LES LLUITES I REVOLTES FEMINISTES

TEMA 4.2 LES LLUITES I REVOLTES FEMINISTES

Dins del moviment obrer en general, hi ha un col·lectiu específic, el moviment de les dones: van lluitar contra una doble o triple discriminació: discriminació de ser obreres, dones i dones negres o no blanques.

Als EUA, el moviment feminista està molt lligat al moviment abolicionista de l'esclavitud.

Els homes no estan exclosos de la lluita dels drets de les dones. Però no estan al seu costat durant la seva lluita, sinó que estan en contra d'elles (la majoria, però hi ha d’altres que han estat al costat d’elles durant la seva lluita), fins i tot en el moviment obrer →, ja que les veien com unes competidores dins del moviment obrer. Ja que els empresaris prefereixen contractar dones perquè cobren menys. Quan hi va haver les noves tecnologies que feien els esforços que abans feien homes, i, ara l’única cosa que s’ha de fer és controlar la màquina, ara els empresaris agafaven dones, ja que cobraven menys. Inclús agafaven abans als nens/es que als homes.

El partit d'esquerres/el partit laborista britànic no volia donar el dret a vot a les dones perquè pensaven que les dones eren més influenciables, dèbils, etc. I que els capellans convencerien a les dones que votessin als partits dels obrers.

Per tant, lluita liderada per dones que han hagut de lluitar contra els homes que els hi prenien els drets i contra els homes que en teoria havien d’estar al seu costat.

La il·lustració: Articulació del feminisme modern

El primer text feminista del món actual és d'un home capellà, que va escriure un: llibre d'igualtat, i importància de desfer-se dels prejudicis (1673).

Olympe de Gouges (1743-1793)

Un cop van fer la declaració dels drets dels homes, ella va fer Declaració dels drets de la dona i de la Ciutadania, 1791. En aquesta declaració es reclamava que les dones tinguessin dret a tenir propietat privada, a participar en la vida pública i a l'exèrcit i tenir dret a l'educació.

Una frase important d'aquesta declaració: Si la dona té el dret de pujar al cadafal (tarima on havia la guillotina); ha de tenir igualment el de pujar a la tribuna.

Va morir a la guillotina per les seves idees, que es consideraven contràries a la Revolució per feminista.

Les persones que protagonitzen el moviment feminista:

Dones de la Revolució Francesa.

En la Revolució Francesa les dones estaven molt presents, van lluitar per acabar amb l'antic règim d'una manera molt activa.

A la Bastilla (fet paradicmàtic de la Revolució Francesa) hi havia moltes dones assaltant a aquesta. Es van creure el discurs de la revolució/igualtat, i van començar a sorgir associacions/societats de dones. Però van veure que els seus companys revolucionaris no ho acceptaven. Van veure que no serien els seus companys.

Quan la Revolució s’estableix (1804), el codi napoleònic (tots els altres codis d’altres països posteriors, es basen en aquest) estableix per llei que hi ha una llei natural que fa que les dones han de ser mares i esposes. → codi civil napoleònic

Un dels líders de la Revolució Francesa va defensar que les dones tenien dret a rebre educació igual que els homes (un dels punts que reclamava la Revolució Francesa era l’educació). Però l'assemblea revolucionària va dir que no podien tenir la mateixa educació perquè les dones i els homes són diferents.

Louise Michel (1830-1905), mestra, poeta, revolucionària

• Una de les icones del moviment feminista revolucionari i de la comuna de París.

• Era una noia del sud de França, filla d’una criada que havia estat prenyada per l’amo del castell on vivien.

• Per allunyar a la mare embarassada, aquest home va pagar una pensió, i conseqüentment, l’educació de la seva filla (que no va reconèixer mai). La qual es va formar en estudis de mestre, va voler dedicar-se al magisteri de dones, als 22 anys funda una escola gratuïta.

• Als 26 marxa a París on es preocupa de l’educació de les noies. Participa en lluites feministes.

• Poetessa, amiga de Victor Hugo, poeta francès (fet que va ajudar-la per salvar-la de la mort, després de la Comuna de París).

• Participa en la Comuna de París i és una de les icones d’aquesta, on lidera una barricada, de les que més van aguantar.

• És deportada a Nova Caledònia on realitza estudis etnogràfics i botànics i es solidaritza amb la lluita dels Canac contra els colonitzadors. Va fundar escoles per als nens d’aquella població

• Torna a França on fa conferències, dirigeix diaris, treballa per la unitat dels anarquistes  i continuava divulgant el seu pensament feminista.

• Va a Algèria a ajudar els revolucionaris contra els colonitzadors.

• Al llarg de la vida pateix diversos atemptats (per part dels de dretes) i és empresonada en moltes ocasions per activitats revolucionàries. La van arribar a condemnar a mort. Però la pressió intel·lectual i de persones influents va fer que no l’executessin i només l’exportessin (Nova Caledònia). Allà va fundar escoles per als nens d’aquella població

• Creadora de la bandera anarquista.

El S.XIX: La consolidació del feminisme

- A l’època de la Revolució Francesa al S.18 és l’època on comencen a sorgir les idees del feminisme i a l'època de la revolució industrial es consolida el feminisme (molt vinculat al moviment obrer/social). Durant la revolució industrial, les lluites feministes es basen en el principi de la igualtat universal.

- El feminista es basa en el principi de la igualtat universal.

- Apareixen al S.19 les primeres organitzacions polítiques de dones, en alguns casos en aliança amb l'obrerisme.

- El moviment feminista s'anomena sufragista perquè s'agafa una de les demandes que exigia aquest dret: el sufragi universal (demanda més important) → 1ra onada feminista

Aquest moviment reclama:

Drets laborals (tenien molts menys drets que els homes: salaris inferiors, treballs menys valorats, etc.), igualtat salarial, igualtat en la jornada laboral (pitjors torns, més hores, etc.), prohibició del treball infantil (perquè els nens puguin tenir a més, DRET A L'EDUCACIÓ), dret al sufragi, dret a la representativitat (poder votar però, també, ser escollides, i poder representar a les dones, com a dones) i el dret a la contracepció.

...