènere i fins i tot d'estètica cultural relacionada amb el gènere o el que s'entén per masculinitat/feminitat, tenim la realitat transgènere que posa del revés i fa replantejar una serie de veritats donades per descomptat de com els gèneres es relacionen amb el seu propi cos, amb l'entorn, la societat i amb el que s'espera d'elles i ells.

Podem dir que en l'etapa de socialització primària on es construeixen les identitats via el primer i principal agent socialitzador d'aquesta etapa com és la família, les nenes i nens transgènere ja troben el primer atzucac a l'hora de construir-se una identitat que els sigui pròpia ja que seguint un model de comportament socialment compartit, topen amb el fet de que ser dona o ser home no és una realitat natural (biològica), sinó un fet social. ^[1]

El comportament del grup de nois de la platja del relat d'en Pol deixa en evidència la bretxa oberta en qüestions de gènere. Ells actuen com se suposa que actua un noi adolescent i heterosexual que segons diu en Pol: “bebían, reían y fumaban” i a continuació comenta el que els preocupa, que són coses com: “hablaban de diferentes cosas, pero sobre todo muchas de las cosas que decían eran una competición constante entre ellos para ver quién corría más con la moto, quién había ligado con más chicas ese fin de semana o quién había hecho más trastadas en general”^[2]. Se sobreentén que els nois de la platja en el seu procés de socialització, per una banda no han tingut problemes de gènere, i per altra banda no s'han preguntat què vol dir la seva masculinitat i com afrontar-la, temes que sí han estat sensibles per a en Pol.

Tal com comenta Nuñez Mosteo, "el grup” ha institucionalitzat el llenguatge que utilitzen, i aquest acaba sent una eina social de normalitzar o estigmatitzar el comportament i llenguatge de la resta dels membres del grup, extrapolable a la societat.^[3]

El grup posa de manifest una sèrie de clixés sobre masculinitat relacionats amb la competició, el presumir de potència o habilitats de seducció amb els quals en Pol no s'hi sent identificat. Així com tampoc s'hi sent identificat el noi del grup etiquetat de “maricón”, que per la seva condició d'homosexual, o preferència sexual per persones del seu mateix sexe, sent la diferència social amb el grup i s'incomoda. Tampoc el grup sembla que es preocupi massa per incloure les inquietuds diferents a les establertes per la majoria i d'aquesta manera es posa en qüestió el tema de la “normalitat” i el control social mitjançant l'etiquetatge. Certament el mecanisme que es posa en acció, de manera molt subtil i inconscient de vegades, pel control social té una potència majúscula en els comportaments dels individus ja que toca temes centrals i primaris com la culpa, el murmuri, la por a ser rebutjat pel grup, etc. “Aquests mecanismes inclourien tots els recursos materials o simbòlics (externs o interns) de què disposa una societat per a assegurar el compliment de les normes socialment aprovades.”^[4] N'hi ha d'altres com la força física, la pressió econòmica, la pressió legal, la marginació, etc. Així doncs la utilització d'expressions o etiquetes com ara “maricón” tenen la funció social del control de les desviacions, de mantenir la homogeneïtat per tal de conservar un ordre i normalitat aparents. Segons Erving Goffman “actuem per evitar l'estigma i la vergonya”.^[5]

Un altre fet que apareix molt per sobre en la descripció del Pol és la “normalitat” entre els joves de la seva edat en compartir per les xarxes socials fotografies que el mateix Pol titlla de denigrants, no sent un fet menor que d'això en fem normalitat, i que no ens qüestionem com a societat si allò normal és acceptable, partint de que el món és una gran pluralitat de normalitats, un  complex joc d'etiquetatge i poder per definir els límits que organitzen la nostra vida conjunta.^[6]

Valoració personal i conclusions:

...