Filosofia de kant

KANT

1) Que puc conèixer? Vol determinar els límits de la raó en front del dogmatisme racionalista.

2) Que he de fer?

3) Que puc esperar?

Ell es criticista ( Racionalisme i empirisme) i Apriorista (Dogmatisme i escepticisme)

Classificació dels judicis:

-Analítics: No afegeixen nova informació, el predicat esta dins els subjecte. 

-Sintètics: Afegeixen nova informació, predicat no esta dins del subjecte.

A priori: Abans de l’experiència

A posteriori: Després de l’experiència.

Ell creu que per la ciència lo millor són els sintètics (amplien coneixement aplicant-se a la experiència) a priori (Són universals i necessaris)

-Ell vol saber si la metafísica (Allò més enllà de l’experiència)  pot esdevenir una ciència.

Els científics estan d’acord entre ells però els metafísics no.

El que Kant farà es analitzar i entendre el coneixement científic i comprovar si es pot aplicar a la metafísica.

Lleis científiques:

Són empíriques: Basades en la experiència

Són universals: Valides i necessàries universalment        

 -Amb això arriba a la conclusió de sintètiques a priori.

Aquests (Judicis sintètics a priori) són possibles gracies a la síntesis de matèria i forma.

Matèria: Ve de l’objecte, captada per la experiència.

Forma: Ve del subjecte, estructures amb les que organitzen les dades de l’exterior.

Forma -> Subjecte -> Estructures

Coneixement sensible:

-Matèria són les impressions sensibles (Dels sentits)

-La forma es l’espai (Extern)  i el temps (Intern) Experiència.

Coneixement intel·lectual:

-Matèria son percepcions sensibles generades pel coneixement sensible

-Forma son les categories: A priori, conceptes que serveixen de motlles per organitzar racionalment conceptes empíriques (Unitat, substancia)

-Matemàtiques estudien temps i espai, tenen validesa universal.

-Física te validesa universal perquè esta basada en la experiència.

Es possible que la metafísica passi a ser una ciència?

-El coneixement ha de ser empíric, basat en la experiència que es el límit del coneixement.

-Els objectes de la metafísica van més enllà de la experiència (deu, mon, anima), no són possibles de conèixer. Son creades per la raó, ideals.

Ètica: Formalisme formal:

Ètica es basa en la raó pràctica, funció de les normes racionals.

Kant creu que  totes les teories ètiques determinen un bé o fi de conducta humana i fan normes per assolir el fi. Bé= Felicitat, Es bo allò que doni felicitat (Eudemonistes).

-Aquestes es basen en elements externs a la raó (heterònoms) però Kant diu que la ètica ha de ser autònoma (determinada per la raó)

Principi moral: Imperatiu, no condicionat a cap fi, racional, actuar segons una norma que tu vulguis que es torni universal.

Ètica formal: No son normes amb continguts sinó que diuen la forma que han de tenir.

Postulats de la raó pràctica:

Moral + concessió del deure = Complir principis o postulats (Indemostrables però necessaris)

-Llibertat del jo: Perquè sinó no existiria l’elecció, normes i deure no tindrien sentit.

-Immortalitat: La perfecció no es pot assolir en una vida limitada.

-Existència de deu: Deu unifica felicitat i virtut.

JOHN STUART MILL

Ell vol fer reformes econòmiques i socials que millorin les condicions de vida dels mes desafavorits (Liberalisme social) també es demòcrata, diu que l’objectiu  de tota acció política ha de ser la felicitat col·lectiva

El govern te el poder però amb uns límits, no ha de sobrepassar la llibertat individual

Influencies:

De Locke, de l’utilitarisme de Jeremy Benthan i del seu pare John.

També l’influencia la seva dona, Harret Taylor que l’empeny al moviment feminista i a defensar la diversitat.

També va agafar influencies del positivisme: Progrés i millora de la societat a través de la raó i la ciència.

Utilitarisme 1)

Es empirista: diferenciar accions bones de les dolentes, felicitat a través de la raó i de la llei.

Una acció es bona (útil) si augmenta la felicitat dels afectats, la felicitat ve determinada pels plaers, consisteix en augmentar plaers / Disminuir dolor.

Problema del esser humà: esser progressiu

1) Ideal d’ Il·lustració de progrés i perfeccionant a través de la raó, humans tenim facultats superiors lligades a la felicitat que s’han de desenvolupar.

2) Ideal de Romanticisme: Valora els sentiments, individualitat i originalitat, això requereix llibertat (liberalisme utilitarista)

Això provoca que l’esser humà tingui una dignitat, han de tenir dret/possibilitat a desenvolupar individualitats i felicitat, per això vol reformes per garantir la llibertat del individu ( Liberalisme utilitarista) i condicions socials adequades (liberalisme social) amb la finalitat d’assolir la felicitat.

Utilitarisme eudemonista: moral

Falta criteri moral acceptat per tothom i proposa el principi d’utilitat.

-Utilitarisme:

Tota acció es bona en la mesura que tendeixi a promoure la felicitat (Eudemonista, Be amb felicitat, hedonista felicitat absència de dolor, plaers.)

2 tipus de plaers (moral de porcs, coses superior als plaers? No)

-Físics o sensuals o inferiors

-Superiors o intel·lectuals: Son els preferits de mill, son mes valuosos, donats per les facultats superiors.

Hi ha gent que ha canviat de superiors a inferiors però ho fan per debilitat o manca de caràcter.

...