INTRODUCCIÓ A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES. LES DIMENSIONS DE LA POLÍTICA

TEMA 1 - INTRODUCCIÓ A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES. LES DIMENSIONS DE LA POLÍTICA.

Què és el poder? 

Algú pot tenir poder econòmic, poder persuassiu, quan algú té domini sobre algú altre. Max Weber ens deia que algú té poder quan es capaç d’imposar el teu criteri. Thomas Hobbes ens deia que algú té poder quan té la capacitat d’obtenir els mitjans per aconseguir un bé. Les estructures del poder assumeixen diferents formes. Però hi ha una estructura lineal, i és que uns manen i els altres obeeixen.

Aquest poder pot respondre a diferents fonts. Hi ha tres fonts de poder:

1. Poder coercitiu: consisteix en la capacitat d’obtenir obediencia mitjançant la privació o amenaça de privació de vida, integritat, llibertat o possessions, per la força. Per exemple en el cas de Estat-ciutadans.
2. Poder persuassiu: ideologia
3. Poder retributiu: relacions d’intercanvi

Què és la política?

El concepte de política es polisèmic, té diferents significats segons el context del que es tracti. A vegades es parla de política energètica, política mediambiental…

En el món polític sempre hi ha un parell d’elements latents. Hi ha dos trets bàsics en el món de la política:

1. Conflicte social subjacent. La política actua per resoldre mancances i conflictes socials que apareixen en la societat.
2. Necessitat de solucions col·lectives a problemes col·lectius. Es gestionen problemes que poden definir-se com a públics, en la mesura que acostumen a afectar a un col·lectiu de gent.

Aquests trets bàsics poden trobar-se definits de diferent manera, un bon gestor escolleix la millor per solucionar un problema.

Què és el poder polític?

Dos elements:

1. Autoritat
2. Legitimitat

Que entenem per polítiques públiques?

Cal distingir entre la política (politics) i les polítiques públiques (policy). Tracten realitats diverses, pero comparteixen un mateix escenari.

El primer, fa referència a preses de posició, conceptes generals, accio de poders politics... El segon concepte, les polítiques públiques, l'acció de govern concreta. Designa l’acció de govern, per mitjà de l’Administració pública, encaminada a resoldre els diferents problemes que se li encomanen. Amb independència de quines siguin les prioritats generals, (copiar ppw i completar amb la lectura)

En definitiva, quan analitzem polítiques públiques establim criteris adreçats al ciutadans per saber qui ha d’intervenir, en quin escenari s’han d’adoptar decisions, en quin moment, com s’avaluen, causes, conseqüències de les accions, quins actors intervenen, amb quina capacitat d’influència actua cadascú, lobbies… Tot això són variables d’estudi.

Parlem d’accions de govern com una decisió en un moment determinat per resoldre un problema, però aquí adoptem un anàlisi més ampli. Comença molt abans, en la propia configuració de l’agenda hi ha política. Per això és important tenir en compte totes les etapes o fases.

Processos governamentals: a més a més de desenvoluparse al llarg del temps venen definits per l’amplitud i la complexitat.

1. Amplitud dels processos governamentals: cal tenir present diferents variables que acaben influint en el resultat del procés. Diferents actors que intervenen, partits polítics, institucions de govern, cultura política de la societat…
2. Complexitat dels processos governamentals: res es políticament neutre, tot respon a una xarxa d’interaccions, que pot tenir incidència en la decisión final.

TEMA 5 - FASES DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Politòleg nord americà Harold H. Lasswell, primer que a la dècada dels anys 50 del segle passat va començar a escriure les polítiques públiques defensant la idea de que s’han de segmentar. Diu que un bon analista és aquell que sap analitzar les diferents fases de les polítiques públiques. Qui va desenvolupar-ho per primera vegada va ser el seu deixeble Brewer.

Quines són aquestes fases o etapes que identifiquen aquests autors? Trobem 5 etapes:

1. Identificació del problema, del conflicte, de la mancança. Diagnòstic de la mancança la qual s’ha de fer front. L’àmbit en el qual s’ha d’intervenir.
   

• En principi semblaria una pura realitat existent, però mai es políticament neutre. Sempre té una dimensió política. La propia identificació condiciona les següents etapes. Una mateixa situació, en funció del gestor que ha de donar resposta, pot donar lloc a diferents polítiques.
• Quin és l’escenari i quins autors hi intervenen.
• Per tant, s’ha d’identificar de manera correcte per donar una bona resposta.
  

2. Valoració d’alternatives d’actuació. 

• Hem identificat el problema, hem de valorar quina és la resposta que hem de donar. Aquí fem estudis de prospectiva. Tu com a gestor, davant d’un problema valores quines són  les solucions òptimes.

3. Presa de decisions. 

• Prenem en consideració les diferents estratègies. Com ho podem fer de manera eficient. Analitzem 4 models teòrics que ens ajuden a fer un diagnòstic:
  

• Model de la racionalitat absoluta
  Un bon gestor públic es aquell que es capaç de fer un diagnòstic precis de totes les alternatives i de cadascuna fer un càlcul de beneficis i costos. Gestionem recursos públics i s’han de valorar totes les alternatives de presa de decisió i fer un anàlisi de cost i benefici.
  
• Model de la racionalitat limitada
  Aquest model es una evolució del primer model. Aquí ens diuen que allò que es important no te a veure amb la maximització de beneficis i minimitzacio de costos sinó amb la satisfacció.
  
• Model incremental
  Es plantegen les polítiques públiques com sí fossin una partida de escacs. Diagnosticar la xarxa, els interessos que hi ha en joc. Cadascun dels actors que intervenen prova de moure fitxa per avançar. L’objectiu és sempre avançar. Els diferents actors acaben amb la percepció de que han sortit guanyant, es a dir, que han avançat d’alguna manera. Aglutinar el màxim de percepcions favorables. Millorar la situació de partida per a tots.
  
• Model residual o model paperera 
  Escenari de política pública on no hi ha massa planificació, sense massa raonaments. Malauradament han operat molt en la gestió pública durant dècades, però això cada vegada canvia més.

4. Implementació del programa o política

• Implementar no equival a execució neutre. La idea és que en qualsevol procés d’implementació sempre hi ha una dimensió política determinada per múltiples variables que entren en joc.
  

• Model top-down
  Model que va de dalt a baix. Estructura clàssica i piramidal.
  

5. Avaluació de la política pública

• Com avaluar eficientment un programa.
• Valorar els resultats, positius o negatius.
• Que vol dir evaluar? Objectius-resultats.
• Tipus d’avaluacions que es poden dur a terme segons les variables. Poden ser avaluacions sumatives, avaluacions de procés… Estratègies que s’ofereixen per dur a terme una bona avaluació.

Aquesta teoria de les fases de les polítiques públiques ha estat molt exitosa. És una estrategia molt eficient. Té molts avantatges però també ha tingut moltes crítiques.

CRÍTIQUES

1. Es tracta d’un model útil per a estudiants, però quan es vol aplicar xoca amb la realitat. En la realitat no hi ha un ordre cronològic, sinó que les fases se superposen. Per tant, a vegades costa identificar la fase en la que es troba un programa.
2. Es critica el caràcter descriptiu. No permet explicar qüestions de fons. No permet explicar els canvis i les variacions, i tampoc les causes i les conseqüències. Molt sovint les accions de govern són canviants.

TEMA 2 - ELS ESTUDIS DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES. ENFOCS, MODELS I TEORIES DE L’ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES.

...