Campo Gravitatorio

Guia del TEMA 3: LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA 1874-1931

Aquest tema abarca els fets polítics d’un període llarg de temps i amb ell l’estat liberal queda completament instaurat. Però, aquest estat era una verdadera democràcia? Quin paper tenia el rei i altres institucions? L’exèrcit ja va deixar d’intervenir en política? Alguns noms de polítics importants de l’època, a lo millor et sonen o et recorden personatges de temps posteriors, per exemple un dels principals polítics de l’època d’Alfons XIII serà Antonio Maura, tindrà alguna cosa a veure amb l’actriu Carmen Maura?

Un fet important que va marcar i força la vida d’aquest període va ser la pèrdua de les últimes colònies. Què diu la lletra de l’habanera (la cançó) “El català” sobre aquest fet?.

Per completar l’esquema que et presentem hauràs de seguir els temes 4, 6 i 8 del llibre de text, tenint present que l’ordre del llibre i de l’esquema no es corresponen en alguns moments, fins i tot hi ha apartats del llibre que els veurem en altres temes.

La restauració monàrquica és el període entre 1875 i 1931 en el qual es restaura la dinastia dels Borbons en la persona d’Alfons XII. El sistema polític serà dissenyat per Cànovas del Castillo.

Al llarg d’aquest temps veiem 3 períodes:

a) Regnat d’Alfons XII (1875-18885)

b) Regència de Maria Cristina (1885-1902)

c) Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

3.1 ALFONS XII (1875 – 1885)

Fill d’Isabel II. Rep formació a Àustria i a Anglaterra on va a l’escola militar de Sandhurst. El seu secretari personal és Antonio Cánovas del Castillo. Ell és qui escriu el Manifest de Sandhurst en el que presenta a Alfons XII com un rei liberal. El seu objectiu és presentar un rei volgut pel poble, però el pronunciament de Martinez Campos el desembre del 74 trenca aquesta idea.

a.1 El sistema polític. Fou dissenyat per Cànoves del Castillo amb clares influències del sistema anglès. Es basa en les seves idees:

Pàtria que es la nació espanyola

Monarquia que es la dinastia històrica dels Borbons

Llibertat, Propietat i govern conjunt del rei i les Corts. (per tant el rei tindrà poder)

Característiques:

- El civilisme: el poder civil per sobre del poder militar

- La constitució de 1876: de majoria ideològica conservadora (la base es la de 1845) però amb alguns apartats agafats de la constitució progressista de 1869, així recull:

; Sobirania compartida entre rei i les corts

; El rei té poder polític, participa del govern

; Les llibertats estan regulades per lleis i no recollides a la constitució.

; Sufragi només per homes, serà restringit però ampli però no és universal

: Corts bicamerals, el senat és nomenat pel rei

; L’estat es defineix confessional (catòlic) però tolerant amb les altres religions.

El bipartidisme i l’alternança pactada en el govern dels dos grans partits. Conservador i liberal, fins i tot a la mort d’Alfons XII els dos partits firmaran el Pacte del Pardo per l’alternança pacífica en el govern.

Els partits dinàstics

Anomenem partits dinàstics a aquells que recolzen la monarquia restaurada, la Constitució del 1876 i el sistema canovista i s’alternen pacíficament al poder: conservadors i liberals

El Partit Conservador i el Partit Liberal compartien:

La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralista

Ser partits minoritaris de notables

Estar recolzats per la burgesia, la vella noblesa i la classe mitjana benestant

CONSERVADOR

LIBERAL

Líders

Antonio Cánovas del Castillo

Práxedes Mateo Sagasta

Ideologies que agrupa

Partir moderat

Unió liberal i petita part de progressistes i carlistes

Progressistes (Partit radical)

Demòcrates

Republicans moderats

Sociològicament

Aristocràcia

Grans terratinents i banquers

Militars d’alta graduació

Alta jerarquia de l’Església

Burgesia de les zones rurals

Professionals (advocats...)

Funcionaris

Militars

Part de la burgesia de les grans ciutats

Idees

Proteccionisme

Sufragi censatari restringit

Religió oficial: la catòlica

Llibertats individuals restringides

Defensa de l’ordre per sobre de les llibertats

Lliurecanvisme moderat

Sufragi universal masculí

Llibertat de cultes

Llibertats individuals extenses

Aconseguir la reforma de l’estat per fer-lo progressista i laic

Partits Fora del sistema

a) Els republicans, vençuts pel cop militar de 1874, continuaven dividits:

- els possibilistes de Castelar participaven en el sistema de la Restauració,

- els progressistes de Ruiz Zorrilla intentaven pronunciaments des de l’exili,

- els federals de Pi i Margall eren els més nombrosos

- els unitaris continuen sent liderats per Salmerón

Amb el sufragi universal masculí, federals, unitaris i progressistes s’uniran en la Unión Republicana, que tindrà una minoria de diputats a les Corts

b) El carlisme

Després de ser vençuts militarment i que alguns líders reconegueren a Alfons XII com a rei legítim, el carlisme es parteix en dos

- Els partidaris de Carles VII accepten el capitalisme i el liberalisme i rebutgen l’Antic Règim

- Els seguidors de Ramón Nocedal deixen de reconèixer-lo com a rei i funden un partit catòlic integrista (Partido Católico Nacional, 1888)

En 1909, a la mort de Carles VII, els carlisme passa a anomenar-se jaumisme (el nou pretenent és Jaume III de Borbó) i modera en part el seu programa, arribant a tindre 9 diputats a les Corts.

La moderació oficial i les diferents postures respecte a la Iª Guerra Mundial provocaran greus crisis internes i la formació de partits tradicionalistes (Vázquez de Mella)

Estaran sempre presents al Parlament, des d’on demanden un cop d’estat per a instaurar l’ordre i recolzaran a Primo de Rivera

c) Els nacionalismes

d) El socialisme (PSOE)

* Falsejament electoral i caciquisme

Un mal que va afectar al sistema durant tot el temps que va durar va ser el frau electoral i el caciquisme.

Formes d’adulterar les eleccions:

El sufragi censitari

La major importància

...