Viven (Cat) 2n ESO

Filosofia

Viven

Laia Alfonso

2A

Índex

1. Fitxa tècnica (pg 1)

2. Resum (pg 1-3)

3. Lideratge (pg 3)

4. Treball en equip (pg 3-4)

5. Moments de crisi (pg 4-5)

6. Situacions límit (pg 5)

7. Aprenentatge (pg 5-6)

8. Dilema plantejat (pg 6-7)

1. Fitxa tècnica

Data d'estrena: 15 de gener de 1993 (Estats Units)

Director: Frank Marshall

Música composta per: James Newton Howard

Adaptació de: Viuen (llibre de Piers Paul Read, abril de 1974)

Lloc de la narració: Uruguai

2. Qui fouen? què els va succeir (resum)

L'any 1972 viatjaven en un avió de la força aèria uruguaia, el qual tenia com a destí Xile, quaranta-cinc passatgers; entre els quals es trobaven els joves membres d'un equip uruguaià de rugbi, anomenat Old Christians Club, part dels éssers estimats d'aquests, com també fans i simpatitzants de l'equip. En un moment donat, quan travessaven la serralada dels Andes, van començar les turbulències, alhora que la boira es va tornar tan densa i espessa que part de l'avió es va despendre, i l'altra va ser estavellada pel pilot. I a partir d'aquell moment comencen la lluita per a la seva sobrevivència.

En un inici, mantenien fortament les esperances de ser rescatats al dia següent. Després al cap de tres dies, després la pròxima setmana... I així es van anar autoconvencent fins que ja van passar un parell o tres de setmanes. Per aquell moment, s'alimentaven a base d'una presa de xocolata i un tap de vi. Però en un moment donat, passa per allà una avioneta, i ells en un atac d'eufòria i segurs de què els havia vist s'acaben totes les provisions. No obstant això, com ja bé mencionen a la pel·lícula, si els jugadors amb preus feines van veure l'avioneta, els tripulants d'aquesta molt menys a ells. Llavors, els supervivents van comprendre que l'operació de rescat havia estat abandonada, i que els passatgers d'aquell vol ja havien sigut donats per morts. Ara si volien sobreviure, se les haurien d'arreglar amb els seus propis mitjans. I així és com comença a despertar en ells el seu instint de sobrevivència, el seu instint més primitiu.

Encara que les esperances de tornar a casa ja eren gairebé nul·les per a la majoria, quatre dels passatgers: Numa Turcatti, Antonio Vizintín, Roberto Canessa i Nando Parrado, decideixen creuar una de les muntanyes amb la finalitat d'arribar a la suposada civilització que s'ocultava darrere. I ho assoleixen, encara que s'adonen que no hi ha vida alguna més enllà d'aquella muntanya que és tan sols un terç d'alta que les del voltant. Doncs en aquell moment saben bé que si no consumeixen res, no constarien de caps forces per continuar l'expedició. Tots sabien el que havien de fer, però ho veien com un acte absolutament immoral. Però quan un d'ells decideix innocentment treure el tema, tots es s'adonen que pensen el mateix, i procedeixen a fer un jurament del fet que tot aquell qui mori, deixarà el seu cos a la disposició dels seus companys. I així comencen a cometre aerofàgia.

Amb aquest acte, recuperen les forces en gran mesura, i així doncs dos dels quatre que s'havien oferit a realitzar l'expedició a la recerca de la civilització humana la reprenen. Aconsegueixen travessar la Cordillera dels Alps, caminant un munt de quilòmetres durant tres dies, i a la fi, es troben amb una població. I d'aquesta manera, fan que al dia següent els serveis de rescat vagin en cerca dels seus companys que encara viuen, i finalment 16 aconsegueixen tornar a casa.

3. Qui exerceix el lideratge de la situació? Per què?

En un inici i fins al moment de la seva mort: causada per una allau de neu, per la que és sepultat; qui exerceix el lideratge és l'Antonio. I naturalment ho fa a causa que és ell mateix el líder de l'equip de rugbi, per tant, fou algú que sabia mantenir unit a l'equip alhora que tenia doncs "certa superioritat amb relació als altres". L'Antonio es va dedicar a distribuir les provisions mentre que també es va encarregar de tractar de mantenir vives les esperances dels seus companys fins al punt de mentir sobre les seues dient que ell estava segur que els rescataren encara que bé sabia en el seu interior el fet que les probabilitats de què això succeís eres escasses.

Tanmateix, una vegada l'Antonio mort, en Nando Parrado es torna de manera natural el líder. Ja que és ell el que intenta gestionar la situació: tractant organitzar-la i proposant idees i possibles solucions en els moments de crisi.

4. Consideres que la situació que recrea la pel·lícula hi ha hagut treball en equip? Justifica la teva resposta

Absolutament considero que el treball en equip està present en la situació que recrea la pel·lícula.

Crec firmament que el treball en equip no és només un tema important a la pel·lícula, sinó que és el tema principal de la pel·lícula, com també la clau i la raó de la sobrevivència de 16 membres. Això ho puc gairebé assegurar, ja que per lògica, si no haguessin escollit treballar com a grup, i d'aquesta forma, cadascú hagués anat per la seva banda; probablement cap d'ells hauria viscut més de deu dies. Ja és gràcies al fet que tots s'ajudaven entre ells per sortir cap endavant -cosa que sense una bona organització i un equip implicat hagués sigut impossible- que aconsegueixen aguantar i continuar lluitant per la seva vida tot el temps que poden fins que finalment el seu cos diu prou.

Aquesta organització crucial que mencionàvem amb anterioritat és pot observar per exemple en el moment que decideixen repartir-se les funcions d'acord amb les seves especialitats: els companys que estudiaven medicina eren els encarregats de curar les ferides dels altres companys i tallar la carn dels companys ja morts.

També considero que el fet de conèixer-se entre ells anteriorment doncs en certa manera afavoria a l'empatia; alhora que el fet de ser ja un equip també promovia una mentalitat

...