Bernat Gaya, Bohèmia.

1. Bernat Gaya
3. #1 Entre cartes i piques, bastos i espases.

Escena 5

A seu. Entra B. Entra C, la filla petita de B . Se’n torna a anar.

A: Bon dia, vinc realment malament.

B: Sí. Has parlat amb ella i no ha anat com esperaves.

(Va a buscar una cadira i seu davant de B.)

A: Tenen un affaire, ho sé.

B: És la primera vegada que hi parles des que va marxar, no és estrany que el tinguin.

A: No, no, no hi he parlat. Només ens hem escrit, per correu. Esperes algú?

B: No.

A: ¿Parlem, doncs?

B: Tan poc com sigui possible. Només l’imprescindible.

A: En qualsevol cas, m’has d’escoltar perquè saps que ell ho faria.

B: No es pot ser una altra persona. Ara, potser sí que t’escolto, però no pas per ell sinó perquè vull.

A: Karl Hasek.

B: ¿Res més?

A: Res més.

B: ¿Lloc i data del primer cop?

A: No sé quan va ser.

B: ¿On ho van fer?

A: (Dubta.) A Bohèmia.

B: ¿A Bohèmia?

A: Si, quan va dir que marxava.

B: Cal ser molt malparit per fer-ho i dir-t’ho a la cara.

A: (Somriu.)Ho és molt, i, per moltes raons,ho serà sempre No puc.

B: (mira als ulls d’A.) N’hi ha un altre, evidentment...

A: Evidentment.

B: ¿On va ser aquest?

A: A Bohèmia.

B: ¿Amb el Karl?

A: No, hi va tornar a anar. (Sembla que plora. No ho fa.) És una dona guapa i,... pot fer el que vulgui.

B: Sí, és clar. (Pausa.) ¿Et fa mal, oi?

A: Sí, força.

B: (Es queda pensant un moment, però de seguida s’aixeca per preguntar-li.) ¿Quin és el seu destí?

A: No ho sé. Dependrà de moltes coses.

B: ¿Et pensa deixar aquí?

A: No ho sé. Si no, em puc quedar aquí.

B: No hi fa res. ¿Ara està amb algú?

A: En principi no, no ho sé.

B: Suposo que deu tenir curiositat per veure com t’ha anat.

A: Sí, l’hi puc ensenyar.

B: No cal. N’hi ha prou que et vegi i li parlis com abans. Quan arribi.

#2 Amor m’en vaig a Roma

En Guillem i en Roger seuen en un bar. L’un davant l’altre. Dues cerveses buides. Una ampolla de whisky.

Guillem: Amor  m’en vaig a Roma. Amor m’en vaig a Roma.

Roger: I ja està?

Guillem: Ja està. Amor…

Roger: (tallant-lo) Amor m’en vaig a Roma.

Guillem: Abans eres més comprensiu més…prim… No ho sé, alguna cosa. (Pausa) Però no. Amor me’n vaig a Roma.

Roger: I què?

Guillem: Què? Ha obert la porta I ha marxat. (Silenci) I ja està.

Roger: Mira tio. Havia de passar. Vull dir que…

Guillem: No, no havia de passar. Amor me’n vaig a Roma. (Agafa el whisky i en beu una bona quantitat amorrant-se a l’ampolla) No hi ha hagut crits, no hi ha hagut cops. No hi ha hagut una merda.

Roger: No li has cridat?

Guillem: Ni un sol crit. Silenci. M’ho ha dit i que collons se suposa que havia de dir?

Roger: No ho sé.

Guillem: (fent escarni de la seva pròpia desgràcia) Eh? Què? Fotem un últim clau? (augmentant el nivell de burla) Un últim coit? (silenci) Com si fos un crim no cridar.

Roger: S’ha acabat i ja està. Eros se n’ha anat o que collons se jo.

Guillem: No tio, Eros feia temps que no hi era.

Roger: (Silenci) Tant de temps portaveu sense…?

Guillem: (Silenci breu) Deia que s’havia de comprar no sé quina merda d’aros vaginals. Si.

Roger: Aros vaginals? Què passa, que els volia de color rosa i no els tenien a la farmàcia?

Guillem: No és això.

Roger: No tio. Si que és això. Si que és això. Tio. Has d’estar agraït. Això era una relació de merda. Una parella que no folla? Quants anys teniu? Una merda de relació tòxica.

Guillem: (beu de l’ampolla) No…

Roger:  Eres un puto pres. Tio, quants amos has tingut? Encara ets el seu esclau. Tio, deixa l’ampolla. Que deixis l’ampolla. (lluita. Roger li treu l’ampolla. Cau a terra. Es trenca) Merda. Ara torno. ( se’n va. Guillem mira el telèfon. Roger torna amb una escombra. Es posa a escombrar. To més relaxat.) Tio, tot això té un cost. Avui pago jo perquè… mira, pago jo. Ja m’entens.

Guillem: Gràcies. (Silenci. Sóna el telèfon d’en Guillem. Es disposa a contestar.)

Roger: És ella, no? (Silenci. El telèfon sona) És ella? (Silenci i telèfon sonant) No premis el botó de despenjar. No ho facis. Si prems aquest botó… (FOSC)

Escriptura automàtica/ #3 La por de no ser

(En Sebastià i en Fabià són tancats en un petit lavabo. No poden sortir.)

S: Tinc caca.

F: No, ara no pot ser.

S: Nano, tinc caca. M’entens? (Silenci)M’és igual que siguis aquí. Tinc caca. Tio, això no va bé (Fabià seu a la tassa del vàter, bloquejant Sebastià.)Que collons fots? Haig de cagar. Ja. Ho faré a sobre teu si cal. Et cagarè a… Per què fas aquesta cara? Mira, si no ho vols veure, tanca els ulls. Que tanquis els ulls! Amorrat a la porta! Fes el que vulguis però haig de cagar! Vols que ho faci al terra? M’estàs fent una putada, espero que ho sàpigues. Tio, serà un moment. De veritat, que em fa molt mal la panxa! Aparta. D’acord (Seu damunt de Fabià). Fabià, ara faré una cosa i espero que (es comença a baixar els pantalons.).

...