Los Girasoles Ciegos

TREBALL SOBRE “LOS GIRASOLES CIEGOS” DE ALBERTO MENDEZ

1. Introducció: Biografia de l'autor i assenyala el fil conductor dels quatre contes que configuren la novel·la.

Alberto Méndez (1941-2004). Va néixer a Madrid, on va transcórrer la seva infància. Va estudiar batxillerat a Roma i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid. Persona d'esquerres, Milito al Partit Comunista Fins 1982. Va treballar en Grups Editorials Nacionals i Internacionals. Amb Els gira-sols cecs, la seva cartilla i Únic llibre, publicat asl seus 63 anys, va guanyar el Premi Setenil 2004.

LA SEVA OBRA

Els gira-sols cecs és l'únic llibre escrit per Alberto Méndez, escrit el 2004 i Publicat per l'editorial Anagrama. L'obra es va convertir ràpidament en el fenomen editorial de l'Any de publicació seu. Ambientada en la guerra espanyola civils, l'Obra inspiro La pel·lícula homònima Dirigida Per José Luis Cuerda.

Encara que no es va dedicar a la literatura fins als seus últims anys, Méndez va treballar en estreta relació amb ella. Va ser redactor en les editorials Les Punxes i Montena, entre d'altres, i cofundador en els anys seixanta de Ciència Nova, que va ser tancada per Manuel Fraga en 1969. Va col·laborar en posades dramàtiques de TVE i va ser guionista amb Pilar Miró.

El fil conductor en aquesta obra seria a partir del segon i quart relat ja que té com a fil conductor a Elena, estimada d'un poeta de disset anys que mor en la fugida després de donar a llum en el segon conte, i en el quart i últim (que dóna títol al llibre) trobem que és filla d'un intel·lectual republicà, amagat en un armari fins a poder fugir amb la seva dona i el seu fill. Amb això vull dir que aquest fil seria la narració de diverses històries les quals repeteixen alguns personatges en els diversos relats i aquests reflecteixen la siuació d'Espanya en aquells temps.

2. Anàlisi de la novel·la

2.1 Explica l’argument del primer conte “Si el corazón pensara dejaria de latir”. Analitza els elements irracionals del món dels militars que es reflecteixen al relat.

“Si el corazón pensara dejaria de latir”, és la història d'un militar durant la Guerra civil espanyola, del bàndol franquista a la batalla de Madrid, que es rendeix als republicans quan va saber que aquests anaven a rendir les seves armes al seu bàndol. La veu narradora en primera persona del plural és el Capitán Alegría. En aquest relat s'aconsegueix retratar un personatge complex, explicar perfectament les motivacions que el porten a realitzar una acció aparentment absurda, i alhora reflectir amb imatges molt belles al final de la resistència d'una ciutat assetjada i vençuda. Ens parla de l'absurd de resistir. Del absurd de morir i de l'absurd de matar. De l'absurd de qualsevol guerra. "Sóc un rendit", repeteix el capità Alegria a tot aquell que vulgui escoltar-lo. Però ningú li creu ni confia en ell. Les raons per les quals es rendeix les expressa molt clarament en més d'una ocasió: "No volíem guanyar la guerra, volíem matar-los". Potser aquest és el relat més aconseguit dels quatre, per les seves poderoses escenes, perquè el seu protagonista és el personatge més treballat en la seva caracterització i més ric en matisos, i perquè és capaç de transmetre determinats conceptes d'una manera subtil, fent que siguin conseqüència del narrat i sense donar la sensació de missatge pamfletari que pot donar en algun moment la resta dels contes.

Es pot analitzar diferents elements irracionals del món dels militars que es reflecteixen en aquest relat per exemple els tipus de càstigs durs a partir que va abandonar el protagonista l'exercit perquè tenia més perill per morir. I també un altre exemple seria l'obediència en les ordres dels superiors, ja que aquesta era molt cega.

2.2 Explica l’argument del segon relat “Manuscrito encontrado en el olvido”. Analitza els valors propis del bàndol republicà que transmet el protagonista d’aquesta esquinçadora història.

En aquest relat es narra, a través de relats escrits en un quadern, com un jove i una noia embarassada intenten fugir durant la guerra civil, però ella està embarassada de 8 mesos, i es posa a donar a llum enmig de la muntanya. Dóna a llum, però ella no aconsegueix sobreviure, i el jove no sap com encarregar-se del nen, però a poc a poc es va encapritxant d'ell, i cuidar és el seu únic objectiu. Per alimentar aconsegueix robar dues vaques, q els proveeixen d'aliment, i els protegeixen del fred, ja que arriba l'hivern. A mesura q es queden sense menjar van matant a les vaques, i al no tenir el suficient calor, el nen es mor, i el jove, feble i cansat es deixa morir. El quadern va ser trobat a la primavera de 1940, al costat d'una vaca morta i dos cadàvers humans a mig descompondre, per un pastor que el va donar a conèixer.

“Manuscrito encontrado en el olvido” és la segona derrota, o Manuscrit trobat en l'oblit, (A través de manuscrit trobat es relata la història en 1a persona) "Infame turba de nocturnes aus", va escriure el desgraciat pare-poeta gairebé nen quan estava a punt de morir. La descripció del paisatge nevat, del silenci i la solitud de les branyes on aconsegueix sobreviure el protagonista amb el seu fill durant uns mesos és el més aconseguit del relat. El llenguatge en el qual s'expressa el protagonista, pura prosa poètica, només es pot entendre tenint en compte que Eulalio Ceballos, el "rapsode entre les bales". L'última frase de la veu narrativa, l'editor del manuscrit "Si va ser ell l'autor d'aquest quadern, el va escriure quan tenia divuit anys, i crec que aquesta no és edat per tant sofriment" tanca brillantment.

En aquest relat he pogut analitzar dos valors propis del bàndol republicà que transmet el protagonista d'aquesta esquinçador. Un dels valors és la derrota en la guerra encara que ell esta segur que és millor la seva propi mort a la humiliació. I l'altre valor seria un valor moral a partir del enfrontament amb els nacionals perquè li diu al seu fill que hagues deixat ell els seus enemics i que no hagues condemnat a ningu per nomes ser un poeta.

2.3 Resumeix l’argument del conte “El idioma de los muertos”. Analitza alguns dels efectes que provoca la por a la mort en la consciència de les persones.

Aquesta vegada, es narra la història de Juan Senra, un detingut que aconsegueix sobreviure a la presó mentint-li al capità Eymar, ja que aquest, li feia preguntes

...