CLASICISME (1750-1820)

Toni Joan Martí Sansó                2ª ava

CLASICISME         (1750-1820)

El barroc comença al 1750 amb la mort de Bach i acaba al 1820 quan Beethoven escriu les darreres obres. Des de el 1720 fins el 1770, son els anys de transició entre el Barroc i el Classicisme.

ESTIL GALAN

Són les primeres característiques clàssiques que apareixen dins un moment barroc.

MUSICA CLASICA (CLASICISME)

Fins aquest moment els musics nomes tocaven musica d’aquell moment. Cap al 1820 també es comença a tocar la musica dels estils anteriors. Al 1829 es va interpretar “Leipzig” la passió segons san Mateu, interpretada per Mendelssohn. Entre el 1720 i 1770 es produeix un canvi de l’estil barroc cap a l’estil clàssic. Es pot anomenar com a classicisme primerenc o preclassicisme.

CONTEXT SOCIAL I IDEOLÒGIC

Es desenvolupa un moviment ideològic que es la il·lustració i es el moviment que domina pràcticament tot el moviment. La seva base es la confiança absoluta amb la raó. Això afecta a moltes àrees del mon contemporani com la política la religió, la ciència o la filosofia. Algunes coses que passen perquè hi hagi aquest canvi es la Revolució Francesa (1789) i la Independència dels Estats Units.

La musica es molt important per al classicisme, ja que ja no es considera com a una activitat practica (no ha de tenir una finalitat practica) sinó que es passa a potenciar la seva dimensió mes humana per provocar plaer o demostrar emocions. La posició social de la musica comença a canviar, apareixen nous àmbits per a la expressió musical. Un altre àmbit de difusió és un concert públic i una altre és l’aparició de la burgesia, que de cada vegada els fa més ganes tocar musica. Fa que es venguin més instruments i que els compositors puguin vendre mes la seva musica.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS DEL PRECLASEICISME

La musica vocal i instrumental abandonen les tècniques que tenien com a intenció de racionalitzar la musica i es cerca una major senzillesa. El seu objectiu és facilitar la percepció de la música. La forma musical es regularitza i s’organitza en semi frases, frases i períodes. En general les estructures son simètriques.

Aquesta estructura simètrica s’accentua en cadències freqüents. En conseqüència a aquesta estructura el ritme harmònic es simplifica molt. Les melodies són senzilles, cantades de forma molt expressiva. Es generen uns dissenys d’acompanyament per a compensar la senzillesa harmònica.

ESTILS PRINCIPALS

Estil galan: Prové de França. Es refereix a un estil de caràcter domèstic i burgès. S’oposa a la complexitat de la musica religiosa o sacra, com també al virtuosisme del baix continu i del contrapunt. Les seves característiques són les mateixes que les del preclassicisme.

Estil sentimental (Empfindsamkeyt): Es va desenvolupar al nord d’alemanya al segle XVIII entre els anys 1750-1780. Passa a la mateixa vegada que l’estil galan però es desenvolupa a Alemanya. Cerca l’expressió dels sentiments verdaders i naturals. Les característiques son molt similars a l’estil galan però cerca més l’expressió dels sentiments. Es considera el precursor del Sturm and Drang, té moltes característiques del Romanticisme, encara que surt durant el classicisme.

GÈNERES MUSICALS

MUSICA VOCAL PROFANA

Des de principis del segle XVIII, hi ha dos tipus de operes:

• Operes serioses: Llevaren els personatges que hi havia.
• Opera Buffa: És una òpera còmica. Normalment tracta de personatges populars i assumptes quotidians i a cada país es representa de manera diferent. França: Opera Comique. Alemanya: Singspiel. Espanya: Zarzuela.

Durant la primera mitat del segle XVIII, es centre amb el lluïment dels autors, l’element principal de la opera és l’ària. L’ària da capo té estructura, A,B(contrastant),A(llibertat per al cantant si vol fer floritures).

Cap al 1750, la segona mitat. Hi ha una reforma cap a la part dramàtica. Es cerca una major continuïtat i s’afegeix l’ús dels cors.

MUSICA VOCAL RELIGIOSA

Hi ha dos estils de musica vocal religiosa:

• Estil antic, reprodueix la musica dels segles anteriors.
• Estil modern, es dedica a utilitzar les tècniques de l’època.

MUSICA INSTRUMENTAL

La musica instrumental es comença a donar més importància, en gran part per el desenvolupament dels concerts públics i perquè les persones començaren a tenir instruments a casa seva i de cada vegada hi havia més gent que tocava instruments.

Apareixen el piano i el clarinet. Però altres instruments que havien estat molt importants durant el barroc van començar perdre rellevància.

El preludi, la fuga i la suite, desapareixen però en canvi la sonata es manté. El concert i la simfonia son dos tipus d’obra que apareixen durant el classicisme.

FORMES MUSICALS DEL CLASSICISME

La forma binaria AB, prové de les danses i els moviments de sonata barrocs, però no es la més important. Són dues seccions que es repeteixen i tenen una estructura AABB. A la forma sonata, el mes habitual es que seguesqui la estructura interna de les sonates i simfonies. És una derivació de la forma binaria.

La forma sonata normalment té tres parts, però a vegades en pot tenir quatre.

• Exposició: Tema A (tònica)/(menor), - transició/pont modulant, - Tema B (dominant)/(major).
• Desenvolupament (a vegades hi ha una retransició): Es va jugant amb les dues tonalitats anteriors però a vegades s’inclueixen d’altres i arriben molt enfora de les principals. La retransició a vegades existeix i a vegades no, aquesta serveix per tornar a la tonalitat principal.
• Reexposició: Es torna a exposar la exposició, però tant el tema A com en el tema B, es fan amb el to principal.
• Coda: Nomes hi es a vegades, i serveix per donar més sensació de final.

Formes derivades de la forma sonata:

• Forma sonata sense desenvolupament: És igual que la forma sonata però no té la part de desenvolupament
• Alegro de concert: L’estructura interna que té un concert per a solista.
• Rondó: TEMA A (tornada), entre mig i mig té inserits altres episodis. Estructura: ABACABA...
• Rondó sonata: És una mescla entre el rondó i la forma sonata. Estructura:
• Minuet o Scherzo: Té una forma ternària. AABB(minuet), CCDD(trio), AB(minuet)
• Tema amb variacions: Repeteix la música però canvia l’estructura.
• Forma lied: La seva estructura és: ABA i a vegades ABA’.

Estructura de les obres del classicisme

Normalment les simfonies, les sonates, els curatets... solen tenir quatre moviment

...