Drames Rurals

Treball Drames Rurals – Víctor Català

Alumne: Jonathan León

Curs: 2º Batxillerat humanístic

Any:2011/2012

1ª part: Etapa externa (contextualització)

1 Establir i fer referència a l’obra i situar-la dins la producció total de l’autora

Coincidint amb el Modernisme, el 1902 publica Drames rurals, un recull de relats, amb dibuixos fets per la mateixa autora, que constitueix la seva irrupció a la narrativa catalana. L'èxit i el reconeixement foren immediats i durant anys aquest títol designà el gènere breu de temàtica rural i acció violenta. Li seguiren Ombrívoles (1904),Caires vius (1907) i la novel•la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. Després de la publicació de Drames rurals (1902), manté correspondència amb Joan Maragall, autor que li retreu la visió negativa que ofereix de l'existència, però l'autora es manté en la seva postura; més tard Maragall es doblega al geni de l'escriptora. També manté una estreta relació literària amb Narcís Oller i Àngel Guimerà entre altres escriptors del moment.

2 Referències a l’autora

Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, neix a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de setembre de 1869 i hi mor el 27 de gener de 1966.

Filla d'una important família de propietaris rurals, el seu pare esperonà les seves afeccions artístiques. Ben aviat comença a pintar i a escriure. Se subscriu a La Renaixença, diari i revista, i compra revistes satíriques i llegeix tota mena de llibres. Segons afirma ella mateixa, va escriure "Parricidi" —narració inclosa en els Drames rurals— a l'edat de catorze anys. Es dóna a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que és distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898, però l'escàndol que es produí arran de saber-se que n'era autor una "senyoreta de l'Escala", la determinà a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí i a censurar l'obra que no va ser representada fins l'any 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l'escriptora.

3 referencies al corrent literari al qual pertany l’obra i l’autora

Víctor Català fou una escriptora que participà en el moviment del Modernisme, és a dir principalment tenia aquestes característiques: inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural, tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests. Entre altres.

4 Referències a l’època en la historia de la literatura

Àmbit lingüístic: A Catalunya s’inicia el procés de sistematització de la llengua catalana de la ma de Pompeu Fabra.

Àmbit cultural:Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat que comporta la industrialització i es revelen contra els valors burgesos, que entenen l’art com a mercaderia. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat. Arreu d’Europa apareixen diversos moviments estètics que tenen en comù el desig de modernitzar les cultures i d’incorporar l’art a la vida quotidiana aquest es el corrent cultural que anomenem modernisme.

5 Relacionar el text amb d’altres textos, autors i moviments del moment

*Joan maragall: barceloní fill d’una família burgesa es el mes clar representant de la poesia modernista , com intel•lectual va participar en la vida política i cultural del moment. Com a traductor va introduir obres al país. Va elaborar la teoria de la paraula viva segons la qual cal entendre la poesia des de la sinceritat, l’espontaneïtat i l’emotivitat..

*Joan Puig i ferrer: segueix els corrents de denuncia social. L’obra Aigües encantades la mes representativa d’aquest moviment esta inspirada en un enemic del poble d’Ibsen.

Ambientada en el marc rural d’un poble de Tarragona l’obra planteja el problema de la sequera que assola la contrada des de fa anys, les autoritats s’encomanen a deu per a que Plogui, i un enginyer que ha vingut al poble aprofita l’aigua subterrània que hi ha als gorgs de la verge.

ETC...

6 Cercar el gènere literari i el subgènere. Expressar el procediment en que es presentat (Diàleg, Monòleg, Narració...)

Localització:

Lloc: la ruralia, menys a L'explosió que transcorre a Barcelona.

Temps: en el segle passat, principis d'aquest.

Narrador: 3ª persona

Estructura externa:

Gènere: èpic, contes

Capítols: 12 contes

2ª Part: Etapa interna i Pla del contingut.

1 Determinació del tema i subtemes de cada compte, personatges (accions i funcions) narradors i espais, estructura del contingut i parts de l’obra

Títol: En Met de les Conques

Personatges:

Principals: En Jaumet era el fill d'una Conca, duia un mocador negre al coll.

Secundaris: les Conques, predicador foraster.

Argument:

On s'explica la vida d'un home que mai va ser educat emocionalment i troba refugi en la religió, imaginant-se a Jesús que li parla i li ordena que faci una peregrinació. Finalment, quan torna de la peregrinació cau dins d'un forat on mor agònicament dos dies desprès.

Estructura interna:

Esdeveniment inicial: En Met neix en un àmbit marginat.

Nus: Arriba un predicador que canvia la rutina d'en Met.

Final: Mor quan intenta fer penitència.

Tema o idea central:El seguiment d'un ideal.

Títol: Idil•li xorc

Personatges:

Principals: Tit o Josep: és un captaire que tenia 60 anys. Era petit . Amb prou feines podia caminar, s'aguantava amb dos bastons. Era maltractat per la seva família.

La Laia era una captaire d’uns 53 anys, Era alta i prima, i molt presumida, però li faltava un ull, era pubilla en una barraca on criava conills.

Secundaris: Gonya, Xica Llosca, Queló, Nen de Bec, cec, campaner, rector, Llúcia, Conilla, Mònica, escolà.

Argument:

Narra l'idil•li de dos captaires (el Tit i la Laia) que, conversant i per necessitat de diners acaben decidint casar-se. Un cop casats, al sortir de l'esglèsia el poble comença a apedregar-los amb tan mala sort que maten al Tit.

Estructura interna:

Esdeveniment inicial: Descriu un grup de captaires, especialment dos, el Tit i la Laia.

Nus: Es casen, ella perquè li agrada i ell per sortir de la casa on és.

Final: Mor en el intent de fer penitència. Ell mor durant la tradicional apedregada.

Tema o idea central:La violència de les tradicions.

Títol: Parricidi

Personatges:

Principals: Felet: és l'home de la Lena, és un gat, que és acusat injustament de l’assassinat de la seva dona.

Lena: és la dona del Felet que cometia adulteri i que és morta pel seu amant.

Pau: assassí i amant de la Lena.

Titet: fill de la Lena, té part de culpa en l'empresonament del seu pare.

Secundaris: metge, rector, Guàrdia Civil, tavernera i altres dones.

Argument:

La Lena està casada amb el Felet i tenen un fill, el Titet. Una nit en la que el Felet se'n va a emborratxar-se a la taverna, la Lena rep la visita d'un dels seus amants, que gelós de veure-la amb un altre, la assassina cruelment amb un ganivet. Al fugir per la finestra, un tros de la seva butxaca queda enganxat al marc. El Felet arriba begut i sense adonar-se de res, s'adorm al costat del cadàver en un bassal de sang. El dia següent el nen surt al carrer i fa que les veïnes entrin a la casa a veure què passa. Descobreixen el cadàver de la Lena al costat del Felet adormit. El desperten i ell, no entén què passa. Mentre això passa el Titet es guarda el tros de butxaca que havia a la finestra per a jugar. El Felet no se’n recorda de res i es emportat a la presó.

Estructura interna:

Esdeveniment inicial: La Lena rep la visita d'un amant.

Nus: En un atac de gelosia la mata i troben el cadàver devora en Felet dormit.

Final: El detenen la guàrdia civil.

Tema o idea central:la incompetència de la Justícia.

Títol: Daltabaix

Personatges:

Principals: En Verí és un home molt primitiu. Que actua de manera Barruera. És el fill del Palau vell.

La Doloreta és la dona del Verí, que com es sol dir s'ha guanyat el cel en vida. Ha d'aguantar a tota una família de primitius.

Secundaris: Quim, vell Palau, àvia Pastora, Llombric.

Argument:

Un barranc separa el poble en dues parts. A la part alta, al tocar del barranc, hi viu l'avi Palau, un vell que dedica la seva vida a asseure al pedrís i, hieràtic, veure passar el temps. Aquest té dos fills, el Quim i el Verí, que era una mala peça. Un bon dia, el Verí es cassà amb una noia del poble veí, la Doloretes. Tenen un fill al qui l'avi anomena Llombric. Quatre anys desprès, el Verí torna a casa amb un carro ple de llenya però l'ase no vol moure's i ell i el seu germà cremen unes escombres i se les col•loquen sota la panxa. L'animal surt corrents amb tan mala sort que s'emporta

...