Multiculturalismo Y Feminismo

Hi ha una relació de contradicció entre el feminisme i el multiculturalisme? Anàlisi del cas del vel islàmic

Actualment estan com a centre de debat temes de caire multiculturalista i feministes, causats la majoria d’ells, pel xoc cultural entre diferents tipus de civilitzacions, derivats principalment dels fluxos migratoris. Algun clar exemple d’aquests debats serien; la protecció les minories culturals i l’ ús del vel, debats que per aquells individus considerats políticament progressistes serien fàcilment assumibles. Per tant, aquests individus mencionats farien una defensa de la protecció de les minories culturals així com dels interessos llibertats i drets de la dóna. Ara bé, la defensa d’aquests dos sempre es pot assolir? Què passaria si la defensa d’un grup minoritari impliqués pràctiques de submissió de la dona, o viceversa? Podrien defensar els dos debats plantejats si la protecció d’un grup minoritari que practica l’ablació o la poligàmia? Més concretament, seria compatible la defensa de l’ús del vel amb la protecció de les cultures que fan ús d’aquest?

Per poder discutir sobre aquest tema seguint un ordre coherent, primerament es tractarà d’una banda el multiculturalisme i posteriorment el feminisme aportant les seves corresponents definicions. Seguidament s’aprofundirà en el cas de l’ús del vel islàmic relacionant-ho amb els dos conceptes tractats amb anterioritat i posteriorment es discutirà si existeix una relació de contradicció, o no, entre el feminisme i el culturalisme prenent en tot moment com a referència el cas analitzat del vel. Per acabar es procedirà a extreure’n una síntesis així com una conclusió final.

El multiculturalisme

Per poder discutir la qüestió plantejada en primera instància és convenient definir què s’entén per multiculturalisme; per fer-ho ens fixem en la definició elaborada per Susan Moller Okin, on el defineix com “[...] el reclamo en el contexto de libertades democráticas básicas, de culturas minoritarias de vida no suficientemente protegidas en la práctica de asegurar el ejercicio de los derechos individuales de sus miembros; como consecuencia de lo anterior deben ser protegidos a través de derechos especiales de grupo o privilegios”.

La majoria de les cultures minoritàries, i especialment aquelles que conviuen amb cultures predominants, es troben amenaçades per perill d’extinció, ja que aquestes poden ser absorbides per les darreres. D’aquesta manera s’aniria produint una tendència cap a la homogeneïtzació cultural cada vegada més forta i per tant, el multiculturalisme s’aniria difuminant fins arribar a la seva extinció i desaparició. És per aquest motiu, per evitar la dita homogeneïtzació, que les cultures minoritàries han d’ésser protegides a través de drets especials de grup. Són precisament aquests drets especials de grup els que advoquen els defensors del multiculturalisme.

Seguint en la idea dels drets especials de grup, un dels màxim defensors contemporani dels drets culturals de grup, Will Kimlika, argumenta que aquests grups disposen de la seva pròpia “cultura societal”. És precisament aquesta la que “proveen a sus miembros significativos modos de vida a través de un rango de actividades humanas, incluyendo la vida social, educativa, religiosa, recreativa y económica en esferas públicas y privadas”. Així doncs, degut a que les cultures societals juguen un paper tant important en la vida dels seus membres i estan amenaçades de perill d’extinció, és d’important rellevància que les cultures minoritàries estiguin protegides per drets especials que puguin assegurar la seva supervivència.

Amb els arguments exposats es fa palesa la gran necessitat d’atorgar drets espacials de grup a les cultures minoritàries i especialment a aquelles que conviuen amb cultures predominants per tal d’evitar la fi del multiculturalisme i evitar assolir un major nivell d’homogeneïtzació. És precisament per aquest motiu que els defensors radicals del multiculturalisme consideren que s’han d’atorgar aquests drets o privilegis a totes les cultures que el seu estatus de minoria posa en perill la seva continuïtat, fins i tot en aquelles cultures que es violen els drets dels seus membres individuals. Com a contrapunt, cal destacar que no tots els multiculturalistes defensen que s’hagin d’atorgar drets especials a totes les minories, sinó que simplement advoquen que aquestes puguin viure amb total tranquil•litat en la societat.

El feminisme

De la mateixa manera que s’ha definit anteriorment el culturalisme, també es farà ús d’una definició sobre el feminisme elaborada per Okin; així l’autora especifica que el “Feminismo significa que las mujeres no deben tener desventajas por su sexo, que debe ser reconocida su dignidad humana igual a la de los hombres y que deben tener la oportunidad de vivir plena y libremente como los hombres”. Aquesta definició fa una clara defensa de l’equiparació de la dona respecte l’home per poder posar fi a la submissió de la dona.

Quan en una cultura s’espera més de la dona en l’esfera domèstica, menys oportunitats té aquesta d’assolir una igualtat amb els homes en qualsevol àmbit de la vida. Així, en aquestes cultures la dona sempre queda relegada en un segon pla tenint com a obligació la preservació de la llar i el manteniment de la família.

A banda de la tasca de la dona en mantenir la llar, per moltes cultures és d’important rellevància el control sobre la dona per part de l’home ja que aqueta és vista com un ésser no digne de confiança alguna, diabòlic o fins i tot són considerades sexualment perilloses. Per aquest motiu han de ser controlades sexualment per l’home, apropiant-se aquest del poder de reproduir-se. Pràctiques com l’ablació, obligar a la víctima de violació a casar-se amb el violadors i el matrimoni coercitiu de les nenes, fan palesa i posen en relleu aquesta concepció de la dona i la seva submissió.

El feminisme el què pretén és lluitar per acabar i posar fi una vegada per totes amb aquestes pràctiques esmentades així com amb la submissió i control de la dona per part de l’home. Per tant, el feminisme es mostra contrari a les cultures patriarcals i intenta equiparar el rol de la dona, tant en l’esfera pública com privada, amb el de l’home.

Anàlisis del cas del vel islàmic

És la pràctica de l’ús del vel una manera de submissió de la dona en la religió islàmica? És una manera de reduir els drets i llibertats de les dones d’aquesta religió?

Centrant-nos en l’ús del vel en l’àmbit públic, i deixant

...